El president, Salvador Illa, va tornar ahir a la feina després d’un mes de baixa per una osteomielitis púbica. No ha estat un mes qualsevol, sinó probablement el més complicat que aquest govern ha hagut d’encarar d’ençà que va arribar al poder. Hi ha hagut una tempesta política molt forta pel desgavell a Rodalia, vagues de mestres, de sanitaris, de maquinistes i de pagesos i un temporal de vent molt violent. La baixa d’Illa no ha estat tan sols una baixa: ha estat la raó amb què s’ha justificat el silenci del president, que en tots aquests dies tan sols ha piulat dues vegades. Primer, per anunciar que es recuperava; i, després, per donar suport a la consellera d’Educació, Esther Niubó, que també ha estat de baixa per una intervenció quirúrgica.

Ahir, en la primera compareixença pública, en una declaració institucional sense preguntes de la premsa, Illa va mantenir, de fet, aquest silenci. El president es va centrar a elogiar el sistema de salut pública, però en el llarg agraïment als professionals que l’havien tractat no va trobar el moment de fer esment a la vaga convocada per Metges de Catalunya, que es feia ahir mateix i que continuarà divendres. A la resta del discurs, de vora vuit minuts, tan sols va esmentar Rodalia una sola vegada, sense referir-se directament al desgavell i per reivindicar que el full de ruta del govern era l’adequat. No va reiterar les disculpes als usuaris ni tampoc no va valorar què havia passat. Tot just una promesa: que treballarien fins que poguessin garantir “la qualitat i l’excel·lència” del servei que tothom es mereix.

Durant el mes de baixa d’Illa, un govern que es presentava com l’adveniment de l’eficàcia i de la bona gestió ha semblat, per primera vegada, vulnerable. La crisi ha afectat sobretot les dues figures fortes de l’executiu: el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, en qui Illa va delegar les funcions de despatx de president, i la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. Els primers dies, coincidents amb el desori ferroviari, se’ls va veure desbordats. El govern va informar erròniament més d’una vegada que el servei es reprendria i, després, va haver de rectificar, cosa que ha comportat una allau de crítiques a la gestió de Paneque. El parlament ja n’ha demanat la dimissió dues vegades. Illa no la cessarà –de moment–, però ahir va evitar de referir-s’hi directament i, en canvi, sí que va donar les gràcies a Dalmau.

A la pràctica, doncs, el president s’ha desentès del comandament de la crisi, per bé que les versions sobre el seu grau d’implicació en els afers del país han estat incertes. El 20 de gener, només tres dies després de l’ingrés i amb la crisi de Rodalia que tot just arrencava el bull, la consellera Paneque va dir que el president seguia “amb atenció el dia a dia i les qüestions més importants” perquè s’hi podia tenir “una comunicació fluida”, i encara hi va afegir que els donava “l’opinió i directrius, si escau”, sobre matèries com ara la crisi meteorològica. Aquests dies, el conseller Dalmau també ha refusat unes quantes vegades l’etiqueta de president en funcions, bo i aclarint que en tenia tan sols les del despatx. “El president és el president”, va arribar a dir. 

Illa va poder sortir el 30 de gener de l’hospital, on va arribar a ser ingressat a l’UCI, i d’ençà d’aleshores havia pogut continuar el tractament a casa. A l’hospital, hi va rebre el batlle de Barcelona, Jaume Collboni, i el president del parlament, Josep Rull; i, a casa, Jéssica Albiach, presidenta del grup dels Comuns. Aquests últims dies, les xarxes socials s’han omplert de rumors sobre l’estat de salut del president, amb una polèmica específica sobre el fet que no se n’haguessin publicat fotos en cap moment. 

Ara, doncs, tot esperant les dues entrevistes que encara se n’han d’emetre, la tornada d’Illa s’ha mirat de vendre com una mena de reinici de programa, amb la consigna implícita que no es miri enrere amb l’objectiu que aquest mes en què el govern ha trontollat s’escoli pel mateix desguàs de l’oblit que l’hospitalització del president. Del discurs, les úniques paraules que es podien interpretar com una admissió que el començament de l’any havia estat complicat eren indirectes, inconcretes: “Sóc plenament conscient de les coses que ha viscut Catalunya durant el període en què he hagut de delegar funcions. Han estat dies difícils per al país i per al conjunt de la ciutadania.” En la resta del discurs va ressonar una idea: ara que ha deixat de ploure, ara que torna el president, les coses canviarien.

El moment en què aquesta idea fou més explícita es pot descodificar millor si l’ordre de les dues frases s’intercanvia: “És el moment d’oferir solucions, d’oferir respostes i d’oferir la veritat. Aquests dies m’he hagut de centrar en la meva recuperació per poder reincorporar-me com més aviat millor”, va dir. És el moment d’oferir solucions: fins ara, era el moment de recuperar-se, per bé que, a la pràctica, fonts de Presidència expliquen que la recuperació serà progressiva i que encara haurà de continuar el tractament antibiòtic. Al final, el missatge de les solucions es reblà en primera persona del singular, per si en quedava cap dubte: “Sé què necessita Catalunya. Sé què reclamen els catalans i les catalanes. Sé què cal fer. I avui els dic, de nou, que ho farem.”

Els dies vinents, l’agenda s’ha pensat perquè la represa de l’activitat d’Illa tingui, a més d’aquest relat de fons, un acompanyament material. Una de les opcions és la intensificació de la negociació amb Esquerra i els Comuns per al pressupost –que, després de molts mesos de fer bullir l’olla, el govern havia dit que era “imminent” just abans de la baixa del president–, i, fins i tot, el possible anunci d’un acord. Ahir mateix, com a senyal de bona voluntat, el president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, va confirmar que retirava les propostes de resolució que havia de presentar demà al congrés espanyol, entre les quals la de l’IRPF, tot i que el partit manté que no hi haurà pressupost sense entesa. Les sensacions quant a una de les condicions dels Comuns, les mesures per a desincentivar la compra especulativa d’habitatges, també són bones.