The Washington Post · Rebecca Tan i Cape Diamond

Yangon, Myanmar. Les eleccions que s’espera que reforcin el control de la junta militar a Myanmar no s’han planejat des de la fortificada capital d’aquest hermètic país del sud-est asiàtic, sinó des de Pequín, segons que expliquen diplomàtics, analistes i observadors que segueixen de prop els esdeveniments.

Myanmar és immers en una cruenta guerra civil d’ençà del 2021, quan l’exèrcit va defenestrar el govern elegit democràticament i va desencadenar un conflicte armat contra l’oposició pro-democràtica i múltiples grups ètnics.

Ara, els funcionaris xinesos han exercit un rol clau a l’hora de cercar una solució política que permeti a la junta militar de conservar el poder i, simultàniament, adoptar l’aparença d’un govern civil. Diumenge, l’exèrcit va supervisar la tercera i darrera tanda de votacions en unes eleccions que no han deixat lloc a la incertesa.

Els dirigents pro-democràtics de Myanmar –incloent-hi la premi Nobel Aung San Suu Kyi– han estat empresonats o exiliats i també s’ha prohibit als seus partits de presentar-se a les eleccions. Tan sols s’han fet votacions a les zones del país sota control de l’exèrcit, que ha estat àmpliament acusat d’atrocitats contra els drets humans, incloent-hi el genocidi contra l’ètnia rohingya.

Després de les dues primeres tandes de votació, el Partit de la Unió, la Solidaritat i el Desenvolupament (USDP), que té el suport de la junta, sembla haver obtingut una majoria qualificada al parlament del país.

“La gent creu que pot confiar la pau i l’estabilitat a l’USDP”, diu San San Win, candidata del partit a Yangon: “Doncs bé, estem preparats per a servir el país.”

Els col·legis electorals de Yangon, la ciutat més gran i el centre comercial de Myanmar, eren sorprenentment buits diumenge al matí, el dia de la tercera tanda. El so dels vídeos que explicaven als electors com votar reverberaven entre files de cadires de plàstic buides. En molts col·legis que havien estat plens de gom a gom l’any 2020 –durant les darreres eleccions lliures al país–, els agents de seguretat sovint superaven la xifra d’electors que hi anaven a votar.

Entre el degoteig de persones que es dirigien a un col·legi electoral al centre de la ciutat hi havia un capità de vaixell de 37 anys que, com més veïns, va acceptar de parlar amb The Washington Post sota anonimat per por de les represàlies dels militars. Explicava que la junta l’havia avisat que no podria renovar el passaport ni tornar a sortir a la mar si no anava a votar.

“Tinc fills als quals he d’alimentar”, deia, assenyalant dos bessons de cinc anys que li reclamaven l’atenció. “Havia de venir-hi.”

Les eleccions a Myanmar, on el suport dels Estats Units a l’oposició pro-democràtica ha disminuït dràsticament d’ençà de l’arribada de Trump al poder, són un dels casos més paradigmàtics de l’esforç de Pequín per a estendre la seva xarxa d’influència regional i consolidar el control sobre els països veïns.

Deng Xijun, enviat especial de la Xina per a afers asiàtics, va dir al desembre que les eleccions al país “són fruit dels acords” entre el general birmà Min Aung Hlaing i el president xinès, Xi Jinping.

Diumenge, una delegació de tres funcionaris de l’ambaixada xinesa a Myanmar va visitar un col·legi electoral a Dagon, prop de la capital. Més d’un miler d’electors hi eren enregistrats, segons les autoritats electorals, però en quinze minuts tan sols van anar-hi dos votants.

Què en pensava, d’aquesta participació tan escassa, la delegació xinesa? Els funcionaris van donar un cop d’ull a la sala buida. “Bé, encara hem de visitar més col·legis electorals”, va respondre un dels funcionaris: “Veurem la resta.”

Per molts birmans, les eleccions han estat poca cosa més que un sainet.

“Tant si votem com si no, ells guanyaran gràcies als seus trucs”, diu un músic de 38 anys en referència als militars. No va anar a votar diumenge i va demanar als seus amics i familiars que tampoc no hi anessin.

Uns altres, tanmateix, esperen que les eleccions, malgrat que puguin ser qüestionables del punt de vista de la legitimitat democràtica, ajudin a plantar la llavor d’un canvi de rumb polític al país.

Thet Hmoo Aung, un jove candidat del Partit Popular –un dels pocs partits no afiliats a l’exèrcit als quals s’ha permès de presentar-s’hi–, es va passar tot divendres anant de porta en porta a la seva circumscripció de Yangon.

“Si la gent no surt a votar, l’única cosa que aconseguiran és que continuï al poder algú que no els agrada”, va explicar als periodistes de The Washington Post, guardant-se de fer al·lusions directes. A la seva circumscripció hi ha molts dels punts calents de l’onada de protestes encapçalades per joves que va esclatar el 2021, quan els militars van prendre el poder. Ara, el sol fet d’esmentar aquestes protestes pot ser perillós: fa poques setmanes, un altre candidat del seu partit va ser condemnat a un any de presó per haver esmentat “l’alçament del 2021” per TikTok.

Diplomàtics i analistes han coincidit a avisar del risc d’actes violents de les milícies pro-democràtiques durant el període pre-electoral. Però, finalment, els episodis de violència han estat lleus i esporàdics. “La realitat és que la població està del tot esgotada per la situació”, diu Adam Castillo, consultor nord-americà a Myanmar.

L’economia del país s’ha desplomat amb el govern de la junta militar. Els inversors estrangers n’han fugit; el kyat, la divisa local, s’ha ensorrat. Les restriccions a les importacions i exportacions, paral·lelament, han posat en perill el proveïment d’aliments i de medicaments. Segons l’ONU, gairebé la meitat de la població viu sota el llindar de la pobresa, el doble que fa sis anys.

Yangon, segons que expliquen els veïns, és una “bombolla” on la vida sembla continuar com sempre. Però sota aquesta aparença de normalitat s’amaguen tensions com més va més evidents: molts dels joves de la ciutat, per exemple, són nouvinguts que han fugit del servei militar obligatori en unes altres regions del país. Les adolescents que s’apleguen als centres comercials de la capital diuen que van traslladar-s’hi després de mesos d’haver aguantat l’intercanvi de foc entre l’exèrcit i els rebels a les seves ciutats natals. Moltes diuen que volen marxar del país tan bon punt se’ls presenti l’oportunitat.

“Tinc moltes ganes de marxar”, diu Thiri Shoon Lae, de 20 anys. La noia va deixar els estudis de secundària el 2021, a causa del cop d’estat, i no va tornar a l’institut fins el 2023. Quan es graduï, diu, vol trobar una via per a anar-se’n del país. Els seus pares li donen suport: “Em diuen: ‘Com més aviat te’n vagis, millor’.”

Fins ara, la comunitat internacional ha refusat de reconèixer la legitimitat de la junta com a govern del país, fins al punt que se li ha prohibit d’ocupar el seient de Myanmar a l’ONU i se l’ha exclosa de les reunions de l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN).

La Unió Europea i el Regne Unit han denunciat repetidament que les eleccions d’aquest cap de setmana al país no han estat ni lliures ni transparents. Alguns dels veïns de Myanmar, incloent-hi Malàisia i les Filipines, també han anunciat que no en reconeixerien la legitimitat.

El general Min Aung Hlaing –que afronta una possible ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional pel seu rol en les atrocitats comeses per l’exèrcit contra el poble rohingya– ha restat importància a les crítiques de la comunitat internacional. “[La gent] vota lliurement i no entenem per què els altres països no reconeixen la legitimitat de les eleccions”, va afirmar fa pocs dies.

L’exèrcit ha promès que formarà un govern quasi civil a l’abril. Richard Horsey –assessor en cap a Myanmar de l’International Crisis Group, un think tank de Brussel·les– prediu que és possible que la pressió de Pequín empenyi alguns països de la regió a restablir vincles amb el règim.

Khin Zaw Win, un ex-presoner polític que ara encapçala un think tank a Yangon, diu que no veu cap alternativa a la influència xinesa. Amb el govern Trump, els Estats Units han reduït dràsticament la presència diplomàtica i els programes d’ajut al país; quatre estats europeus, mentrestant, tenen previst de tancar les seves missions diplomàtiques a Myanmar enguany.

“Quina altra opció tenim?”, es pregunta Khin Zaw Win. “La Xina és l’únic actor de pes que continua implicat en aquest país.”

Diumenge, al final de la jornada electoral, els funcionaris de l’ambaixada xinesa van tornar al mateix col·legi de Dagon que havien visitat al matí per seguir l’escrutini en directe. L’USDP, amb el suport de l’exèrcit, s’havia imposat per una majoria aclaparadora: 183 circumscripcions de 285 a la cambra baixa del parlament i 158 circumscripcions de 285 a la cambra alta.

La delegació xinesa va romandre en silenci mentre els resultats es publicaven i simplement es limitava a anotar els marges de victòria en cada circumscripció. Una volta els resultats finals van començar a quedar definits, els observadors van pujar al seu Volvo argentat i se’n van anar del centre.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb