07.10.2025 - 21:40
Bloomberg · Gerry Doyle i Jake Rudnitsky
El reguitzell d’incursions de drons russos en l’espai aeri de molts països europeus ha fet saltar les alarmes a les capitals del continent i ha empès els aliats de l’OTAN a considerar la possibilitat de desenvolupar un “mur antidrons” per a protegir el cel d’Europa d’incursions foranes.
El concepte encara s’ha de definir, però l’amenaça a què pretén fer front és ben clara. Molts drons russos van franquejar l’espai aeri de Polònia i de Romania el mes passat, quan també s’albiraren aeronaus més petites, i encara no identificades, en aeroports danesos.
La idea de crear un sistema per a aturar les incursions de drons russos començà a agafar volada al setembre, quan la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va esmentar-ho en el discurs sobre l’estat de la Unió. No obstant això, construir un escut impenetrable contra drons forans seria una tasca complexa i costosa, que trigaria anys a acomplir-se. El ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, digué el mes passat que el projecte trigarà tres anys o quatre a fer-se realitat, pel cap baix.
La Cúpula de Ferro d’Israel és, segurament, l’exemple més destacat d’escut antimíssils. El sistema, tanmateix, és concebut per a defensar un país d’una mida semblant a la del País Valencià, que cobreix una àrea molt inferior als 2.543 quilòmetres de frontera que separen l’OTAN de Rússia.
Els drons russos amenacen Europa
El dron rus més temut és el Gueran-2 –una còpia del Xahed, el conegut dron d’atac iranià–, que Moscou ja ha emprat repetidament per a atacar ciutats de tot Ucraïna. Aquestes naus propulsades per hèlixs –que, a efectes pràctics, es poden entendre com a míssils de creuer de velocitat més baixa– tenen un abast estimat d’uns 1.900 quilòmetres i poden transportar una ogiva de cinquanta quilos, una càrrega explosiva més grossa que no la d’un projectil d’artilleria de 155 mm. Molts dels drons russos que penetraren en l’espai aeri de l’OTAN el mes passat eren Guerbera, un model més barat que s’empra com a esquer per a confondre les defenses aèries quan Rússia llança una onada d’atacs amb drons.
L’arsenal de drons rus també inclou la nau de vigilància i reconeixement Orlan-10, fabricada pel Centre de Tecnologia Especial del govern rus i emprat habitualment per l’exèrcit d’aquell país. Aquestes naus són específicament dissenyades per a romandre a l’aire durant hores i poden programar-se per a seguir rutes determinades, sense que calgui controlar-les remotament.
Els menys amenaçadors –però també més difícils de detectar– són els quadricòpters: drons que poden ser tan petits com una torradora, i que funcionen amb quatre petites hèlixs que pengen de sengles braços extensibles. Sovint incorporen càmeres o més sensors, i solen controlar-se mitjançant un transmissor de ràdio situat a quilòmetres de distància. Són molt semblants als drons comercials.
Europa té prou mitjans per a aturar les incursions de drons russos?
Europa compta amb un gran arsenal de sistemes de defensa aèria. Alguns, com ara l’IRIS-T de Diehl Defense Land Systems i el NASAMS de Kongsberg, són pensats per a fer front a amenaces molt més greus, com ara avions tripulats i míssils de creuer, però també poden emprar-se per rastrejar i destruir drons.
Alguns altres –com ara el sistema de canons dirigits per radar Skyranger, de Rheinmetall, i el Gepard, de KNDS– empren canons de foc ràpid per a abatre drons i míssils.
El mes passat, l’OTAN ja va fer ús de míssils per a derrocar alguns dels dinou drons russos que penetraren en l’espai aeri de Polònia. Però l’aliança manca de l’armament que li caldria per a aturar els eixams de drons russos, de fabricació barata, que podrien penetrar en el seu espai aeri en qualsevol moment.
Von der Leyen ha dit que la iniciativa del mur de drons era “la base d’una defensa amb cara i ulls”, i l’ha inserida en una campanya més àmplia per a enfortir les capacitats defensives del continent. El comissari de Defensa de la UE, Andrius Kubilius, ha dit que el projecte s’hauria de desenvolupar en col·laboració amb Ucraïna.
A quins envits s’enfronta el “mur antidrons” europeu?
Qualsevol “mur” capaç d’impedir futures incursions de drons hauria de cobrir fronteres que s’estenen milers de quilòmetres. No és clar fins a quin punt els sistemes de radar que es fabriquen a Europa, per avançats que siguin, serien capaços de detectar i destruir objectius que volen a baixa altura en una àrea tan extensa, oimés si són objectius especialment petits.
Ara com ara, qualsevol sistema a gran escala contra incursions de drons a l’abast de l’OTAN hauria d’emprar armament molt més car que no pas els objectius que pretengui destruir. Això obligaria el país atacat a tenir en compte el “cost per baixa” a l’hora de decidir si abat un dron rus o no.
Entre els mètodes que s’han proposat per a esquivar el problema del cost hi ha els sistemes de làsers –cars de produir, però molt barats de fer funcionar– i l’ús de drons de defensa aèria més barats.
Com funcionaria un “mur antidrons”?
Els experts militars diuen que el mur funcionaria com un sistema integrat, capaç de connectar sensors i equips de vigilància per a detectar i abatre objectes no tripulats a les fronteres orientals d’Europa, que s’estenen de la mar de Barentsz, a l’Àrtic, a la mar Negra.
És probable que l’OTAN s’inspiri en part en els sistemes antidrons desenvolupats –i provats sobre el terreny– a Ucraïna. L’exèrcit ucraïnès generalment prova d’evitar d’emprar míssils de defensa aèria més cars –com ara el sistema Patriot, de fabricació nord-americana– contra drons enemics, tots reservant-los als míssils de creuers i els míssils hipersònics russos. Aquesta mena de projectils són considerablement més ràpids que no pas els drons, i tenen un potencial destructiu molt més alt.
En substitució de sistemes de defensa aèria més cars, Ucraïna sol recórrer a xarxes de radars mòbils, xarxes col·laboratives de sensors acústics i, fins i tot, a una aplicació –anomenada Air Alert, ‘Alerta Aèria’– que permet als ciutadans de denunciar a l’acte albiraments de drons. Una volta es registra un albirament a l’aplicació, l’exèrcit ucraïnès envia petites unitats militars a la zona per a abatre l’aparell amb metralladores. A voltes també s’empren avions lleugers pilotats, o bé helicòpters equipats amb metralladores o canons.
Ucraïna també ha desenvolupat ‘drons interceptors’, capaços de rastrejar un aparell concret i estavellar-s’hi molt abans que arribi a l’objectiu. Aquests drons ja s’han fet servir sovint, amb cert èxit, per a aturar els Gueran russos, tot i que els darrers avenços tècnics dels drons russos han dificultat les feines d’intercepció.
Alguns països europeus volen aprofitar l’experiència d’Ucraïna per a desenvolupar capacitats antidrons pròpies: el mes passat, per exemple, el Regne Unit arribà un acord per a produir drons d’intercepció de disseny ucraïnès. L’empresa emergent Tytan Technologies, amb seu a Munic, signà fa pocs dies un acord amb el govern alemany per a desenvolupar un sistema de protecció aèria per a infrastructures essencials. El projecte consisteix a desenvolupar drons interceptors capaços d’identificar objectius autònomament amb l’ajut d’intel·ligència artificial, i que costaran menys de fabricar que no pas els sistemes de defensa aèria tradicionals.
Ucraïna i Rússia es troben abocades a una intensa cursa tecnològica en cerca de noves vies per a inutilitzar els drons enemics, tant de vigilància com d’atac. Molts drons empren ara la navegació autònoma, o bé la visió per ordinador, en compte d’un pilot humà, i alguns altres poden anar canviant de freqüència per evitar interferències externes.
Aaron Eglitis, Aliaksandr Kudrytski i Piotr Skolimowski han contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
