24.09.2025 - 20:00
|
Actualització: 24.09.2025 - 20:03
“Els resultats que presentem són fruit de més d’una dècada de feina col·lectiva. Reempresa és avui, sobretot, una gran xarxa d’ajuntaments, diputacions, consells comarcals, cambres de comerç i associacions empresarials que han sumat esforços perquè els negocis no es perdin i perquè el nostre teixit productiu es mantingui viu. Quan el sector públic i el privat es reconeixen com a aliats, els resultats arriben: avui en som la prova”, deia la setmana passada Xavier Panés, president de la CECOT.
I ho deia durant la presentació de l’informe sobre “el desenvolupament del mercat de la compravenda d’empreses a Catalunya (2011-2025)”, fet pel Centre de Reempresa de Catalunya (iniciativa de CECOT i la Fundació Autoocupació), en col·laboració amb CaixaBank. L’estudi radiografia l’evolució del mercat aquesta darrera dècada i posa de manifest la importància creixent de la transmissió empresarial com a via de continuïtat per a moltes pimes catalanes.
Però va més enllà de la transmissió. “Això no tan sols permet que les empreses continuïn, sinó que preserva coneixement, manté ocupació i reforça el teixit productiu del territori. És un projecte amb un fort impacte econòmic i social, perquè darrere de cada empresa que es ven hi ha persones, històries i un impacte social que val la pena de defensar”, argumentava Guillem Arís, director d’Autoocupació, durant l’acte.
Parlem, en tots aquests anys, de xifres importants: 5.365 casos d’èxit, a Catalunya, que han evitat la pèrdua de més de 15.000 llocs de feina, amb una inversió induïda de 281 milions d’euros i amb un preu mitjà de cessió de 76.400 euros fins el setembre d’enguany, la xifra més alta registrada des que va començar el servei.
Cal no oblidar que són petits negocis. La majoria de les empreses que s’han transmès tenien 1, 2 o 3 treballadors; un 23%, entre 3 i 5; i un 7%, entre 5 i 10. El mercat de la compra-venda a Reempresa es concentra, per tant, en el segment de la microempresa i la PIME, molt mancada de serveis professionalitzats de transmissió, però, en canvi, el més nombrós al nostre país.
El motiu principal de la venda per part dels cedents és la jubilació, com passa en gairebé una transmissió de cada dues. Normalment, és gent sense relleu generacional. En segon lloc, hi ha els motius personals, que representen gairebé un cas de cada quatre. És a dir, el 75% es concentren en aquests dos motius. Aquestes dades mostren que la transmissió d’empreses és sovint una conseqüència natural del cicle vital i professional del cedent.
La facturació, en general, també és baixa. El 34% de les empreses facturen entre 50.000 euros i 150.000, i el 22% es troben en el tram de 150.000 euros a 300.000. Un 16% factura menys de 50.000 euros, i un 15% se situa en la franja de 300.000 a 500.000. Finalment, tan sols el 13% supera els 500.000 euros anuals. Aquestes dades mostren que la major part de les transmissions corresponen a empreses petites, de dimensió reduïda. D’això es tractava.
Del meu punt de vista, l’aspecte més destacat de l’informe és l’èxit obtingut, una vegada l’empresa ha canviat de mans, quant a la supervivència. Gairebé la meitat de les empreses que han començat un procés de relleu l’han acabat amb èxit. 4,4 de cada 10 empreses en venda han pogut trobar un comprador i continuar l’activitat empresarial. Així i tot, gairebé 4 de cada 10 han acabat donades de baixa per tancament, desistiment o més motius. I cal afegir que el procés previ de selecció que es fa en el servei és molt rigorós. Per una altra banda, dues empreses de cada deu es troben encara en procés de cerca de relleu.
A final del 2024 s’observava que el 82% de les empreses transmeses amb el servei continuaven en funcionament després de l’operació, un 12% havien tancat i un 6% s’havien tornat a vendre. Aquesta taxa de supervivència és molt alta, en comparació amb les relatives a la creació d’empreses noves. I és la millor referència per a mesurar l’èxit de l’experiència.
La diferència entre oferta i demanda per sectors acumulada d’ençà del començament del servei és important. Si el comerç es destaca pel fet de tenir més oferta que no demanda, els sectors de serveis, hoteleria i indústria mostren una demanda superior a l’oferta. En concret, en termes relatius i agregats des del 2011, el sector serveis i industrial presenten un 3% d’excés de demanda sobre oferta i l’hoteler d’un 2%. Tanmateix, el comerç presenta avui una sobreoferta en termes relatius de més de 16 punts percentuals. El comerç és, doncs, el sector que concentra més problemes en l’hora del relleu generacional… i creix cada any.
Parlo amb Laura Sallent, directora del Centre de Reempresa de Catalunya, que em destaca alguns aspectes concrets. Per exemple, en petits municipis, on “el tancament d’una botiga o d’un servei personal pot significar un daltabaix per als habitants, que es troben obligats a desplaçar-se per comprar articles de primera necessitat. Hem resolt un nombre d’aquests casos prou satisfactori. Ara, volem fer més en aquest sentit i això requereix una expansió de la xarxa dels punts d’atenció i una clara proactivitat per part nostra.”
Li pregunto què són els punts d’atenció i em diu que, habitualment, són situats als ajuntaments. “Són treballadors a qui els nostres tècnics han explicat el funcionament d’aquest mercat. Fan atenció a les necessitats locals i, si apareix un cas susceptible d’interès, ens ho fan saber de seguida. Ara tenim més de vuitanta punts d’atenció a tot Catalunya i continuen creixent. L’expansió de la xarxa és molt important per a donar visibilitat a això que fem. Som un dels casos en què la col·laboració público-privada és cabdal per al bon funcionament.”
I insisteix en un fet: “En aquest mercat donem un servei de màxima qualitat, per això ja és una referència entre les petites empreses. Ben entès que nosaltres ens centrem només en el procés de compra-venda, des de posar en contacte les persones i analitzar la qualitat de la proposta, fins al tancament de l’operació. Un cop tancada, ja no és cosa nostra. Ara, una vegada l’any fem una enquesta entre els qui han comprat, i d’aquí surt la dada del 82% de supervivència de l’any 2024. El 2019, la taxa era més alta, del 87%, però la covid va fer molt de mal.”
Finalment, cal veure el perfil de la persona disposada a comprar. Segons l’informe, la majoria, un 71%, es troben en situació activa, sigui treballant per compte d’altri o per compte propi, amb la seva empresa. Per contra, un 22% són desocupats i un 7% en estat inactiu. Aquesta distribució posa de manifest que la gran majoria ja tenen experiència quan decideixen d’entrar en una empresa en funcionament.
Sallent conclou: “Aquest informe demostra que la transmissió d’empreses és una alternativa real i efectiva per a l’emprenedoria i per a la preservació del teixit productiu. El repte ara és reduir el desequilibri entre oferta i demanda, en alguns sectors, i ampliar la nostra visibilitat. Tenim una bona feina davant.” Sí, i molt positiva, caldria afegir.
