27.03.2017 - 14:39
Els conserges anaven assíduament a cobrar talons en nom del Palau
BARCELONA, 27 (EUROPA PRESS)
El que era director de l’oficina central de Caixa Catalunya en els anys del desfalc del Palau de la Música, Manuel Monroig, ha dit que “en cap moment” va veure sospitós que els bidells del Palau acudissin amb freqüència a la sucursal a retirar milers d’euros en nom de la institució cultural.
Ho ha dit aquest dilluns com a testimoni en el judici del cas Palau, en preguntar-li el fiscal Emilio Sánchez Ulled si va veure alguna cosa estranya que li portés a comunicar a la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraestructures Monetàries (Sepblac), alguna cosa que ha explicat que no va fer.
Monroig ha dit que ell no estava al dia dels detalls d’aquestes operacions en la seva oficina de la Via Laietana però que els professionals de Caixa Catalunya actuaven complint la normativa: “Em costa molt creure que no s’identificava les persones que anaven a cobrar”.
Ha explicat que ell només s’assabentava de les retirades de diners si hi havia incidències o si no tenien efectiu per a l’operació: ha dit que una vegada no disposaven dels 200.000 euros que volien retirar i li va trucar personalment el número dos del Palau, Jordi Montull.
“Li vaig comentar que havien de trucar amb antelació. Em deia que havia de pagar una orquestra filharmònica de no sé on”, segons qui era director de la sucursal, i finalment aquest dia no va poder fer-se l’operació per falta d’efectiu.
Monroig ha afegit que va dirigir aquesta oficina central des del setembre del 1990 fins al primer trimestre del 2009, mesos abans que els Mossos d’Esquadra irrompessin el Palau per registrar-ho, al juliol d’aquest any.
ELS CONSERGES
Quatre bidells del Palau han relatat aquest dilluns, a les seves declaracions com a testimonis, que portaven els xecs al portador a la sucursal –en la majoria dels casos, a aquesta oficina– i recollien els diners, en quantitats que variaven però que de vegades superaven els 100.000 euros.
Xavier I. ha explicat que era la secretària de Millet, Elisabeth Barberà, qui li feia l’encàrrec i a qui ell li donava els diners del banc, i que ho feia sense demanar i sense que li donessin cap explicació; i ella ho guardava en la caixa forta de Millet.
LINGOTS D’OR
Segons ha relatat aquest testimoni, en altres ocasions Barberà li donava diners per comprar coses personals per a Millet, com a pel·lícules o colònies, i una vegada li va donar 24.000 euros perquè anés a per lingots d’or: “Em donava els diners però jo no sabia d’on venia”, ha respost en preguntar-li si sabia si era diners de la institució o personal del president.
Josep Maria A., Francisco Miquel R. i Enrique R. han explicat que, en els seus casos, era l’excap de comptabilitat del Palau Rosalía Inglés la que els donava el taló per anar a cobrar al banc en nom de la institució: “A la volta li donàvem els diners, i res més”.