Millora la solvència de les pimes catalanes

Habitualment i, sobretot, a Catalunya parlem molt de les pimes i de la importància que tenen en la contribució a l’economia i l’ocupació, però se n’analitza poc el comportament. Sortosament, en podem trobar un estudi a l’anuari de la pime catalana, que fa l’Observatori de la Pime de Catalunya, és a dir, el departament d’estudis de la PIMEC. Aquest matí n’han presentat la 22a edició, amb les dades del 2023 i, a primer cop d’ull, la conclusió sembla positiva, en els principals apartats, si bé amb els retards habituals en alguns aspectes, que no es poden resoldre en un sol exercici, però que són urgents de millorar.

És interessant, d’entrada, de recordar el pes que tenen dins la nostra economia. Segons l’anuari, el 2023 Catalunya tenia un teixit productiu de 536.382 empreses i el 99,8% eren pimes. Sense considerar l’administració pública, defensa i seguretat social obligatòria, els ocupats en pimes van representar, el 2023, el 66,2% del total dels ocupats a Catalunya i van contribuir en el conjunt de l’economia amb el 60,4% del valor afegit brut (VAB). El 2023, superats els efectes de la pandèmia, el nombre d’empreses va continuar augmentant, ja clarament per sobre del valor del 2019.

El president de la PIMEC, Antoni Cañete, n’ha fet un primer resum, dient que els resultats obtinguts pel sistema empresarial de pimes el 2023 mostren una continuïtat en els registres dels dos exercicis anteriors, després de l’any de la pandèmia. Amb tot, les vendes mitjanes per empresa de les pimes catalanes van moderar el creixement (un 6,1% després del 17,6% observat el 2022), cosa que no va incidir negativament en la rendibilitat, que va superar lleugerament la del 2022. “Aquesta situació va ser possible gràcies a l’alta capitalització i solidesa financera en què s’havia mantingut la pime catalana els darrers anys”, ha destacat. Tenint en compte el recurs a l’endeutament que va reclamar la pandèmia i la recuperació posterior, “la capitalització de les pimes –ha afegit– va arribar el 2023 a un 55,2% del passiu, la mateixa capitalització observada el 2019”.

Sens dubte, un dels aspectes importants detallats és l’evolució de la productivitat mitjana per pime (mesurada amb la proporció del VAB per empresa), que el 2023 va créixer d’un 1,1%. Ara, en les pimes sense assalariats, el VAB per empresa es va reduir d’un -1,7% respecte del 2022 i, en canvi, al conjunt de les pimes amb assalariats va créixer d’un 1,6%.

La productivitat del treball, en canvi, no va anar en el mateix sentit. En termes absoluts, en euros del 2023, la productivitat per treballador del conjunt de l’economia catalana fou de 77.407 euros per persona ocupada. Les grans empreses, amb 90.841 euros, són un 17,4% per sobre de la productivitat mitjana i les pimes, amb 70.555, un 8,9% per sota.

Sobre aquest punt, Oriol Amat, president de l’Observatori de la Pime, em comenta que aquest és taló d’Aquil·les de les nostres empreses. “Creixem en sectors de molt poc valor afegit, com el turisme o el comerç, i ens costa molt de créixer a la indústria, on la repercussió per ocupat és molt més alta. Aquí cal fer un esforç important”, diu.

La dimensió, massa petita, continua essent una de les assignatures pendents de les pimes. El 2023, la grandària mitjana de les pimes, en nombre d’ocupats per empresa, va fer un pas endavant: va ser de 3,9 persones, xifra un 1,8% superior a la del 2022. Les pimes amb assalariats van registrar una mitjana de 7,9 persones ocupades, un augment del 2,2%. Quant a les diferències segons la dimensió empresarial, les microempreses, amb 2,6 treballadors de mitjana, van reduir la dimensió, en un any, d’un -0,4%; les petites (amb 19,6 treballadors de mitjana) la van augmentar d’un 3,1%; i les mitjanes (97,5 treballadors), d’un 3,6%. Ací hi ha molt camí a córrer.

L’anuari actualitza els resultats empresarials de la pime fins a l’exercici del 2023, un any en què l’economia catalana va normalitzar el creixement, després dels forts augments dels anys 2021 i 2022, arran del rebot després de la pandèmia. Es va començar a moderar l’impacte inflacionari d’escala global, a conseqüència dels canvis en el subministrament energètic i en les cadenes de subministrament, entre més raons. En sentit contrari, es va observar una tendència a l’alça dels tipus d’interès, de resultes d’una política monetària més restrictiva. En aquest context econòmic, la microempresa i la petita i mitjana empresa catalana van moderar el creixement d’anys anteriors, tot i mantenir uns resultats semblants.

La rendibilitat és l’indicador definitiu a l’hora d’avaluar l’èxit empresarial, perquè sintetitza en una sola xifra l’excedent obtingut per unitat monetària de capital invertit. Una primera manera de mesurar la rendibilitat financera de les empreses consisteix a relacionar el resultat net total obtingut en el decurs de l’exercici amb els seus fons. Les pimes analitzades van registrar el 2023 una rendibilitat financera neta mitjana del 9,7%, per sobre dels valors registrats el 2021 i 2022 (8,2% i 8,6% respectivament), i també per sobre dels valors registrats abans de la pandèmia (8,3% el 2019). Aquest resultat representa la continuació de l’evolució positiva dels anys posteriors a la gran crisi econòmica, en els quals hi va haver taxes entre el 6,5% i el 8,5% durant el període 2015-2019.

El resultat abans d’imposts, que no té en compte la incidència dels tributs, és una altra mesura de mesurar la rendibilitat. En aquest cas, el 2023 també s’observa un augment. Va ser del 12,4%, per sobre dels valors dels anys anteriors. A més, les dues ràtios de rendibilitat (abans i després d’imposts) presenten una evolució històrica molt semblant.

Recordem que la rendibilitat financera de les empreses és determinada per dos elements: la rendibilitat econòmica i el palanquejament net. La rendibilitat econòmica, o de l’actiu, ens permet de mesurar l’eficiència de l’aparell productiu i l’organització de les empreses, i el palanquejament té a veure amb el nivell relatiu de l’endeutament. Doncs bé, la rendibilitat econòmica de les pimes, mesurada a partir del resultat abans d’imposts i de les despeses financeres sobre l’actiu, fou del 7,7% el 2023, més d’un punt per sobre del valor del 2022 (6,6%) i per damunt de les xifres d’abans de la pandèmia. El palanquejament net va ser inferior (4,7%), si bé també va créixer en relació amb l’any anterior (0,2 punts percentuals). L’evolució, doncs, és positiva.

Després d’analitzar l’estructura financera i econòmica, l’anuari estudia la solvència, és a dir, la facilitat de fer efectives les obligacions de pagament que té l’empresa amb tercers, independentment del grau d’exigibilitat. En aquest camp, l’evolució també és bona. En el període 2019-2023, els resultats que s’han obtingut per al conjunt de les pimes de Catalunya mostren una solvència alta en el conjunt d’empreses. En concret, el 2023 la cobertura davant dels deutes era del 2,25, un valor superior als dels anys anteriors i fins i tot lleugerament per sobre d’abans de la pandèmia.

Paga la pena de destacar que la pime catalana, en general, presenta una alta solvència a curt termini, amb una millora dels indicadors: la ràtio de liquiditat i la de tresoreria. Oriol Amat remarca la gran importància d’aquest punt. Em diu: “El patrimoni net de les pimes representa un 52,5% del balanç, quan en l’època de la bombolla, i la gran crisi del 2008, havia arribat a ser només el 30%, cosa que va fer desaparèixer milers de pimes. Actualment, que l’endeutament sigui més baix afavoreix molt la situació, en aquest aspecte tan rellevant.”

En definitiva, el conjunt de dades sembla apuntar a una evolució de bona sortida, en general, del terrible període de la pandèmia, en què es consolida la recuperació d’algunes dades que ja superen les del 2019.

PS. Si voleu informació exhaustiva sobre ràtios i sectors de les pimes catalanes, la podeu trobar a la web de la PIMEC (en pdf).