25.07.2025 - 09:25
|
Actualització: 25.07.2025 - 09:28
Octavio Alberola, activista anarquista exiliat i protagonista d’alguns dels episodis més extraordinaris de la lluita antifranquista, s’ha mort a noranta-set anys a Perpinyà. La seva vida, que transità entre l’acció directa i l’exili, ha deixat una empremta singular dins el moviment llibertari. Alberola va aparèixer enguany als documents desclassificats relacionats amb l’assassinat de John F. Kennedy, fet que el tornà a situar en l’actualitat mediàtica.
Exiliat a Catalunya Nord després de passar per Mèxic, Alberola es va moure clandestinament entre Perpinyà i diversos punts de l’estat espanyol. El 1962, es va desplaçar a Sant Sebastià amb la intenció d’atemptar contra Franco, que passava l’estiu al palau d’Aiete. L’intent no reeixí per problemes tècnics amb l’explosiu i perquè el dictador arribà més tard del previst. L’any següent, planejà un segon atac al pont dels Francesos, a Madrid, que tampoc no va culminar.
Fill de mestres racionalistes, Octavio era descendent d’una família profundament compromesa amb els ideals llibertaris. Acabada la Guerra de 1936-1939, la seva família s’exilià a Mèxic, on es formà en enginyeria civil i física teòrica a la Universitat Nacional. Allà prengué contacte amb les Joventuts Llibertàries i la CNT a l’exili.
A començament de 1962, el Moviment Llibertari Espanyol impulsà la creació del grup Defensa Interior, destinat a organitzar accions contra la dictadura franquista. Alberola hi va entrar com a representant de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries i va començar a actuar clandestinament.
Coordinà accions de sabotatge contra el règim, com ara l’intent de fer explotar un artefacte al Valle de los Caídos, el 1962, a càrrec del grup d’Antonio Martín Bellido i Paul Desnais.