18.10.2025 - 12:05
|
Actualització: 18.10.2025 - 12:42
L’ex-batllessa de Berga de la CUP Montse Venturós ha trencat el silenci per primera vegada d’ençà del juliol del 2021, quan va deixar la batllia a causa d’una depressió. Ara, Venturós treballa a la botiga familiar d’ultramarins i salaons al mercat de Berga, allunyada de la política activa. Per primera vegada, ha explicat a Catalunya Ràdio com va viure la depressió, va tenir pensaments suïcides i com va afectar-la la desil·lusió del procés d’independència i la pandèmia de la covid.
Venturós explica que ve d’una família molt treballadora i que, en un principi, no volia agafar la baixa mèdica, però que la va haver d’acceptar perquè l’endemà es va desmaiar i es va quedar inconscient a casa: “Em vaig espantar i vaig pensar que potser tenia alguna cosa com la que havia tingut la meva mare, que s’havia mort dos o tres anys abans.”
Ha explicat que va començar a notar-se malament quan, durant el procés d’independència i al càrrec de la batllia, pensava: “Ostres, em podrien cardar a la presó, així descanso.” Uns pensaments que encara van anar a pitjor: “Al cap d’un temps pensava: ‘Si un camió d’aquests de la guixera t’estampés, ja s’acabaria tot i podries descansar’.” Uns pensaments que, diu, va fer que el pitjor que passés aquests darrers anys fos la por de si mateixa.
Tot i això, després d’haver-se visitat pels metges, li van diagnosticar un trastorn de salut mental. Una volta diagnosticada, va decidir de renunciar al càrrec i explicar obertament que “no estava capacitada per a tirar endavant l’ajuntament”. Diu obertament que aquests darrers quatre anys els ha passat força malament, però que han estat uns anys de transició dels quals ha après com guarir-se: “Però no ha estat fins aquest 2025 que he trobat que, ostres sí, millorava.”
Ara ha recuperat catorze quilos dels vint-i-set que va perdre quan era batllessa i diu que ha millorat molt la capacitat física, que també va quedar malmesa. Diu que ha pogut passar la primavera al bosc caçant moixernons i fer hort, “coses físiques que abans no podia perquè no tenia prou massa muscular”. A més, diu que ha estat gairebé mig any sense cap atac d’ansietat: “Per a mi és una fita molt important.”
Sense un motiu clar que desencadenés la depressió
L’ex-batllessa explica que hi va haver cap esdeveniment clau que desencadenés la depressió, sinó que hi va haver una multiplicitat de factors, durant anys, que la van desgastar: “El primer mandat és molt intens, en relació amb el procés de ruptura amb l’estat espanyol, que finalment no es culmina. El segon és molt intens per la covid.” Un desgast al qual es va afegir la mort de la mare a causa d’un càncer.
“Vaig anar a viure amb els meus pares, perquè el pare treballava de nit i així jo podia estar les matinades amb la meva mare.” Explica que era una persona amb molt de caràcter i molt viva, i que ella l’enregistrava d’amagat per preservar-ho per a quan no hi fos: “Ja fa set anys que és morta, i encara no he tingut nassos d’escoltar cap àudio d’aquells.”
Decebuda pel fracàs del procés
“Hi ha una cosa que no perdonaré mai: el dia que s’havia de proclamar la República em vaig anar a acomiadar de la meva mare, que s’estava morint. Li vaig dir: ‘Tere, què vols? Em quedo amb tu o baixo a Barcelona? No sé què passarà, i no sé si puc acabar detinguda.’ I la meva mare em va dir que tirés milles, que anés a Barcelona, que era pel que jo havia lluitat sempre i que és el que havia de fer”, ha compartit Venturós.
Després d’això, ha dit, li va fer molt de mal que no es culminés: “Vaig baixar i després no va passar res. Després, encara vaig poder compartir quatre mesos amb la meva mare. Però aquell comiat em va fer molt de mal.”
Venturós va ser inhabilitada per no haver tret l’estelada del balcó de la casa de la vila durant el període electoral. Un fet que, diu, valia la pena perquè tenir-hi l’estelada fins el dia de la independència era un acord de país i un acord municipal signat el 2012: “Això s’ajunta amb la declaració institucional del parlament per a iniciar el procés de ruptura amb l’estat espanyol, que deia que no s’acataria una instància judicial espanyola. És el que faig.”
“Era un acord que havíem pres com a país. Si només el vaig complir jo, què faig? Clar, a la segona vegada que em van avisar que tragués l’estelada, la vaig treure, no seré la ximpleta de tot el país”, ha reflexionat, i ha denunciat la inhabilitació com “un robatori de vots”. Quan va acabar la inhabilitació, Venturós es va tornar a presentar a les eleccions i va recuperar la batllia.
“La covid va ser l’etapa més dura”
La gestió de la pandèmia de la covid va ser especialment complicada per a Venturós, perquè l’Hospital de Berga era de titularitat municipal i el govern es va sentir superat per les circumstàncies. Per això, van començar els tràmits per a traspassar-ne la titularitat a la Generalitat, però no va fructificar. “Em vaig quedar jo com a presidenta de l’hospital”, diu.
En aquell context, a més, el gerent de l’hospital va emmalaltir, i a la vegada s’havia de gestionar l’ajuntament, la residència de gent gran municipal i ajudar les altres residències de Berga que no eren de titularitat municipal. “La residència municipal de Berga va tenir alguns casos. Aleshores no hi havia directora, i qui ostentava aquest càrrec o qui havia de signar tot el que passava a la residència era jo.”
Una situació que li va comportar molta pressió: “Parlem de persones, de vides humanes, i de les persones que són al voltant d’aquestes vides humanes. Tenir confinats els avis a les habitacions, sols, que no els podia veure la família…”
Diu que no tornaria a la política
Venturós diu que en cap cas no tornaria a la política, malgrat que explica que li han demanat moltes vegades: “Contesto que ‘ni de conya’. És una etapa que ja he passat.” Malgrat que guarda l’experiència com un “aprenentatge bestial”, tant des del sentit humà com del coneixement de l’administració, diu que no hi tornaria.
De fet, ha explicat que va deixar de militar a la CUP tot coincidint amb la candidatura a les eleccions espanyoles, una decisió que va trencar la tradició de no presentar-se a les institucions espanyoles: “De tota manera, jo ja era una de les veus que sempre havia dit que tampoc calia anar al parlament. Que calia treballar en els municipis, al costat de la gent.”
