13.11.2025 - 20:34
|
Actualització: 13.11.2025 - 23:10
Els presidents José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Pere Aragonès han participat en l’acte de commemoració dels quaranta-cinc anys de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), l’organització juvenil vinculada anteriorment a Convergència Democràtica de Catalunya i ara a Junts. L’acte s’ha fet al Born Centre de Cultura i Memòria, amb la participació de Puigdemont de l’exili a Waterloo estant.
Reclam a la unitat del catalanisme
Els quatre presidents han coincidit a demanar la unió del catalanisme i han defensat els pilars fonamentals dels seus respectius mandats. Han posat l’accent en la necessitat de reforçar el progrés i les llibertats de Catalunya, considerant-lo un objectiu imprescindible per al futur del país.
Montilla ha subratllat la importància de l’Estatut, mentre que Mas ha reivindicat el lema “Catalunya, primer”. Puigdemont ha avisat que sense llibertat no es pot garantir el progrés. Per la seva banda, Aragonès ha destacat el valor de l’experiència de la negociació amb l’estat espanyol com a element a tenir en compte per al futur de Catalunya.
L’Estatut, un “pas endavant”
Montilla, el president més antic dels quatre últims caps de l’executiu -no hi era Quim Torra-, ha remarcat l’esforç que va fer el catalanisme amb l’Estatut vigent. El president socialista ha recordat que la sentència del TC va laminar i retallar el text, però que, malgrat això, Catalunya va sortir guanyant en competències i recursos respecte a l’Estatut del 1979.
Sobre això, Montilla ha afegit que el marc estatutari del 2006 no és “l’ideal”, però que sí que va significar un “pas endavant”. A més, ha subratllat que també permet que Catalunya se situï en una “millor posició” per a continuar avançant. Montilla ha conclòs que el catalanisme avança quan va unit i que, en canvi, la derrota “està assegurada” quan es disgrega.
Identitat, demografia i estat del benestar
Per la seva banda, Mas ha defensat el lema ‘Catalunya primer’ i ‘A Catalunya, primer les persones’. El president i antic cap de CDC ha reforçat que cal entendre el país com una nació “de persones”, per resumir què vol dir l’actitud catalanista. Així mateix, Mas ha subratllat la importància del procés participatiu del 9-N i dels passos de l’autogovern assolits amb els anys. El 129è president de la Generalitat ha resumit els quatre reptes que considera que té Catalunya: defensar la identitat del país, la seva demografia, el model econòmic i, per últim, el seu estat del benestar.
Sense llibertat no hi ha progrés
Montilla, Mas i Aragonès han començat les seves intervencions constatant la “anomalia” del fet que Puigdemont encara hagi de participar de l’acte connectat des de l’exili de Bèlgica. El president de Junts ha dit que el catalanisme s’ha de mantenir com a actitud, tàctica i estratègia, “tot alhora”, per garantir el progrés del país.
Puigdemont ha insistit que no es pot garantir el progrés sense una llibertat que l’Estat no garanteix. I ha rematat que l’assignatura pendent del catalanisme és, precisament, aconseguir més quotes de llibertat. A més, ha demanat que el moviment sigui aglutinador i transversal.
La negociació amb l’Estat
Aragonès, l’últim president, ha resumit que el gran repte que creu que té Catalunya és resoldre el conflicte amb l’Estat a través d’un referèndum acordat i vinculant. El republicà que va presidir el Govern del 2021 al 2024 ha parlat de l’acumulació d’experiències a partir de les negociacions amb l’Estat. En aquesta línia, Aragonès ha dit que el diàleg -tot i que en situació d'”asimetria” amb Espanya- ha dotat de molts aprenentatges i eines diferents. I ha fet una crida a aprofitar-ho tot per aprofundir en la negociació de cara al futur, i obtenir així més èxits.
Rull i l’estelada
A l’acte també hi ha participat el president del parlament, Josep Rull, que ha aplaudit que la JNC hagi estat “digne” d’optar per l’estelada com a bandera. Ha dit que l’organització juvenil no es pot entendre sense la seva visió humanitària. Rull també ha parlat de l’Onze de Setembre de 1714 i de l’endemà, quan Catalunya va “aixecar-se”. I ha subratllat que el país ha estat “a punt” de guanyar la llibertat, per afegir tot seguit: “Ens posarem dempeus altra vegada i la guanyarem”.
L’orgull de la JNC
Finalment, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha clos l’acte aplaudint l’orgull de la JNC: “45 anys són molts, no és una flamarada”. El conseller i ex-pres polític ha centrat el seu discurs en l’autoestima de l’organització juvenil, i la seva manera “d’entomar la vida”. Turull ha insistit que la JNC ha defensat els seus principis als carrers i a les universitats, però també a les institucions, gràcies a la seva “perseverança i rigor”.
A l’acte també hi han participat exsecretaris generals de la JNC, que ha creat un ‘Alumni’ per als ex-membres de l’organització juvenil, fundada el 1980, i ara vinculada a Junts.
