27.12.2025 - 21:40
The Washington Post · Rachel Chason, Abiodun Jamiu i Tara Copp
Uns quants alts funcionaris nigerians han alertat aquestes darreres hores que els bombardaments de l’exèrcit nord-americà al país, dirigits contra allò que Trump ha titllat de “escòria terrorista de l’Estat Islàmic”, podien marcar el començament d’una campanya més àmplia contra els grups armats al país i arrossegar els Estats Units cap a un conflicte altament complex que alguns analistes geopolítics consideren que Washington no acaba d’entendre.
Aquests darrers mesos, Trump ja havia advertit unes quantes vegades que el seu govern intervindria militarment a Nigèria si els assassinats de cristians no s’aturaven. Dijous, el president nord-americà complí les amenaces i anuncià “nombrosos atacs perfectes” la nit de Nadal i en prometé més si continuava “la matança de cristians”.
Analistes de seguretat, tant occidentals com nigerians, diuen que són els primers atacs que els Estats Units llancen de fa dècades a Nigèria, un país de més de 230 milions d’habitants dividits a parts iguals entre musulmans i cristians. La violència dels milicians islamistes, expliquen, ha afectat sovint la població cristiana, però els musulmans també han solgut ser el blanc dels atacs dels milicians.
Ni Trump ni el Comandament a l’Àfrica dels Estats Units (AFRICOM) especificaren quants morts hi hagué en els atacs, que segons Washington i Abuja es dugueren a terme amb el consentiment del govern nigerià. Daniel Bwala –assessor del president de Nigèria, Bola Ahmed Tinubu– digué que els atacs de dijous no eren sinó el començament de la campanya armada contra els grups milicians. El ministre d’Afers Estrangers nigerià, Yusuf Tuggar, declarà a la televisió nigeriana que el govern del país havia facilitat intel·ligència als Estats Units en els dies anteriors a l’atac, i que la cooperació entre tots dos governs continuava.
“N’hi haurà més, de cooperació, ho puc assegurar”, explica Tuggar en declaracions a The Washington Post. Els atacs, diu, “formen part de la nostra lluita contra la inseguretat”. I afegeix: “Es tracta d’una operació conjunta que no s’aturarà fins que desmantellem les cèl·lules dels grups terroristes a Nigèria i a la rodalia del nostre país.”
Aquests darrers anys, la regió africana del Sahel –la franja que travessa l’Àfrica d’est a oest, i que inclou parts del nord de Nigèria– ha esdevingut l’epicentre mundial de l’extremisme islamista. La presència dels Estats Units al Sahel s’ha reduït aquests darrers anys, un període en què els mercenaris russos han anat guanyant com més va més terreny a la regió.
La violència islamista a Nigèria és multifacètica, i varia segons la regió. Al nord-est del país predominen els atacs de Boko Haram i l’Estat Islàmic; al nord-oest, qui predomina són els bandits, que solen tenir vincles amb els grups islamistes; al centre de Nigèria, la principal font de violència són els conflictes entre llauradors i ramaders.
Gran part de la violència d’aquests darrers mesos a l’estat de Sokoto –la zona de majoria musulmana que Washington ha atacat aquesta setmana– ha estat obra d’un grup conegut com a Lakurawa, segons el Projecte de Dades sobre Localització i Esdeveniments de Conflictes Armats (ACLED). Alguns analistes, incloent-hi els de l’ACLED, coincideixen a vincular el grup amb l’Estat Islàmic; tanmateix, uns altres situen el grup com a filial de Jama’at Nusrat al-Islam wal-Muslimin (JNIM), una organització enemistada amb l’Estat Islàmic i afiliada a al-Qaida.
Aneliese Bernard, ex-assessora del Departament d’Estat dels Estats Units que dirigeix una consultora a l’Àfrica Occidental, diu que resulta poc probable que els atacs de dijous neutralitzessin la cúpula del grup, tenint-ne en compte les localitzacions.
Sigui com sigui, Bernard remarca que els atacs representen “una escalada significativa de l’activitat militar nord-americana a l’Àfrica”, i assenyala que els Estats Units no van optar per la via dels atacs directes ni tan sols durant el punt culminant de l’ofensiva contra Boko Haram a la regió del llac Txad, a Nigèria, a mitjan dècada del 2010.
Tant Bernard com més analistes geopolítics consideren que al govern nord-americà sembla més preocupat a erigir-se en defensor de la població cristiana del país que no pas a adreçar les causes de fons d’un conflicte altament complex. De fet, l’interès de Trump per Nigèria sembla el resultat directe de mesos de campanya mediàtica d’uns quants senadors republicans i dirigents evangèlics nord-americans, tot i que l’amenaça de Trump d’intervenir a Nigèria d’aquest novembre semblà sorprendre fins i tot aquells qui més havien insistit en l’afer.
Ladd Serwat, analista en cap per a l’Àfrica de l’ACLED, explica que aquestes darreres setmanes ha tractat amb uns quants funcionaris del govern nord-americà sobre la violència a Nigèria i ha provat d’emfatitzar que la xifra de cristians assassinats en el conflicte sovint s’havia exagerat. “S’han perdut els matisos, i em fa por això que això es tradueixi en un risc alt de víctimes civils”, diu.
Els atacs, afegeix Serwat, són els primers d’aquesta mena a Nigèria d’ençà que l’ACLED començà a recollir-ne dades, tot i que l’analista els emmarca dins la “ràpida escalada” dels atacs aeris nord-americans per tot el món enguany. De fet, l’ACLED ha registrat més atacs aeris enguany que no pas en els quatre anys anteriors junts.
Malik Samuel –investigador en cap de Good Governance Africa, que fa més d’una dècada que estudia l’activitat dels grups islamistes– diu que els extremistes han aconseguit d’imposar versions com més va més draconianes de la llei islàmica tant a l’estat de Sokoto com a unes altres zones del nord de Nigèria, on han aplicat codis de vestimenta ultraconservadors i han prohibit que s’hi reprodueixi música.
Molts nigerians, explica l’investigador, acusen el govern de no haver fet prou per aturar l’avenç dels milicians, per la qual cosa és probable que acullin de bon grat la intervenció dels Estats Units. Així i tot, Samuel considera que l’estratègia de Washington envers el conflicte és l’equivocada: Trump s’ha centrat exclusivament en l’assassinat de cristians –que el president definí el mes passat com a genocidi, un terme que l’investigador diu que no s’ajusta a la realitat del conflicte–, i ni tan sols és clar que Washington hagi aconseguit d’atacar l’Estat Islàmic, tal com ha dit Trump.
“Els nigerians agrairien l’ajuda si es tractés d’objectius ben definits, però no sembla que sigui el cas”, diu Mustafa Alhassan, un analista de seguretat que ha treballat extensament al nord-oest de Nigèria. I afegeix: “Cal demanar-se quin és el propòsit veritable de tot això.”
James Barnett, investigador especialitzat en Nigèria, diu que resten molts punts a esclarir sobre l’efecte dels atacs i el futur de la cooperació militar entre els Estats Units i Nigèria.
“Qualsevol canvi en la política dels Estats Units envers Nigèria –si és això el que veiem– planteja envits i riscs de tota mena”, diu. “El simbolisme de llançar un atac el dia de Nadal és difícil de passar per alt. […] Hi ha un angle polític molt clar, en tot això.”
Sobre això, Barnett diu que resulta significatiu –però no sorprenent– que Trump fos el primer a anunciar els atacs, en compte del govern nigerià. Històricament, assenyala, el govern de Nigèria no ha acollit de bon grat atacs estrangers al seu territori per temor de posar en risc la sobirania del país.
Al poblet de Jabo, generalment tranquil, tres veïns expliquen a The Washington Post que els sorprèn que el seu poble hagi estat l’escenari d’un atac dels Estats Units, atès que la zona no ha estat especialment afectada per la violència dels milicians.
Sama’ila Mustafa, veí del poble, diu que dijous, a última hora, veié un gran flaix i, tot seguit, sentí una forta explosió a la vora, en un camp de cebes als afores del poble, prop d’un hospital. Ell i dos veïns més expliquen que l’atac no deixà cap víctima.
“Creiem que va ser un míssil o un dron”, diu Abdulrahman Mainasara, un altre veí. “Déu va ser generós i va fer que caigués als afores, a camp obert”, afegeix.
Jamiu informa d’Abuja (Nigèria) estant.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
