17.02.2017 - 17:00
PALMA DE MALLORCA, 17 (EUROPA PRESS)
L’exduc de Palma Iñaki Urdangarin i el seu soci, Diego Torres, cercaven persones conegudes per fer-los contractes ficticis i així aparentar increments de plantilla en l’entramat de Nóos, segons considera provat la sentència del cas.
Segons l’exposició de fets provats, tots dos van pretendre simular noves contractacions de personal per generar un augment de despeses deduïbles i la correlativa disminució de la base imposable i quota de l’impost de societats de llibertat d’amortització.
En concret, la sentència al·ludeix a comunicacions telemàtiques en les quals es fa referència obertament a la falsedat i finalitat d’aquests contractes.
VAN ADQUIRIR NÓOS EL 2002
Urdangarin i Torres van decidir dedicar-se conjuntament a activitats empresarials de consultoria, disseny i organització d’esdeveniments el 2002: Diego Torres dissenyaria els projectes i assumiria tasques d’adreça d’estructura i recursos humans i materials, mentre que Urdangarin es dedicaria a l’àmbit institucional i comercial proporcionant els contactes necessaris que el seu posicionament li procurava.
Per a això van adquirir la mercantil Nóos Consultoría Estratégica SL i l’Asociación Instituto Nóos de Investigación Aplicada, actuant ambdues entitats sota la denominació comuna Nóos.
De 2003 a 2006 la major part de projectes a tercers van ser convinguts amb institucions públiques a través de l’Associació, si bé quan eren clients privats operaven indistintament a través d’una o una altra entitat.
A més, Urdangarin es va servir d’Aizoon SL, constituïda el 2003 al 50% amb la infanta Cristina, per operar amb tercers proveïdors. L’exduc ostentava el càrrec d’administrador únic.
Per la seva banda, Diego Torres es va servir de diferents mercantils la majoria d’elles de propietat i administrades pel seu matrimoni.
425 FACTURES PER UN IMPORT DE 8 MILIONS
Totes aquestes mercantils propietat de tots dos socis van emetre contra les entitats de Nóos un total de 425 factures per un import de més de vuit milions d’euros.
A més, el tribunal considera provat que totes aquestes entitats es trobaven sota el domini “real i efectiu” de Torres i Urdangarin i que els seus socis no participaven en la presa de decisions, elaboració de projectes, presentació i venda, determinació del preu i confecció de la facturació.
Aquest control “ple i absolut” sobre les mercantils permet advertir que els responsables del benefici econòmic, i els qui han assumit el risc empresarial són Urdangarin i Torres com a persones físiques i no les societats.
BLANQUEIG DE CAPITALS
Segons el relat de fets provats, Diego Torres va voler ocultar el 2006 la quota defraudada a Hisenda i reincorporar-la al tràfic legal pel que va encomanar a Miguel Tejeiro l’engegada d’una estructura societària internacional.
A més, a Marco Antonio Tejeiro li va ordenar confeccionar factures falses a l’Institut Nóos (o entre altres empreses de l’entramat) de societats mercantils integrades en aquesta estructura internacional.
Miguel Tejeiro va contactar amb un altre dels acusats, Salvador Trinxet, advocat especialista en fiscalitat internacional, que ha resultat absolt. Trinxet va proporcionar un entramat internacional amb societat matriu a Belize i una societat filial a Londres, que va ser transmesa a Ana María Tejeiro.
Aquesta societat “mancava d’estructura i activitat empresarial” i l’única persona que figurava com a administrador i empleat no va exercir mai com a tal, tot i que apareixia com a treballador en nòmina. En aquelles dates l’activitat es corresponia amb l’organització d’esdeveniments de l’Institut Nóos a València i Balears.
El tribunal no considera provada la participació d’Iñaki Urdangarin en l’ocultació i blanqueig de capitals que va fer Torres, ni que Trinxet tingués coneixement de l’origen il·lícit dels fons, ni del fet que va procurar a Torres tingués com a objectiu ocultar i blanquejar aquestes quantitats.
