18.09.2025 - 21:40
|
Actualització: 19.09.2025 - 10:30
The New Yorker, una de les revistes culturals més prestigioses del món, ha dedicat un reportatge ben extens a la Sagrada Família, amb motiu del centenari de la mort d’Antoni Gaudí. El reportatge, que es titula “La Sagrada Família pren la seva forma definitiva”, té un significat ben evident: que aquest temple no és solament un monument local, sinó una obra que situa Barcelona i Gaudí al mapa mundial.
El reportatge, escrit pel periodista D. T. Max, s’endinsa en la història de l’obra de Gaudí i transmet una fascinació plena de detalls. Max situa el lector en el moment que viu la basílica: la torre central dedicada a Jesucrist és a punt de culminar-se amb una creu que farà que la Sagrada Família esdevingui l’església més alta del món.
De fet, justament ahir, es va saber que la Torre de Jesucrist s’inaugurarà el juny del 2026, coincidint amb el centenari de la mort de Gaudí, i el 10 de juny es farà una missa solemne per a commemorar la mort de l’arquitecte. Max hi afegeix un detall sobre Gaudí: “La basílica romandrà uns quants peus per sota del cim icònic de Montjuïc: Gaudí va voler que l’obra de l’home no fos mai més alta que l’obra de Déu.”
Una obra eterna i accelerada alhora
L’autor fa un recorregut per la història d’una construcció que ha estat sinònim de lentitud i que, alhora, ha viscut una acceleració vertiginosa aquests darrers anys. D.T. Max destaca que els dissenys de les rajoles de mosaic de les torres, que Gaudí va construir a mà a partir de fragments de ceràmica, es treballen al taller i es finalitzen mitjançant un programari de disseny 3D anomenat Rhinoceros, i que les millores tecnològiques han permès a l’equip de construir seccions a un ritme deu vegades superior a l’anterior.
Max posa èmfasi en el contrast entre la manera de treballar de Gaudí i els mètodes actuals. L’arquitecte jugava amb maquetes de guix i cordills que imitaven corbes naturals, mentre que avui es fan servir programes digitals i màquines de tall que acceleren el procés.
“El projecte s’ha convertit en un model de tecnoeclesiasticisme“, diu D.T. Max. És la manera amb què vol remarcar que la Sagrada Família ha deixat de ser un tòpic de demora eterna i ha esdevingut un exemple d’eficiència arquitectònica. I amb un toc d’humor, Max no passa per alt que la frase “això dura més que les obres de la Sagrada Família” ja s’ha convertit en una dita catalana per referir-se que alguna cosa es fa interminable.
El periodista para atenció a Jordi Faulí, l’arquitecte director, que gestiona un equip d’onze arquitectes. Destaca que el seu lideratge ha impulsat l’ús de programari paramètric i de maquinària digital capaç de donar forma a les complexíssimes geometries pensades per Gaudí. Gràcies a això, aquesta darrera dècada s’han aixecat les torres principals i s’ha encarat la culminació de la torre central.
D.T. Max recorda que la majoria dels dibuixos i maquetes de Gaudí es van perdre durant la guerra de 1936-1939, per la qual cosa, “gran part de la feina de Faulí consisteix a intentar establir què volia el mestre”. “Quan Gaudí va morir, el 1926, només s’havia construït entre un 10% i un 15% de la basílica. En diversos graus, havia exposat com imaginava gran part de la resta de l’església. Els seus successors van poder extrapolar els detalls dels desigs registrats de Gaudí o del seu corpus d’obra existent. Però una part final, que incloïa el disseny dels vitralls, la forma i els materials exactes de les torres i la col·locació de l’ornamentació i les obres d’art a l’interior de l’església i en gran part del seu exterior, depenia gairebé completament dels arquitectes que el van seguir”, escriu D. T. Max.
El periodista assenyala que, per als catalans, la Sagrada Família s’ha convertit en un “símbol de la seva cultura positiva”. D.T. Max esmenta una entrevista a Angelina Torres, la persona més gran dels Països Catalans, segons el portal LongeviQuest. “Va explicar a un canal de notícies català allò que els treballadors de la seva infància li havien promès mentre feien la construcció: ‘Construirem una església de la qual Catalunya estarà orgullosa'”, escriu el periodista.
Fascinació i crítica
Més enllà de la fascinació que expressa per Gaudí –i el deixeble Faulí–, el periodista també es fixa en les polèmiques que hi ha al voltant del monument. Relata que la façana de la Glòria exigiria d’enderrocar habitatges sencers i que això enfronta veïns, l’ajuntament i el patronat. Ahir mateix, arran de l’oposició veïnal a construir el pont del carrer de Mallorca, com consta als plans arquitectònics, la junta constructora de la Sagrada Família insistia que era una obra “indiscutible”. El president delegat, Esteve Camps, preveu que el conflicte pugui arribar als jutjats si s’impugna la modificació del pla general metropolità.
El reportatge també recull crítiques d’arquitectes i historiadors que consideren la continuació de l’obra com una traïció a Gaudí, fins i tot, que ha caigut en el kitsch. Però alhora descriu la reacció de milions de visitants que en surten fascinats i amb la boca oberta. Aquesta ambivalència, diu, és part del secret del seu magnetisme.
El periodista D.T. Max tampoc no passa per alt la massificació turística que hi ha al voltant de la Sagrada Família. I també es fixa en el model econòmic. “L’any passat, l’església va recaptar gairebé cent trenta-quatre milions d’euros. Impulsat per un boom turístic que va començar amb els Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992, i que només es va aturar per la pandèmia de la covid-19, el lloc pot ser un dels únics grans projectes de construcció del món que es paga tot sol. Aquests darrers anys, la Sagrada Família ha recaptat molts més diners dels que ha gastat”, diu.
