30.04.2017 - 10:45
Hi hauria reacció “immediata” a una consulta il·legal i el funcionariat estaria protegit
BARCELONA, 30 (EUROPA PRESS)
El delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha assegurat que la llei de transitorietat jurídica que activaria la ‘desconnexió’ i dotaria a Catalunya de lleis pròpies no tindria cap vigència en cas d’aprovar-se en el Parlament: “Qui sostingui que existiran dues legalitats paral·leles a Espanya menteix”.
En una entrevista d’Europa Press, ha afirmat que a Espanya només hi ha una legalitat constitucional i “ningú ha d’intentar construir un relat extravagant de ciència ficció dient que hi haurà un moment en què conviuran dues legalitats”.
El full de ruta independentista fixa tres lleis de ‘desconnexió’: dos ja s’han aprovat –la de Seguretat Social i la d’Hisenda Catalana– i falta la de transitorietat jurídica, que preveu establir les bases d’una legalitat catalana que permetria un eventual referèndum.
El diputat de JxSí Lluís Llach va dir que el Govern sancionarà els funcionaris que incompleixin aquesta legalitat catalana, i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no ho va aclarir i va defensar que les normes aprovades en el Parlament han de complir-se.
Davant aquesta situació, Millo ha garantit que “ningú conculcarà ni vulnerarà” els drets dels funcionaris perquè una hipotètica nova legalitat catalana se suspendria automàticament, després de llançar un missatge de tranquil·litat perquè el Govern central els protegirà.
Sobre la denominada ‘operación precinto’ –possibilitat que l’Estat emprengui mesures contra el referèndum, com tancar col·legis electorals i precintar urnes–, Millo ha defensat que “no cal anar tan lluny i el millor és concentrar-se a evitar-ho”.
Confia que el Govern recuperi el judici –ha dit– i descarti un referèndum il·legal que desencadenaria “una resposta immediata de l’Estat”, tenint en compte que el seu deure és garantir que es compleixen les lleis.
No vol pensar ara en quines serien les conseqüències, però recorda que la intervenció de l’autonomia en aplicació de l’article 155 de la Constitució, que no és automàtica, “és una mesura d’última instància que permet garantir la recuperació de la legalitat constitucional quan aquesta és vulnerada”.
MECANISMES EFICAÇOS
Confia que no s’arribi a aquest punt perquè abans hi ha altres mecanismes “en l’àmbit de les impugnacions i les resolucions judicials”, que ja s’han demostrat eficaces amb anterioritat, com és el cas de la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014.
“La diferència avui és que hi ha una llista de sentències del TC que deixen molt clar el que es pot i el que no es pot fer”, amb el que cap responsable del Govern pot al·legar desconeixement, ha avisat.
Afegeix que, a diferència del que va passar amb el 9N, les autoritats sobiranistes han estat advertides que no poden convocar un referèndum independentista, i indica que fer-ho tindrà “una gravetat molt superior” a la del 9N.
Aquella consulta ha culminat en la inhabilitació de l’expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, però les conseqüències serien majors amb un referèndum: “Si et saltes un semàfor en vermell, et treuen el carnet; si t’ho saltes dues vegades, pots tenir problemes, i si t’ho saltes tres, pots tenir problemes molt greus i no pots al·legar que la policia et té mania”.
MÀ ESTESA
Millo insisteix a demanar que la Generalitat deixi el seu “enrocament” i accepti la mà estesa al diàleg del Govern central, no per parlar de com vulnerar les lleis, sinó per abordar les necessitats reals dels ciutadans, les infraestructures i el finançament.
Precisament sobre el finançament, ha defensat un nou model que inclogui el principi d’ordinalitat perquè està “carregat de sentit comú”, ja que garanteix tres pilars: igualtat per càpita, solidaritat entre territoris i redistribució equilibrada per no llastrar a les comunitats que més aporten ni castigar a les que contribueixen menys.
Ha demanat als sobiranistes que abandonin el camí intransitable que porta la col·lisió institucional perquè, en cas contrari, podria interpretar-se una intencionalitat “irresponsable de buscar fórmules d’escalfar el carrer, l’ambient, en termes de precampanya electoral, quelcom impropi de governants: vull pensar que aquesta no és la seva estratègia i que es reconduirà la situació”.
