19.01.2026 - 21:40
Bloomberg · Philip Heijmans i Khine Lin Kyaw
Durant anys, els rohingyes de Myanmar –una minoria musulmana que els nacionalistes birmans consideren un grup intrús– han viscut als llimbs legals i polítics. Han anat perdent com més va més drets, incloent-hi el de ciutadania, sempre mirant d’esquivar la repressió estatal.
La crisi dels rohingyes, que feia anys que es gestava, esclatà definitivament l’any 2017, quan una campanya de repressió militar –descrita per investigadors de l’ONU com a “neteja ètnica” amb “intenció genocida”– obligà centenars de milers de persones a fugir de Myanmar i refugiar-se a Bangladeix, el país veí.
Ara aquell episodi ha arribat als tribunals gràcies a la demanda que Gàmbia ha presentat contra Myanmar davant el Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia, que avaluarà si el país faltà a les seves obligacions d’acord amb la Convenció sobre el Genocidi.
Qui són els rohingyes?
Molts dels musulmans –però no tots– que viuen al nord d’Arakan, un estat de l’oest de Myanmar, s’identifiquen com a rohingyes. Es calcula que abans de l’èxode del 2017 n’hi vivien més d’un milió.
L’origen dels rohingyes és objecte de debat. Sovint diuen que ja existia una comunitat musulmana a l’actual estat d’Arakan, que fou governat per regnes independents durant segles, abans els birmans no el conquerissin, l’any 1784.
Els nacionalistes birmans consideren els rohingyes un grup estranger instal·lat il·legítimament al país, i destaquen que durant l’era colonial, que començà la segona dècada del segle XIX, el govern britànic importà a Arakan grans quantitats de treballadors procedents de Bengala –ara part de Bangladeix–, cosa que va fer que hi augmentés molt la població musulmana en pocs anys.
El govern de Myanmar refusa d’emprar el terme “rohingya”, probablement per a evitar de reconèixer oficialment els musulmans d’Arakan com un grup ètnic propi. Una petita minoria de rohingyes són hinduistes.
Els rohingyes són una minoria perseguida a Myanmar?
Aquestes darreres dècades, les autoritats birmanes han privat els rohingyes de drets bàsics, com més va més, incloent-hi el de ciutadania. També han estat perseguits i atacats per grups paramilitars, sovint encapçalats per monjos budistes, cosa que ha obligat una bona part a fugir a països veïns, sobretot a Bangladeix.
El 1982 el govern desposseí els rohingyes de la ciutadania birmana. Nou anys després, al·legant motius de seguretat, l’exèrcit birmà llançà una operació militar a Arakan que imposà restriccions greus a la pràctica religiosa i obligà molts rohingyes a fer treballs forçats.
Els rohingyes han d’encarar nombroses restriccions legals a Myanmar. Les parelles rohingyes necessiten permís del govern per a casar-se, viatjar fora de la seva ciutat natal o bé traslladar-se de ciutat. En algunes parts d’Arakan, les famílies tenen prohibit de tenir més de dos fills.
Què passà l’any 2017?
El 2016 un petit grup militant conegut per Exèrcit de Salvació Rohingya d’Arakan (ARSA) perpetrà una onada d’atacs contra les forces del govern desplegades a l’estat. L’ARSA, considerat com a organització terrorista pel govern, afirma que té un sol objectiu: defensar la minoria rohingya, que rarament ha recorregut a la violència armada fins ara.
El 25 d’agost de 2017, l’ARSA atacà una vintena de comissaries i destacaments militars a Arakan, i assassinà una dotzena d’agents de les forces de seguretat birmanes. Els atacs van ocórrer després de mesos de tensions amb la població local arran del desplegament de més tropes a l’estat, i de setmanes de blocatge a l’entrada d’ajuda humanitària en un poble d’Arakan en resposta a un atac molt menys greu perpetrat per l’ARSA l’octubre del 2016.
L’exèrcit respongué a la violència amb una campanya militar que descrigué com una “operació de neteja”, orientada a restaurar-hi la pau i preservar-hi l’estat de dret. Segons molts testimonis, i investigacions de drets humans com ara la de Human Rights Watch, hi hagué nombrosos casos d’execucions i violacions en massa, com també incendis de pobles sencers. Metges Sense Fronterers calcula que uns 6.700 rohingyes, pel cap baix, van ser assassinats durant els primers dies de repressió militar. Quatre mesos després, uns 650.000 rohingyes havien fugit a Bangladeix. L’exèrcit de Myanmar refusa les acusacions, es limita a reconèixer casos esporàdics d’abús perpetrats per soldats concrets, i nega que la campanya equivalgui a un genocidi.
Gairebé un milió de rohingyes viuen ara com a refugiats en campaments a Bangladeix; centenars de milers més malviuen en condicions precàries en camps d’internament a Arakan. Segons l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans, els rohingyes continuen sofrint violacions greus dels drets humans a Arakan; per exemple, violència sexual i privació arbitrària de llibertat. Tampoc no els garanteixen l’accés a serveis bàsics com ara l’alimentació, l’atenció sanitària i l’educació.
Myanmar està disposada a repatriar els rohingyes que viuen en camps de refugiats a l’altra banda de la frontera.
En què es fonamenta el cas del TIJ contra Myanmar?
Aquest mes, el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) –el tribunal més alt de l’ONU– ha començat a examinar les acusacions segons les quals les anomenades “operacions de neteja” de Myanmar, que sembla que deixaren 10.000 morts a Arakan, equivalen a un genocidi.
El cas l’ha presentat Gàmbia, una petita nació africana que afirma haver actuat en nom dels cinquanta-set membres de l’Organització de Cooperació Islàmica per a vetllar perquè es compleixi la Convenció sobre el Genocidi. Aquest tractat estipula que qualsevol estat pot presentar una demanda per presumpte genocidi contra un altre estat, encara que no tingui una connexió directa amb el cas. Mentre ho examina, el TIJ ha ordenat a Myanmar que prengui mesures d’emergència per protegir els rohingyes.
Paral·lelament, el Tribunal Penal Internacional (TPI), creat l’any 2002, ha obert una investigació pròpia sobre les presumptes atrocitats comeses per membres de l’exèrcit de Myanmar. El 27 de novembre de 2024, un fiscal del TPI va presentar una ordre de detenció contra el cap de la junta militar que governa Myanmar, Min Aung Hlaing, per presumptes crims contra la humanitat, incloent-hi la deportació en massa i persecució dels rohingyes.
Què al·lega Myanmar?
Myanmar ha refusat repetidament les conclusions dels organismes de l’ONU i les organitzacions de drets humans, incloent-hi l’informe de la missió de recerca de l’ONU de l’agost del 2018, que acusà l’exèrcit d’assassinats en massa i violacions col·lectives “amb intenció genocida”. Les autoritats birmanes han qüestionat la imparcialitat d’aquestes missions i els han denegat repetidament l’entrada al país.
Què pot passar ara?
Casos com el de Myanmar poden romandre anys als tribunals abans no se’n dicti la sentència definitiva.
El TIJ, que judica les disputes legals entre estats per presumptes violacions del dret internacional, no té poders executius propis, però un estat membre de l’ONU pot demanar al Consell de Seguretat que actuï d’acord amb les sentències del tribunal, mitjançant resolucions vinculants, sancions o mesures diplomàtiques. A la pràctica, tanmateix, tant la Xina com Rússia –ambdós membres del Consell de Seguretat– han tendit a protegir Myanmar de les mesures de l’ONU.
El TPI –que jutja crims com ara genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat– sí que té la facultat d’imposar penes de presó. No obstant això, el TPI depèn dels estats membres per a detenir acusats, i Myanmar no n’és membre. Els acusats, per tant, haurien de sortir de Myanmar per a ser detinguts –si més no, mentre no hi hagi un canvi de règim polític al país.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
