Miquel Iceta: “Ni la independència ni l’immobilisme són opcions viables i assenyades a Catalunya”

Sosté que els socialistes catalans sempre han considerat que Catalunya “és una nació”

BILBAO, 27 (EUROPA PRESS)

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha assegurat que “ni la independència ni l’immobilisme són opcions viables i assenyades” a Catalunya. Així mateix, ha afirmat que els socialistes catalans sempre han considerat que Catalunya “és una nació”.

Iceta ha intervingut aquest dilluns a Bilbao en una conferència sota el títol ‘La Tercera Via: Ponts per a l’acord’, organitzada per la Fundació Ramón Rubial, en la qual ha estat presentat per la secretària general del PSE-EE, Idoia Mendia.

En la seva intervenció, la dirigent basca ha considerat que és necessari “abandonar les vies unilaterals i apel·lar al consens a Catalunya” i ha incidit que “no hi ha futur en una societat que es dibuixa entre nacionalistes contra no nacionalistes”.

Per la seva banda, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha centrat la seva intervenció en el “problema territorial” i ha subratllat que, per als socialistes catalans, “ni la independència ni l’immobilisme són opcions viables i assenyades”.

“Nosaltres estem en contra de dividir la societat catalana i de separar a Catalunya de la resta d’Espanya i per a això proposem renovar el pacte Constitucional de 1978 a través d’una reforma federal”, ha reconegut.

Després de recordar han passat, “com a mínim, cinc anys amb el procés cap a la independència” a Catalunya, ha advertit que en el mateix temps “no hi ha hagut un avanç tangible per als catalans i per a Catalunya”. “Nosaltres no volem perdre més temps en un objectiu que divideix, en un objectiu inassolible, en un objectiu no desitjat”, ha afegit.

En aquest context, ha subratllat que els socialistes rebutgen “l’immobilisme, volen reformes, però també rebutgen les iniciatives que pretenguin ignorar la legalitat”.

“Creiem que l’independentisme no és el camí, però volem reformes, superar l’anomalia que va suposar la sentència del Constitucional sobre l’Estatut de l’any 2010”, ha expressat.

Per tot això, ha defensat la necessitat de revisar el pacte Constitucional i “encaixar les ànsies d’autogovern dels catalans”. A més, s’ha mostrat partidari de la celebració de dos referèndum: “un per reformar la Constitució i un altre per reformar l’Estatut”.

“El que no vull és un referèndum sobre la independència. Sembla raonable que la independència sigui l’últim dels recursos i mai l’ultimo dels recursos pot constituir la primera de les preguntes”, ha afirmat.

Al seu parer, és necessari així millorar les regles de distribució competencial en l’Estat i respecte al finançament autonòmic ha apostat per que aquesta sigui “solidària, justa i equitativa”.

“Que s’eviti que comunitats com Catalunya, que fa una aportació important a la solidaritat, rebi menys recursos per persona per finançar serveis públics”, ha valorat.

SENAT FEDERAL

A més, ha lamentat que les Comunitats Autònomes no comptin en l’actualitat amb mecanismes per participar en la definició de les grans polítiques de l’Estat, qüestió que “un Senat federal permetria”.

D’altra banda, ha afirmat que ha “arribat el moment de reconèixer les diverses aspiracions nacionals que existeixen a Espanya”. “Els socialistes catalans considerem que Catalunya és una nació. Ho hem considerat sempre, no és alguna cosa sobrevingut”, ha sostingut, per afegir que “el terme nació és controvertit perquè en la tradició jurídica nació i estat apareixen de vegades com a sinònims”.

Per això, ha incidit que per a “els socialistes la nació és sobretot un sentiment” i ha defensat el concepte “nació de nacions” per a Espanya perquè “ningú discuteix el seu sentiment i recull de forma senzilla els sentiments d’identitat de tots”.

Iceta, que ha confiat que la reforma constitucional sigui “fruit d’un acord ampli sense imposicions de ningú sobre ningú”, ha reconegut que “cal obstinar-se molt per negar que existeix un problema d’encaix de Catalunya en el conjunt d’Espanya”.

Finalment, ha advertit que quan es pregunta als catalans per la millor solució de cara al futur, són “més els que es volen quedar” –dins d’Espanya– “però volen fer-ho de forma diferent” a l’actual.