15.08.2025 - 21:40
The Washington Post · Maham Javaid
La reactivació del projecte de la NASA per a instal·lar un reactor nuclear a la Lluna abans que els rivals geopolítics dels Estats Units ha obert debats nous –no tan sols relatius a l’exploració lunar, sinó també a l’ètica i el dret espacial.
L’activitat espacial és regida per un marc jurídic vigent de fa dècades, parts del qual encara no s’ha hagut de posar mai a prova. El projecte de la NASA planteja dubtes de tota mena sobre l’aplicació d’aquest marc legal i obre la porta a possibles conflictes a mesura que els països comencin a disputar-se el control d’un satèl·lit que alguns experts veuen com trampolí estratègic en la cursa cap a Mart i, fins i tot, més enllà.
A començament de mes, Sean Duffy –secretari de Transport dels Estats Units i administrador en funcions de la NASA– demanà a l’agència espacial que intensifiqués els esforços per a instal·lar un reactor nuclear a la Lluna abans del 2030. El reactor “sustentarà la futura economia lunar, la generació d’energia d’alta potència a Mart i reforçarà la seguretat nacional [dels Estats Units] a l’espai”, escrigué Duffy en un escrit publicat a Politico.
Sobre això, el director de la NASA cità la competició geopolítica amb la Xina i Rússia com el motiu principal de Washington a l’hora de reactivar projecte. Aquests darrers mesos, Pequín i Moscou han expressat la voluntat d’instal·lar conjuntament un reactor a la Lluna a mitjan dècada del 2030.
Duffy ha especulat amb la possibilitat que el primer país que aconseguís d’instal·lar un reactor nuclear a la Lluna pogués “declarar-hi una zona d’exclusió” i impedir a la resta d’instal·lar-ne més. La possibilitat que la NASA n’instal·li un a la Lluna no és nova, però el plantejament de Duffy ha suscitat dubtes de tota mena entre els experts jurídics.
“Hi ha una part de la Lluna que tothom sap que és la millor”, digué Duffy dimarts, durant la conferència de presentació del projecte. “Volem arribar-hi els primers i reclamar-la per als Estats Units.”
L’activitat dels Estats Units a la Lluna es regeix, en gran manera, pels paràmetres del Tractat de l’Espai Ultraterrestre, un acord legalment vinculant signat per totes les nacions que tenien capacitat d’exploració espacial l’any 1967, i els Acords Artemis, un conjunt de principis no vinculants escrits amb la voluntat de guiar l’exploració espacial civil i signats l’any 2020 pels Estats Units i dotzenes de països més, però no pas per la Xina o Rússia.
Michelle Hanlon, directora executiva del Centre de Dret Aeri i Espacial de la Universitat de Mississipi, als Estats Units, diu que el Tractat de l’Espai Ultraterrestre concedeix, inadvertidament, certs avantatges al primer país que sigui capaç d’instal·lar una font d’energia a la Lluna.
L’article novè del tractat estipula que els signataris han de dur a terme les seves activitats “tenint degudament en compte” les activitats dels altres; l’article dotzè requereix als signataris que demanin permís per a poder treballar en una zona en què una altra nació ja tingui un emplaçament.
“Qui hi arribi primer té, implícitament, més drets que no la resta”, diu Hanlon. “Això suscita la qüestió de què vol dir, exactament, ‘tenir degudament en compte’.”
Ni el tractat ni els acords reconeixen el concepte de “zona d’exclusió”. De fet, el tractat prohibeix a totes les nacions signatàries de reclamar com a propi territori a la lluna, o de qualsevol altre cos celeste. Tanmateix, els Acords Artemis sí que estableixen el concepte de “zona de seguretat”: àrees en què una nació pot dur a terme operacions espacials amb la garantia que el seu personal i equipament serà protegit de les ingerències d’unes altres nacions. Ara, la grandària, abast i vigència temporal d’aquestes zones de seguretat no s’especifica enlloc.
“L’única disposició pràctica i legal [del concepte de zona de seguretat] és que, en el moment en què un país aterra en una zona concreta de la Lluna, la resta de països perden el dret d’aterrar prou a prop per a posar-ne en risc les operacions”, diu Frans von der Dunk, professor de Dret Espacial a la Universitat de Nebraska a Lincoln, als Estats Units.
Sobre això, diu que, en cas que un país reclamés més d’uns pocs quilòmetres com a “zona de seguretat”, la resta probablement sospitaria que el motiu de fons de la reivindicació no seria la protecció de la seguretat de les seves operacions especials, sinó “el foragitament de la resta de països de la seva zona d’influència”.
Segons l’astrofísica Erika Nesvold, autora d’un llibre sobre l’ètica de l’exploració espacial, la intenció del Tractat de l’Espai Ultraterrestre és evitar malentesos, conflictes i accidents a l’espai, no pas “protegir les reclamacions territorials dels països que vulguin adjudicar-se territori lunar, ni tampoc les fonts de beneficis de les seves empreses”.
Liu Pengyu, portaveu de l’ambaixada xinesa a Washington, diu que Pequín està compromès a fer “un ús pacífic de l’espai exterior”. I afegeix: “La Xina no té cap intenció de participar en una cursa espacial, ni pretén consolidar cap ‘avantatge’ a l’espai exterior.”
El gabinet de Duffy remet les preguntes de The Washington Post a la NASA, que diu en un comunicat que l’objectiu últim del projecte d’instal·lació d’un reactor nuclear a la Lluna és “continuar impulsant més la competitivitat i el lideratge dels Estats Units a la Lluna”. Bethany Stevens, portaveu de l’agència, afegeix que aviat publicaran més detalls sobre el projecte.
La NASA fa temps que estudia la zona del pol sud de la Lluna a la recerca de possibles punts per a missions d’exploració científica. L’agència confia que els cràters del pol continguin aigua congelada, un bé extremadament valuós a l’espai. En la conferència de premsa de dimarts, Duffy al·ludí a la disponibilitat de gel com un dels grans motius per a “reclamar” territori a la Lluna.
Tanmateix, no tot el pol sud lunar és il·luminat pel Sol, i les parts que sí que ho estan tan sols reben llum solar durant la meitat d’un mes terrestre, si fa no fa, atès que una nit a la Lluna dura unes dues setmanes de la Terra. Això, de retruc, significa que qualsevol panell solar instal·lat en aquestes zones tan sols podria proporcionar energia intermitentment, durant períodes d’una quinzena terrestre.
Sobre això, Hanlon diu que trobar una font d’energia no solar per als robots lunars –o, fins i tot, per a una hipotètica colònia humana permanent– seria el següent pas lògic per a l’exploració lunar. “No podem enviar propà a la Lluna per fer-lo servir de combustible”, diu.
Encara que, ara com ara, se saben pocs detalls sobre el projecte de la NASA, la sol·licitud de propostes publicada per l’agència demana a les empreses que presentin plans per a la construcció d’un reactor capaç de generar, pel cap baix, cent quilowatts de potència.
“Es tracta, si fa no fa, de la mateixa quantitat d’energia que consumeix una casa d’uns 2.000 peus quadrats [uns 185 metres quadrats] cada 3 dies i mig”, digué Duffy dimarts. “No parlem de tecnologia a gran escala”, afegí.
Als experts espacials els preocupa que la urgència que envolta l’Artemis, el programa espacial amb què la NASA vol tornar a la Lluna, obviï múltiples inconvenients legals que es deriven de l’exploració lunar.
Nesvold, l’astrofísica, diu que als experts els preocupa que la cursa per a l’exploració lunar doni lloc a una mena de “mentalitat de febre de l’or” i desencadeni conflictes entre els països per l’accés als recursos lunars. Que empreses privades amb ànim de lucre s’afegeixin a l’exploració lunar, afegeix, també podria causar problemes ambientals i dinàmiques d’explotació laboral.
L’astrofísic i expert en seguretat nuclear Edwin Lyman diu, sobre això, que “l’excés de pressa mai no és bo per al desenvolupament de l’energia nuclear”, i afegeix que accelerar el procés de construcció d’un reactor a la Lluna podria causar “incidents nuclears i problemes de tota mena”. També assenyala els residus nuclears generats a la Lluna com una possible font de maldecaps.
“Aquesta mena de residus podrien persistir durant segles”, diu. “Francament, tot plegat serà un desastre.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
