09.01.2026 - 11:15
|
Actualització: 09.01.2026 - 14:59
El govern espanyol proposa d’augmentar lleument la recaptació de l’IRPF i l’IVA que l’estat espanyol cedeix a les comunitats autònomes, sense arribar a tota la recaptació. La ministra d’Hisenda i vice-presidenta del govern espanyol, María Jesús Montero, ha anunciat que la proposta faria passar del 50% actual fins al 55% la quota de l’IRPF, i al 56,5% la de l’IVA. Un augment que, en el cas de l’IVA, podria ser superior, perquè s’ofereix als governs autonòmics d’assumir també el 5% de l’IVA que recapten les petites i mitjanes empreses, i que els ingressos per a pagar les competències extra que tenen algunes comunitats autònomes (com els Mossos d’Esquadra i el sistema penitenciari) es calculin directament de l’IVA. En el cas de Catalunya, ha dit, representaria el 21% de l’IVA. No serà obligatori per a totes les comunitats, però les que hi vulguin accedir hauran de mantenir aquest model durant cinc anys.
Montero ha defensat que era un model que millorava el finançament per a totes les comunitats i que reduïa les diferències de finançament per habitant ajustat (que té en compte tot un seguit de factors particulars de cada comunitat, que s’han redefinit) gairebé d’un 50% respecte del model actual. Amb el nou càlcul, ha dit Montero, el conjunt de les comunitats rebran 20.975 milions d’euros més que no pas ara.
A més, ha dit que incloïa les singularitats de cada territori i que feia coexistir la multilateralitat amb la bilateralitat, amb decisions com ata la recaptació de l’IVA, però també amb la possibilitat que es puguin adherir a un sistema de caixa comuna, de manera que els diners recaptats per l’IRPF i més imposts arribin de manera simultània a l’administració estatal i a l’autonòmica. Ara, en canvi, el model anticipa el 98% dels recursos i, dos anys després, es fan les liquidacions, però segons Montero com més va més altes són les xifres que es liquiden. “Volem una fórmula més àgil i transparent perquè els diners que s’injecten a l’economia puguin arribar abans”, ha dit. En tots aquests casos, les decisions que prenguin els governs autonòmics s’hauran de mantenir durant cinc anys.
Ordinalitat per a Catalunya, però no per a tothom
Montero ha dit que el nou model “tendeix al principi d’ordinalitat” i que, com va dir ahir Junqueras, era així en el cas de Catalunya, però que no es complia de manera general. Això és així perquè el govern espanyol ha volgut que cap comunitat no surti perjudicada amb el canvi de model i introdueix “el criteri de l’statu quo“. Arran d’això, hi ha comunitats, com ara Cantàbria, que reben més que allò que aporten i passen al davant de la Comunitat de Madrid: “Si hi hagués principi d’ordinalitat, Madrid hauria de ser per sobre.”
“No es pot parlar d’ordinalitat del conjunt del sistema, en el cas de Catalunya i unes altres comunitats autònomes es compleix; però en unes altres no pel factor de l’statu quo, que situa en posicions més elevades algunes comunitats autònomes”, ha dit.
Canvis en els criteris per a definir la població ajustada
El gran camp de batalla a l’hora de definir el model de finançament autonòmic és el criteri de població ajustada, que determina els diners que ha de rebre cada comunitat tenint en compte no tan sols la població, sinó tot de factors que varien entre comunitats i que s’han de preveure a l’hora d’assignar recursos. Històricament, ha estat un escull perquè cada govern procura que els factors que més beneficien el seu territori tinguin més pes, cosa que implicaria obtenir més diners.
Montero ha dit que va voler pactar els criteris amb els governs autonòmics, però com que no va ser possible els ha definits directament el govern espanyol. En aquest nou model, vora el 70% el defineix la població: el 30% és per la població que figura al padró, i el 38% per la “població protegida equivalent”, que s’amplia de 7 grups d’edat a 20.
A banda, també es té en compte la despesa de l’educació pels habitants de menys de 17 anys (17%) i la dels que en tenen entre 18 i 24, a més dels estudiants desplaçats d’unes altres comunitats (3,5%). Els criteris per a finançar els serveis socials es divideixen en dos barems: un 7% és per la població de més de 65 anys i un 1,5% és pels desocupats sense prestació.
Així mateix, es tenen en compte criteris geogràfics com ara la superfície territorial (1,6%), la dispersió (0,5%), la insularitat (0,5%) i costs fixos de les comunitats autònomes més despoblades, que els fa difícil d’arribar a economies d’escala (0,4%).
“La proposta de població ajustada s’adapta a les singularitats de les comunitats i les necessitats de finançament”, ha dit Montero, que s’ha avançat a les crítiques que poden arribar de governs autonòmics: “Estic convençuda que cada comunitat hauria volgut que els criteris que la beneficien tinguessin més pes en la ponderació. És un equilibri, és difícil perquè no satisfarà mai el 100% de les demandes de cada territori. Creiem que hem aconseguit un sistema equilibrat i transparent.”
“Solidaritat interterritorial” i aportacions del govern espanyol
Els diners que reben les administracions autonòmiques no són directament els que es defineixen per la població ajustada, sinó que hi interfereixen els criteris d’anivellament entre comunitats. Un anivellament que es fa tant en ajustament entre els diners que rep cada comunitat, com amb aportacions extra que fa el govern espanyol.
“Les comunitats autònomes amb una capacitat per habitant ajustat per sota de la mitjana reben recursos, i els que són per sobre de la mitjana, n’aporten. S’anivella horitzontalment”, ha dit Montero. Segons ella, amb el model actual hi ha una diferència per finançament per habitant ajustat entre la que més rep i la que menys rep que arriba a 1.500 euros: “És injustificable que hi hagi una diferència tan important.” I ha defensat que el nou model “augmenta la solidaritat territorial”. “Aquest model és més solidari que el model actual.”
Amb el nou model, s’anivellaria al 75% la distància del finançament per habitant ajustat per cada comunitat, en relació amb la mitjana de recursos per habitant ajustat. “Cada comunitat té una recaptació per habitant ajustat, que fa aportar al conjunt del sistema el 75% del diferencial entre el seu finançament per habitant ajustat i allò que la mitjana del conjunt de territoris planteja per habitant ajustat”, ha dit.
Alhora, el govern espanyol també farà aportacions extra per reduir a dos terços la distància entre la comunitat amb més recursos –que ara mateix és la de Madrid– i la que en té menys. Un mecanisme que Montero ha definit com a “anivellament vertical” i que equivaldria al 5% de la quantitat de l’IRPF. “En aquesta fase, l’estat aportarà 19.000 milions d’euros.”
“Cap comunitat no rebrà menys recursos”
Per a garantir que cap comunitat no rebi menys recursos amb el nou model que no pas amb l’actual, Montero ha anunciat que el govern espanyol farà aportacions extra per evitar un empitjorament en el finançament que afectarà, fonamentalment, Cantàbria i Extremadura. El càlcul d’aquestes aportacions és de 400 milions d’euros.
A més, ha anunciat la creació d’un fons per a la preparació i anticipació dels efectes del canvi climàtic, com ara les gotes fredes. Serà dotat amb 1.000 milions d’euros extra i dos terços es repartiran entre les comunitats del litoral mediterrani, a partir del criteri de població ajustada. El terç restant serà per a la resta de comunitats autònomes, també pel criteri de població ajustada.
El creixement de les agències tributàries pròpies, més endavant
Montero ha dit que el govern espanyol defensa “un model de gestió en xarxa que permeti que col·laborin agències tributàries autonòmiques i l’estatal”, perquè els governs que ho vulguin puguin assumir més competències de gestió d’imposts, com seria el cas de Catalunya amb l’Agència Tributària de Catalunya. Així i tot, ha dit, “no necessàriament ha de formar part de la llei orgànica que determina el model de finançament”. I ha afegit que caldria treballar-hi paral·lelament amb totes les comunitats.
Sobre la petició d’ERC que Catalunya recapti tot l’IRPF, Montero ha explicat que encara no hi ha acord i que “és un tema molt difícil” de pactar. “Ara com ara, no hem tingut una posició que ens permeti de dir que som a prop de la proposta que volen fer els altres.”
Alhora, ha afegit que volia definir límits per evitar el dúmping fiscal, la competència a la baixa en la recaptació entre territoris per l’eliminació total d’alguns imposts propis, com el de successions i el de transmissions patrimonials: “No té sentit que el govern d’Espanya faci esforços per dotar de més recursos els territoris i que alguns territoris renunciïn a la recaptació.”
