16.02.2026 - 19:50
Ara fa vuit anys, Catalunya es trobava en ple ‘desmantellament empresarial’, segons que no deixaven de repetir cada dia els mitjans espanyols –i alguns catalans–, que parlaven d’una “fugida d’empreses” per la por que el procés pogués desembocar en la independència. En realitat, ningú no se n’anava ni tancava la fàbrica o el despatx; senzillament, canviava l’emplaçament oficial de la seu. Però va fer fortuna la idea de “fugida d’empreses”, que és una definició molt més mediàtica i alarmant, encara que sigui falsa. És obvi que no es buscava la veritat, sinó espantar amb el fantasma de la pèrdua de feina uns ciutadans que ja venien d’haver rebut garrotades per haver anat a votar. El fet és que la lletania va durar molts mesos, amb auguris molt negres, als quals es van apuntar moltes institucions, públiques i privades, malgrat algunes dades positives de l’economia catalana que anaven apareixent i que desmuntaven les mentides que es continuaven dient.
Però, com escrivia en una píndola del març del 2019 (30-3-2019): “La veritat és que, amb aquest pas, l’estat espanyol la va encertar, perquè li va permetre de convertir un gest barat i senzill per a una empresa en una manera de mostrar que el procés expulsava les companyies i que això acabaria portant a la catàstrofe, cosa que no deixaven de recordar dia sí dia també els mitjans de comunicació, que sovint acompanyaven la notícia amb titulars que feien esgarrifar. ‘Se’n van les empreses que generen més ocupació a Catalunya’, amenaçaven a Antena 3, o ‘Forat de 100.000 milions d’euros a Catalunya per la fugida d’empreses’, deien a l’ABC.” Evidentment, no s’explicava on era el forat.
Aquest moviment va acabar essent un foc d’encenalls. Molt d’enrenou mediàtic, que era una excusa perfecta per a fer titulars tant intimidatoris com falsos en els mitjans. Després, en veure que les desgràcies anunciades no arribaven, la cosa es va anar calmant… però les seus de les empreses no van tornar. Algunes d’importants sí que ho han fet, però poques, no ens enganyem. La més espectacular va ser la del Banc Sabadell, que va ser una estratègia –que es va demostrar positiva– en la seva defensa contra l’OPA del BBVA, i també ha ‘tornat’ la Fundació de CaixaBank, Criteria, però no pas la seu de l’entitat financera.
El record de tots aquests fets respon al fet que avui s’ha publicat l’estudi sobre canvis de domicili d’empreses el 2025, elaborat per Informa D&B (companyia filial de Cesce), en què parla especialment del cas català. Diu que, d’ençà del 2017, “els canvis de domicili empresarial han adquirit una rellevància significativa, impulsats principalment per l’augment de les sortides d’empreses des de Catalunya arran de la crisi política”. I continua: “No obstant això, el trasllat de seus socials obeeix a diversos factors, entre els quals destaquen la capacitat d’atracció econòmica de les diferents comunitats autònomes i els processos de reestructuració interna dins dels grups empresarials.”
L’informe aporta una dada nova sobre la realitat de les empreses que han tornat a emplaçar la seu a Catalunya, atès que ressenya quantes se n’havien anat cada any, on havien anat i quantes han tornat, cada any. Diu, textualment, que “el 2017 es va registrar un saldo negatiu de 1.347 empreses; no obstant això, el 2018 va ser l’any amb el saldo negatiu més elevat del període analitzat, i presentà un dèficit pròxim a les 2.000 empreses”.
I afegeix que, “de les 10.394 empreses que van sortir de Catalunya entre el 2017 i el 2025, 762 van tornar a instal·lar-s’hi; és a dir, un 7,33%”. Ara bé, caldria fer un pas més, perquè, segons que afirma, “de les 762 societats que han retornat a Catalunya, el 80%, aproximadament, va abandonar la comunitat durant els anys 2017 i 2018, mentre que els retorns s’han distribuït de manera progressiva entre el 2019 i el 2025”.
Segons les dades que aporta, doncs, es diferencia clarament entre el moviment habitual que hi ha cada any de canvis de seu i el moviment específicament polític del 2017 i el 2018. Segons aquestes dades, aquells dos anys van canviar de seu 4.325 empreses de Catalunya; i de les que se’n van ‘anar’ aquells dos anys, pels motius especials comentats, n’han tornat 610. Això vol dir que ha ‘tornat’, aproximadament, un 14% de les empreses que van prendre la decisió durant els dos anys crítics. La resta de retorns, fins avui, es pot inferir que havien traslladat la seu per uns altres motius.
Potser també és moment de recordar que la gran majoria (80%) de les que es van traslladar fora de Catalunya eren microempreses i petites empreses. A més, gairebé el 80% de les que van canviar de seu social corresponia al sector serveis i es concentrava bàsicament en quatre branques d’activitat: el 26% al comerç, el 22,2% a activitats financeres, el 15,4% a consultories i bufets jurídics i l’11% a les immobiliàries. És molt probable que el manteniment de moltes petites empreses tinguin a veure amb la situació fiscal més bona de què gaudeixen els seus propietaris, sobretot, a Madrid. A més, en el cas de les activitats financeres, cada fons de pensions o d’inversió té el seu CIF, la qual cosa fa que tots els de CaixaBank i el Sabadell, per exemple, comptin com una empresa. En realitat, sempre que parlen d’empreses, parlen de CIF. Per tant, les xifres poden ser una mica exagerades.
L’any passat és un exemple del que és normal en aquesta mobilitat empresarial. En tot l’estat espanyol, han decidit de canviar de domicili 5.300 empreses, de les quals, unes 800 són catalanes i 1.700 madrilenyes. De les catalanes, un 40% ha traslladat la seu a Madrid i un 13% al País Valencià. Quant a les madrilenyes, un 21% ha escollit Catalunya i un altre 20%, Andalusia. Mirant-ho en xifres absolutes, 320 empreses catalanes s’han decidit per Madrid i 361 madrilenyes, per Catalunya. Sembla, doncs, que ha tornat la normalitat en aquest sentit, però la majoria d’empreses catalanes que van canviar de seu no ha variat encara la seva decisió inicial.
Amb la perspectiva dels anys, ens podem preguntar: quants llocs de feina s’han perdut realment? Quin mal ha fet això a l’economia catalana, que estava abocada a la catàstrofe? Doncs, al marge de tot l’enrenou i d’haver hagut d’aguantar tota mena d’insults, cosa que es va incloure en el ‘paquet’, el cas és que els afiliats a la Seguretat Social el setembre del 2017 a Catalunya eren 3,17 milions. El desembre del mateix any, van caure fins a 3,13, un nivell que, per cert, no s’ha tornat a assolir, ni en temps de la pandèmia. De fet, la baixada trimestral del nombre d’afiliats ja s’havia recuperat el març del 2018… fins a arribar, el desembre del 2025, a 3,65 milions. I això, sense que la majoria d’empreses hagi ‘tornat’. Per pensar-hi una mica…
