31.03.2026 - 21:40
Bloomberg · Loren Grush
La NASA va arribar a la Lluna l’any 1969 amb un objectiu clar: fer dels Estats Units el primer país de la història a dur persones a la superfície lunar.
En plena cursa espacial amb l’URSS, l’aterratge a la lluna de la missió Apollo 11 ajudà a consolidar el lideratge dels Estats Units en la lluita geopolítica per l’hegemonia mundial durant l’època més tensa de la Guerra Freda.
Ara, dècades després, el programa Artemis de la NASA pretén fer tornar els Estats Units a la Lluna. Aquesta nit, l’agència enviarà un equip de quatre tripulants persones al satèl·lit com a pas previ a un aterratge lunar aquesta dècada mateixa.
La pregunta que molts es fan és per què cal gastar gairebé 100.000 milions de dòlars per repetir un viatge que la NASA ja va fer en el passat. No hi ajuda que l’objectiu de la missió Artemis sigui molt més vague que no pas el de l’Apollo, fins al punt que varia dràsticament segons a qui ho demanem.
Alguns apunten a la pugna geopolítica amb la Xina, el gran rival dels Estats Units. Uns altres parlen d’apostes de futur: posar els fonaments per a facilitar futures exploracions. També hi ha una tercera raó, molt més simple: la NASA vol tornar a la Lluna perquè cerca noves destinacions per als seus astronautes, i la superfície lunar és l’objectiu més lògic i factible per a fer gala de la superioritat i la destresa tecnològica de l’agència.
“Els vols espacials tripulats són el nucli dur de les operacions de la NASA d’ençà dels temps de l’Apollo, i el tret d’identitat distintiu de gran part de l’agència”, diu Casey Dreier, cap de política espacial de la Societat Planetària, una organització de promoció de l’exploració espacial.
D’ençà de l’Apollo, la NASA s’ha esforçat per tenir en tot moment un programa de missions espacials tripulades. Després de l’aterratge lunar, l’agència se centrà en el transbordador espacial i, posteriorment, en l’Estació Espacial Internacional (ISS). Són dues iniciatives centrades en l’òrbita terrestre baixa, en compte de l’espai exterior.
Ara que el transbordador ha estat retirat i l’ISS encara els seus darrers anys de vida –l’estació deixarà de funcionar a final d’aquesta dècada–, la NASA comença a albirar un futur en què els humans viatgin més enllà de la Lluna, cap a les profunditats del sistema solar.
Tanmateix, durant dècades, l’agència ha debatut quin hauria de ser la següent destinació còsmica: tornar a la Lluna o continuar cap a Mart. La manca de recursos i els successius canvis de govern als Estats Units, cadascun amb prioritats diferents, sovint impediren que la NASA es marqués un full de ruta clar a mitjà i llarg termini.
Però el 2017 Trump signà una ordre executiva que demanava de tornar a enviar humans a la Lluna, i el programa Artemis ha perdurat d’aleshores ençà. Un factor clau rere aquest impuls és que la Lluna és a l’abast dels astronautes amb la tecnologia actual, cosa que no passa en el cas de Mart.
Amb tot, el planeta vermell continua en el punt de mira de la NASA. L’agència espera que l’Artemis serveixi com a assaig per a veure com funcionaria la vida fora de la Terra. Les missions Artemis se centraran a recollir dades científiques sobre la Lluna i els seus recursos; s’espera que els astronautes enviats a la Lluna hi construeixin una base, el disseny de la qual la NASA anuncià la setmana passada. L’emplaçament oferirà als astronautes un entorn on viure, treballar i fer experiments que podrien servir en una futura missió a Mart.
La NASA també diu que vol aprofitar l’Artemis per crear una “economia lunar”. L’agència confia que els recursos de la Lluna, com ara els minerals lunars i el gel que s’amaga en els cràters del satèl·lit, ajudin a mantenir les bases i, fins i tot, crear oportunitats de negoci per a les empreses privades. Però la cosa més probable és que qualsevol hipotètica ‘indústria’ lunar se centri a mantenir i donar suport a l’exploració del satèl·lit, més que no pas a crear oportunitats de negoci per a les empreses terrestres.
Tot i que l’Artemis s’inaugurà durant el primer mandat de Trump, fa dècades que la NASA treballa en alguns dels elements clau de la missió. Durant aquest període, el panorama geopolític ha canviat radicalment: la Xina ha fet avenços significatius amb el seu programa espacial, i té la intenció de fer aterrar els seus propis astronautes a la Lluna a final d’aquesta dècada.
En alguns racons de Washington, l’auge del programa espacial xinès ha conferit certa urgència al retorn dels Estats Units a la Lluna. Veus com la de Bill Nelson, ex-senador i ex-administrador de la NASA, han arribat a afirmar que la Xina podria apropiar-se dels recursos lunars que caldrien a l’agència per poder establir una missió d’exploració a mitjà termini a la Lluna. Alguns analistes també adverteixen que la Xina podria militaritzar la Lluna i fer perillar els actius dels Estats Units a l’espai.
La situació, en certa manera, recorda a la cursa espacial de la Guerra Freda. Però la NASA vol centrar-se en l’exploració pacífica de la Lluna i defugir possibles objectius militars.
“L’objectiu del programa Apollo era la seguretat nacional, la seguretat econòmica, l’avenç científic i, per dir-ho d’alguna manera, el prestigi internacional. I aquests continuen essent els motius pels quals volem tornar a la Lluna avui”, diu Swope.
Per a la tripulació de l’Artemis II, que té previst de partir cap a la Lluna aquesta matinada, l’objectiu fonamental és ajudar a treure l’entrellat dels grans misteris de la Lluna.
“Tenim l’oportunitat de respondre a la gran pregunta de les nostres vides: ‘Estem sols’?”, deia diumenge Christina Koch, astronauta de la missió, en una conferència de premsa.
“El cas és que la resposta a aquesta pregunta comença a la Lluna”, continuava Koch. “La Lluna és testimoni de la formació de tot el nostre sistema solar. És un trampolí cap a Mart, on podríem tenir més probabilitats de trobar proves de vida passada, però també és una mena de pedra de Rosetta per a entendre com es formen uns altres sistemes solars.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
