31.03.2026 - 15:46
El món cultural andorrà està de dol per la mort de l’artista Sergi Mas Balaguer, que ha mort a noranta-cinc anys. La seva desaparició representa la pèrdua d’una de les figures més determinants en la construcció de la identitat cultural d’Andorra al llarg del segle XX i començament del XXI.
Nascut a Barcelona l’any 1930, Mas es va instal·lar a Andorra el 1957, fugint de la repressió franquista. El que havia de ser una estada temporal es va convertir en una vinculació definitiva amb el país. Des d’Aixovall, on va establir el seu taller, va desplegar una trajectòria artística extensa i diversa que abasta l’escultura, la ceràmica, la pintura, el muralisme, el gravat i també l’escriptura.
La seva obra és avui present arreu del territori andorrà, integrada en l’espai públic, en edificis institucionals i en l’imaginari col·lectiu. Mas va saber interpretar com pocs la cultura popular i la tradició del país, en un moment de transformació profunda marcat per l’arribada del turisme i la modernització econòmica. La seva mirada —sovint definida com a “externa”— va contribuir a posar Andorra davant del mirall i a reforçar-ne la consciència cultural. Entre les seves aportacions més emblemàtiques destaca la reproducció de la Mare de Déu de Meritxell després de l’incendi del santuari el 1972, una peça clau en la simbologia andorrana. També és autor de part del mobiliari de la Casa de la Vall, un espai central de la institucionalitat andorrana, així com de nombroses obres repartides per parròquies i espais urbans.
La seva trajectòria va ser reconeguda amb distincions com l’Orde de Carlemany, una de les màximes condecoracions, i amb homenatges institucionals en vida, especialment els darrers anys. Fa pocs dies s’havia presentat el seu darrer llibre, Tafetans de justícia, tot i que ell ja no hi va poder assistir per motius de salut.
Amb Sergi Mas desapareix una generació d’artistes que van contribuir decisivament a definir el relat cultural del país. Però la seva obra —escampada pels carrers, les places i les institucions— continua viva com a testimoni d’una manera d’entendre l’art lligada indestriablement a la identitat i a la història d’Andorra.
