Paraules, estratègia i càlcul: el món competitiu de l’‘Scrabble’ en català

L’Scrabble és un dels jocs de taula més jugats del món. El va desenvolupar l’arquitecte novaiorquès Alfred Mosher l’any 1938 i consisteix a obtenir la màxima puntuació possible formant paraules. Aquestes paraules es construeixen combinant fitxes individuals, equivalents a lletres, que s’extreuen aleatòriament d’una bosseta. Avui es ven a més de 120 estats i té versions en més de trenta llengües, entre les quals, el català.

L’èxit d’aquest joc lingüístic és tan gran que, de fa dècades, s’organitzen campionats mundials en unes quantes llengües. Sense anar més lluny, la manacorina Aina Garcia es va convertir fa unes setmanes en la primera dona campiona del món de Scrabble en català. El campionat es fa cada dos anys d’ençà del 2005. A més, el 2009, es va crear Federació Internacional de Scrabble en Català (FISC), que promulga la creació de nous clubs a tots els Països Catalans.

Quant a la versió anglesa, la més jugada al món, el campionat es va disputar el novembre passat a la ciutat ghanesa d’Accra i va acabar amb la victòria d’Adam G. Logan, que es va endur els 10.000 dòlars del premi.

El primer campionat del món de Scrabble en català es va fer a Viladecavalls (Vallès Occidental) el 2005. Hi van participar cinquanta jugadors i el va guanyar Miquel Sesé, que va vèncer en la gran final Joan Ramon Manchado. Tots dos ja havien destacat prèviament en els campionats mundials de l’edició del joc en castellà.

Joan Ramon Manchado va començar a jugar a Scrabble de manera lúdica a mitjan anys noranta, arran de l’afecció pel programa televisiu Cifras y letras. El 1996 va participar en el primer certamen del campionat de l’estat espanyol, impulsat per Mattel, l’empresa que editava el joc. Després de classificar-se per a la final de Madrid, va acabar tercer.

Allò que més el va sorprendre va ser el domini dels jugadors catalans. “Em vaig adonar que era bo, però també que em faltaven molts recursos que els meus rivals sí que tenien. Feia molts anys que jugaven competitivament i tenien estratègia. Jo hi posava bona voluntat i estudi del vocabulari, però em faltaven tàctiques que no havia desenvolupat”, explica.

El bar Queimada, centre neuràlgic

Bona part dels millors jugadors de Scrabble del país han sortit del conegut bar Queimada, on fa tres dècades es va consolidar un grup que jugava setmanalment. Al començament, en formaven part lingüistes de reconegut prestigi, com Màrius Serra, o especialistes en mots encreuats, com Miquel Sesé mateix o Anna Maria Genís, que va ser la primera campiona de l’estat espanyol. “En aquest bar ja es feien partides competitives de feia temps, i la gent feia estona que es trencava les banyes per trobar maneres de guanyar. No era un joc tan innocent com el d’algú que juga només per passar l’estona”, relata Manchado.

Sorprenentment, tot i ser persones plenament catalanoparlants i activistes per la llengua, dominaven les competicions en castellà. “El 1997 vaig tornar a participar en el campionat mundial i aquest cop vaig arribar a la final. Però és curiós: la vam disputar un paio de Valls i un de Reus”, recorda.

Aquest cas no és aïllat. El neozelandès Nigel Richards és considerat el millor jugador de Scrabble de la història, després d’haver guanyat cinc vegades el campionat mundial en anglès. A més, també s’ha imposat en les edicions en francès i en castellà, tot i no parlar aquestes llengües. “La manca de familiaritat amb una llengua es pot suplir si estudies molt, si tens potència de càlcul i molta estratègia. Sovint s’identifica l’Scrabble amb gent dedicada a la llengua, però molts dels grans campions provenen de l’àmbit científic: informàtics, matemàtics… L’habilitat de combinar lletres i paraules està molt relacionada amb la part del cervell del càlcul mental”, explica Manchado.

Les claus per a ser un bon jugador de Scrabble

Joan Ramon Manchado, dues vegades campió del món de Scrabble en català (2007 i 2009) i també dues vegades campió del món en castellà, considera que hi ha tres factors clau en el joc: el coneixement del vocabulari, l’estratègia i la sort. “A diferència dels escacs, aquí la sort hi té un paper. Pots guanyar un rival clarament superior si et toquen les fitxes adequades”, assegura. Per això, les competicions es disputen a partir de més de vint partides, per minimitzar l’atzar.

Amb tot, la clau continua essent la capacitat de recordar vocabulari. “Quan, com a jugador, comences a estudiar-te el diccionari, el nivell puja de seguida”, assenyala.

Respecte de l’estratègia, en cas d’anar guanyant, és important intentar de tancar el joc per a reduir les opcions del rival de col·locar paraules, mentre que, en cas contrari, és interessant mantenir de el tauler obert.

El desgast per l’exigència

Després de més de quinze anys competint al màxim nivell, Manchado va decidir d’allunyar-se de l’Scrabble competitiu. “Quan ho vaig deixar, vaig sentir un alleujament important. Amb les hores que hi invertia, parlaria tres llengües. Però no em puc queixar: vaig obtenir molt bons resultats i fins i tot em va sortir alguna feina”, resumeix.

Durant aquella etapa va viatjar per tot el món per competir. “El campionat del món en castellà es feia en diferents països de l’Amèrica Llatina. Vaig anar a jugar a Mèxic, Argentina, Xile, Veneçuela o l’Uruguai”, explica. Però, amb el temps, aquesta exigència va acabar essent esgotadora. “Hi anava a competir, passava deu dies a Amèrica i tornava a la feina. T’acabes posant una pressió per a guanyar que desgasta”, analitza.