Molt més enllà de “vaques per cotxes”

L’anunci de l’acord entre la Unió Europea (UE) i Mercosur, aprovat divendres passat per una majoria qualificada de països del bloc després de vint-i-cinc anys de negociacions, ha comportat, entre més coses, un esclat d’ira dels agricultors d’uns quants països europeus, que han tret els tractors a les carreteres. Aquí, a Catalunya, en tenim un bon exemple aquests dies. No volen l’acord de cap manera perquè implica afegir un problema més als molts que ja arrosseguen de fa temps.

França és el país que amb més fermesa s’ha oposat a l’acord, votant-hi en contra. Però no tots els països ho veuen de la mateixa manera ni tots els sectors el veuen malament, ans al contrari. Dins el mateix sector agrari, els productors d’oli i vi i les indústries alimentàries, per exemple, n’estan contents. Molts saben que se’ls obre una porta en un moment especial de canvi important en l’entramat de forces al món. Es calcula que la supressió de més del 90% d’aranzels a les exportacions estalviarà a les empreses europees més de 4.000 milions d’euros anuals.

Aquests dies ja hem llegit moltes coses sobre què es pensa aquí del pacte, tant en positiu com en negatiu, qui hi perd i qui hi guanya. Per això és interessant d’examinar com han avaluat el pacte alguns mitjans dels Estats Units, veure’l des d’una òptica diferent i més neutral. De fet, la premsa nord-americana no n’ha parlat gaire, perquè Veneçuela i les renovades amenaces de Trump a tort i a dret capten tota l’atenció mediàtica. I, per una altra banda, l’acord tampoc no els afecta directament a curt termini, si bé toca de ple el “pati del darrere” dels EUA.

Però alguns diaris de prestigi n’han dit coses i em semblen positives. El cas és que el valoren com un contrast d’actuació important, comparat amb l’estratègia agressiva adoptada per l’administració de Donald Trump en la matèria, més centrada en la coerció i el xantatge que no pas en la cooperació. “Això demostra que l’aversió de Trump al lliure comerç no ha eliminat el desig de la resta del món de participar en el comerç mundial”, remarcava el Wall Street Journal, que afegia que la UE no era l’única que intentava d’ampliar el comerç amb els altres països després de la tornada de Trump a la Casa Blanca, ara fa gairebé un any.

Alguns, fins i tot, hi veuen una relació causa-efecte en l’acceleració de l’acord. “En certa manera, l’enfocament bel·ligerant de Trump i la seva inclinació per les guerres comercials han contribuït que s’hagi segellat precisament ara l’acord entre la UE i Mercosur”, comentava el New York Times, que posava l’accent en els temps de l’anunci a Brussel·les, just quan el president nord-americà avança desbocadament amb la intervenció de Veneçuela i s’envalenteix amb més amenaces sobre més territoris.

I algú atacava el nucli dur: el president nord-americà ha fet de la seva política aranzelària una pedra angular del segon mandat i, per això, “l’acord representa una victòria diplomàtica per a Brussel·les en un moment d’agitació econòmica, atès que representa un contrapunt clar a la ‘diplomàcia de la força’ de Washington i als controls d’exportació coercitius de Pequín”, destacava el Washington Post.

Evidentment, tots tres mitjans no veuen els afers globals com els trumpistes. Sóc dels qui pensen que, estratègicament, en el nou món que es dibuixa ara, amb països que es decanten perillosament per l’imperialisme i la llei del més fort, no està gens malament que Europa cerqui un terreny de joc més ampli per a poder mantenir i fer créixer el seu potencial. És més, és un camí necessari per a no ofegar-se entre els nous blocs mundials que s’albiren. No oblidem que l’ampli pacte comercial entre la UE i Mercosur –integrat per l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai– crearia una de les zones de lliure comerç més grans del món, amb més de 700 milions de persones i, aproximadament, el 25% del PIB mundial.

I aquí, com ens afecta? D’entrada, va molt més enllà de la frase desqualificadora “canviar vaques per cotxes”. Cal tenir present que l’estat espanyol va representar el 9% de les exportacions i el 18% de les importacions totals de la UE a Mercosur el 2024, la qual cosa el converteix en un país clau en el si europeu i, a més, se situa en una posició destacada com a inversor als països de la regió (és el primer inversor a l’Uruguai, segon al Brasil i l’Argentina i el cinquè al Paraguai). L’estoc d’inversió directa espanyola en el bloc supera els 100.000 milions d’euros (dades del 2023), equivalents al 13% de la seva posició inversora a l’exterior, amb els sectors de l’energia, les infrastructures, les telecomunicacions, els serveis financers i empresarials i el transport al capdavant.

El principal impacte positiu que tindrà en l’economia espanyola és la rebaixa o l’eliminació dels aranzels a la indústria en sectors com ara l’automòbil, els productes farmacèutics i químics i la maquinària agrícola i industrial. Ara ja exporta més de 3.000 milions d’euros a l’any a la zona de Mercosur, malgrat les taxes. Dels sectors, el més destacat és el químic i de productes farmacèutics, que hi va exportar per valor d’uns 1.500 milions d’euros l’any passat. Els aranzels en aquests segments, que oscil·len entre el 14% i el 35%, desapareixeran en un període transitori de fins a deu anys, la qual cosa impulsarà la competitivitat de les empreses de l’estat espanyol.

D’una altra banda, sectors com ara el vi i l’oli d’oliva veuran reduïts o eliminats aquests gravàmens i en sortiran molt beneficiats. L’acord, segons la valoració del govern espanyol, desmantella aranzels imposats a les vendes d’oli d’oliva, vi i begudes espirituoses, porcí, fruita i hortalisses, espècies, productes agrícoles transformats (confiteria, salses…) i formatges, ara situats entre el 10% i el 35%. En el cas del vi, els aranzels de fins al 35% que en dificultaven l’entrada en aquests mercats desapareixeran progressivament. En l’oli d’oliva, s’eliminaran els aranzels del 10% actuals. Segons estimacions del ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, les exportacions podrien augmentar d’un 40% o un 50% en aquests sectors. Potser és molt optimista, caldria afegir.

La part més negativa –i també la més mediàtica per les seves accions– afecta un sector de la pagesia, sobretot els ramaders. El boví, l’aviram, l’etanol i l’arròs han estat quatre dels punts que han suscitat més polèmica durant la negociació per a evitar l’entrada sense límits d’aquests productes a la UE. Si bé es preveuen concessions als països de Mercosur en aquests segments, no es pot passar per alt que l’acord també preveu mesures de protecció per a Europa. Les importacions de carn de boví i d’aviram no podran superar l’1,5% i l’1,3%, respectivament, de la producció europea.

Però la veritat és que, en valor absolut, les xifres fan respecte. Mercosur podrà exportar fins a 99.000 tones de carn de boví a la UE amb condicions preferencials, amb un aranzel reduït del 7,5%. D’una altra banda, l’acord permet l’entrada de 180.000 tones de carn d’aviram de Mercosur, lliures d’aranzels: un accés preferencial que es desplega en un termini progressiu de cinc anys.

Per mirar d’apaivagar els temors del sector agrícola europeu, l’acord inclou salvaguardes de la UE. Brussel·les diu que obrirà una investigació immediata en cas que les importacions de productes sensibles (pollastre, vedella, ous, cítrics i sucre) pugin més enllà del 10%. I també si els seus preus d’importació són inferiors al 10% dels europeus.

Però, tal com hem vist aquests dies, els pagesos no en tenen prou. Demanen més salvaguardes per a garantir que l’acord de lliure comerç exigeixi també uns estàndards de producció a les importacions semblants als que es demanen als productors europeus. És precisament un dels punts de més fricció, perquè crea unes condicions de joc desiguals i perdedores, en termes de competència, per a l’agricultura europea. Per això, també inclouen entre els afectats negativament els consumidors locals, que es trobaran productes, sobretot carnis, més barats, però de qualitat inferior, i potser alguna cosa més…

Precisament, per a alleujar aquestes preocupacions, l’acord ja inclou controls d’entrada i mesures sanitàries i fitosanitàries que respectin els estàndards comunitaris de protecció animal i vegetal. La UE manté els requisits de seguretat alimentària i fitosanitària i assegura que no es negociaran els productes i les substàncies vetats al mercat únic. Però aquí entrem de ple en el terreny de la credibilitat i l’eficàcia de Brussel·les. El sector ja va prou tocat, últimament, i té dubtes raonables sobre les promeses que li fan i què passa després. Semblaria, finalment, que la suma de greuges i de factors aliens, durant els últims temps, ha trobat, en l’acord amb Mercosur, el boc expiatori ideal per a canalitzar tot l’emprenyament acumulat i explicarien, en part, l’esclat actual.

I així tenim les coses. Cal pensar que el camí que hi ha al davant encara és llarg i s’aniran perfilant i detallant més aspectes que esperem que esvairan, com a mínim, una part dels temors de la pagesia. Perquè hem de tenir present que, en tota negociació, sempre hi ha algú que no pot guanyar, i aquesta vegada ha tocat a una part del sector agrari.

Respecte del procés de convalidació de l’acord, encara haurà de superar unes quantes etapes clau abans no sigui efectiu. Dissabte vinent és prevista la signatura de l’acord a Asunción, la capital del Paraguai. Hi participaran els ministres de Relacions Exteriors dels estats de Mercosur i els màxims representants de la UE, amb Ursula von der Leyen i el president del Consell Europeu, António Costa, al capdavant.

Després, el Parlament Europeu haurà de donar el vist-i-plau al text. La votació dels eurodiputats podria trigar unes quantes setmanes i fins i tot mesos, depenent del debat polític intern i de la pressió dels sectors crítics. Una vegada l’hagi aprovat el Parlament Europeu, cada país de la UE haurà de fer el procés de ratificació intern, que en la majoria dels casos implica votacions als parlaments estatals o procediments constitucionals específics. En paral·lel, els països de Mercosur també hauran de ratificar l’acord segons els seus marcs institucionals.

Encara poden passar moltes coses…