24.12.2025 - 19:50
|
Actualització: 24.12.2025 - 19:51
Avui molts catalans celebren la nit de Nadal amb un sopar familiar, però sabíeu que això no sempre ha estat així? La nit de Nadal és una tradició importada d’Espanya?
Històricament, ací era habitual de fer festa al carrer i anar a la Missa del Gall, i no pas fer un àpat abundant en família. “Sí que se celebrava la nit de Nadal, però no pas com avui, amb sopars llargs i nadales”, explica Nil Rider, historiador del folclore, a partir del que expliquen els relats. “Possiblement es feia cagar el tió aquella matinada, però hi havia festa al carrer, s’anava a matines, es feien fogueres a les places i es cantaven cançons, com en una revetlla de Sant Joan.”
És a dir, allò que és importat és el sopar. I en tot plegat hi va tenir un paper molt important la televisió, que ensenyava el model tradicional castellà, amb un àpat molt abundant i celebració amb la família. Fins als anys cinquanta, el menjar de la nit de Nadal per als catalans era molt més senzill. En realitat, el dia del gran menjar era el dia de Nadal, el 25, amb un gran àpat familiar. Ara, malgrat tot, la nit abans hi havia celebració.
Una festa de trenta-sis hores
L’historiador assenyala que el dia litúrgic canvia a les dotze del migdia i, per tant, la festa durava trenta-sis hores. “Els catalans ho fem molt, això de començar les celebracions a la vigília. Antigament, per Nadal hi havia les primeres vespres, el dia 24, i les segones vespres, el 25. Allò que ha canviat ha estat la manera cultural de fer-ho. Els andalusos, per exemple, sempre han tendit a celebrar-ho molt a casa, com nosaltres el dia de Nadal, mentre que els catalans acostumàvem a fer les matines i la Missa del Gall.” Aquesta missa, que avui dia se celebra la nit de Nadal, antigament es feia, precisament, a l’hora que cantava el gall, les cinc o les sis de la matinada. Era una missa que es feia després de les matines, unes oracions o psalms que es resaven a les tres o a les quatre de la matinada. Aquesta tradició continua viva a les Illes i en part del País Valencià.
Però totes aquestes celebracions van anar canviant d’hora, així com canviaven els hàbits culturals. Les matines es van traslladar abans de les dotze de la nit i la Missa del Gall una mica més tard de mitjanit. No és una missa menor, sinó un símbol molt important per a Nadal. “La missa es diu així perquè és l’hora que canten els galls, i també perquè diuen que el primer d’avisar que Jesús havia nascut va ser un gall. Per això en alguns pessebres posen un gall a l’establia”, afegeix Rider. “En resum, la nostra tradició ha estat celebrar aquesta nit en comunitat, amb torronades, ballades, llibertats d’orgue…”. Durant les llibertats d’orgue, els organistes podien tocar allò que volien, fins i tot peces antilitúrgiques, profanes i alegres. Rider afegeix: “A Els pastorets de Folch i Torres els nens s’adormen esperant anar a matines i també queda clar que després de la Missa del Gall hi havia festa al carrer. Això de ‘per Nadal, res, una mica de sopar, bona nit i tapa’t’ és mentida.”
Els canvis de la nit de Nadal
Que aquestes celebracions hagin anat perdent pes i s’hagin substituït pel sopar de Nadal en família s’explica, en part, per la davallada de la influència de la religió en la vida pública i pel contacte amb costums espanyols. Tanmateix, Rider diu que és habitual que les tradicions vagin canviant. En aquesta línia, Amadeu Carbó, folclorista autor del llibre Celebrem el Nadal, diu que som una societat viva i canviant, i que no hi ha pas una única manera de fer les celebracions. “Les festes de Nadal es nodreixen de coses que ara considerem noves, i també de coses que hi han estat tota la vida, però sobretot han de tenir sentit per a aquella gent que les celebra.” Carbó recorda que hi ha coses que ara són habituals al nostre Nadal, però que antigament no ho eren. Per exemple, el fet de menjar raïm el 31 de desembre, una tradició inventada no fa pas tant, i que ara és molt arrelada. Això mateix passa amb l’arbre de Nadal, importat dels Estats Units. Per tant, diu, tot evoluciona.
Rider refusa de caure en algunes suposicions o tòpics habituals que dibuixen un passat en què tothom celebrava certes tradicions sense excepció: “No tothom feia cagar el tió, hi havia famílies que simplement no ho feien, com tampoc no tothom ho feia al mateix moment, sinó quan podia.” Sí que és clar que, en el passat, el tió no portava pas joguines ni grans luxes, sinó que els relats folclòrics assenyalen que cagava neules o fruita seca per a l’endemà. En definitiva, cagava les postres de Nadal, i per això era lògic de fer-lo cagar abans d’aquest gran àpat, central en la celebració al país.
