S’ha mort Manuel de la Calva, del Dúo Dinámico, a vuitanta-vuit anys

El músic Manuel de la Calva, membre del Dúo Dinámico, s’ha mort avui a vuitanta-vuit anys, segons que ha confirmat el seu company de grup, Ramón Arcusa. “El meu amic de l’ànima, més que germà, company de cent aventures i de mil cançons, ens ha deixat avui”, ha escrit Arcusa a X.

De la Calva (Barcelona, 1937) i Arcusa (Barcelona, 1936) van formar el grup l’any 1958, després d’haver-se conegut en una fàbrica de motors. Tot just a vint anys, van començar a actuar a Ràdio Barcelona i, sense saber-ho, van esdevenir pioners del pop a escala espanyola i protagonistes d’un fenomen de masses. També van compondre cançons per a uns altres artistes, com ara Julio Iglesias, i van signar “La, la, la”, amb què Massiel guanyà Eurovisió el 1968.

Cançons en català

El Dúo Dinámico, malgrat la seva projecció en castellà, també va enregistrar en català en ple franquisme. El 1965 van adaptar-hi alguns dels seus èxits, com ara “Ai, aquells ulls tan negres” i “Tu seràs la primera”. Poc després van publicar un senzill amb dues nadales, “Les dotze van tocant” i “Santa nit”, i el 1966 van editar un EP amb més adaptacions: “La veritat” i “El missatge”. Aquells enregistraments avui són testimoni d’un moment en què la cançó catalana començava a guanyar espai malgrat la censura.

La seva amistat amb Joan Manuel Serrat també va ser determinant: havia de ser ell qui cantés “La, la, la” a Eurovisió, però la seva negativa arran del vet que fos en català  va obrir un conflicte amb la dictadura i va situar el català al centre del debat cultural i polític. Amb una trajectòria de més de mig segle, el Dúo Dinámico és recordat com un dels grups més influents del pop dels seixanta i setanta.

Declaracions polèmiques

Aquests darrers anys, també han tingut polèmiques per algunes declaracions contra l’independentisme i el feminisme. En una entrevista a El Mundo en plena campanya electoral catalana, ell i Ramón Arcusa van criticar contundentment polítics catalans com ara Gabriel Rufián i Carles Puigdemont, de qui van dir que els hauria anat bé “fer la mili”. De la Calva també es va mostrar negacionista de la pandèmia i del canvi climàtic, i va dir que la pandèmia a l’estat espanyol no havia existit mai i que l’emergència climàtica era “l’engany més universal mai perpetrat”. A més, va criticar el feminisme amb frases com ara: “El relat feminista radical ha aconseguit que moltes dones ens vegin a tots els homes com a assassins, violadors i maltractadors”, i va afegir que les dones “des de temps immemorials tenien el comandament a distància per a controlar els homes”.