El Nobel de química reconeix els desenvolupadors dels marcs organometàl·lics

L’Acadèmia Reial Sueca de les Ciències ha atorgat el Premi Nobel de Química 2025 a Susumu Kitagawa (Universitat de Kyoto, Japó), Richard Robson (Universitat de Melbourne, Austràlia) i Omar M. Yaghi (Universitat de Califòrnia, Berkeley, EUA) pel desenvolupament dels marcs organometàl·lics (MOF, per les sigles en anglès).

Aquests científics han creat una nova arquitectura molecular formada per ions metàl·lics units a llargues molècules orgàniques que actuen com a enllaços. Junts formen cristalls amb cavitats àmplies, com petits edificis plens d’habitacions, per on poden circular gasos o altres substàncies.

Els marcs organometàl·lics es poden dissenyar a mida per capturar o emmagatzemar compostos concrets, com el diòxid de carboni, o bé per fer de catalitzadors o conductors elèctrics. Segons Heiner Linke, president del Comitè Nobel de Química, “aquests materials obren oportunitats inimaginables per a crear substàncies personalitzades amb funcions noves”.

L’origen d’aquesta revolució es remunta al 1989, quan Richard Robson va combinar ions de coure carregats positivament amb una molècula de quatre braços que s’hi adheria als extrems. Així va obtenir un cristall estable i espaiós, com un diamant ple de cavitats, tot i que inicialment era inestable. Més endavant, Susumu Kitagawa i Omar Yaghi en van consolidar el mètode: entre el 1992 i el 2003 van fer una sèrie de descobriments clau. Kitagawa va demostrar que els gasos poden entrar i sortir d’aquestes estructures i va predir-ne la flexibilitat, mentre que Yaghi va crear un MOF estable i modificable de manera racional, amb propietats noves i útils.

D’aleshores ençà, els químics han creat desenes de milers de MOF diferents, alguns dels quals podrien ajudar a resoldre reptes globals: capturar diòxid de carboni, eliminar PFAS de l’aigua, degradar restes de fàrmacs a l’entorn o fins i tot extreure aigua de l’aire del desert.