Mikko Kärnä (Espoo, 1980) es presenta al seu perfil de Twitter com a defensor de Lapònia i de Catalunya. Ha portat el cas català tant al parlament com al govern finlandesos. Va ser ell qui va organitzar la visita de Carles Puigdemont a Finlàndia el passat mes de març i ha organitzat campanyes populars amb molt d’èxit. Kärnä va ser fins fa ben poc diputat al parlament del seu país i també havia estat batlle de la ciutat d’Enontekiö. Pertany al Partit del Centre, que actualment governa. L’entrevistem poc després de tornar del seu primer viatge a Catalunya, que es va poder seguir gairebé en directe a Twitter amb l’etiqueta MikkoInCatalonia.

L’actualitat mana: què en penseu, de la decisió de la justícia alemanya de no admetre el delicte de rebel·lió però deixar la porta oberta a extradir Puigdemont per malversació?
—En part estic decebut, és clar, perquè l’acusació d’ús indegut de fons públics també és clarament política. A més, Espanya va dir ben clarament que no s’havien fet servir diners públics per al referèndum! Però la decisió judicial alemanya també té una part que val el seu pes en or. El president Puigdemont no pot ser jutjat per rebel·lió ni sedició a Espanya. Per tant, de la resolució del tribunal se’n desprèn, a parer meu, que hi ha presos polítics a Espanya. Demano al president Pedro Sánchez i a la justícia espanyola que els alliberi immediatament. Aquestes persones han estat a la presó durant vuit mesos per delictes que no han comès. Alemanya ha deixat clar que no va haver-hi cap rebel·lió ni sedició a Catalunya el passat mes d’octubre. Només hi va haver democràcia.

Un cop tornat a casa, quines sensacions us heu endut del vostre primer viatge a Catalunya?
—La rebuda va ser fantàstica i encara estic aclaparat per la gran hospitalitat dels catalans. Se’m feia estrany veure que la gent em coneix. Era impossible sortir dels actes sense fer una sessió de selfies de mitja hora…

Abans de venir, vau piular que viatjàveu a la República de Catalunya. Què i quant li falta, a la veritable República de Catalunya?
—Sou en el camí correcte, però per ser reconeguda com a estat, Catalunya ha de tenir les característiques pròpies d’un estat independent. Ha de demostrar que té institucions pròpies i que les pot protegir. Encara hi ha molt per a debatre. Quina serà la política de defensa? Entrareu a l’OTAN, tindreu sistema de conscripció com a Finlàndia? Com protegireu les fronteres? Què passa amb el sistema econòmic i la moneda?

Com heu acabat tan implicat en la causa catalana?
—Vaig anar observant la situació durant un temps, però a final d’agost de l’any passat vaig decidir de passar a l’acció. Com a finlandès, és fàcil entendre Catalunya, perquè nosaltres també érem una regió autònoma sota l’Imperi rus abans de la Primera Guerra Mundial i abans de la nostra independència. Defenso Catalunya com defenso Lapònia. Finlàndia i la resta de nacions petites han de ser especialment sensibles amb els valors fonamentals de la Unió Europea com la democràcia, els drets humans i la subsidiarietat.

Quin és el preu del vostre compromís? França us va advertir que la intel·ligència espanyola us seguia a París després d’haver-vos reunit amb el president Puigdemont…
—He rebut moltes amenaces, em van fer malbé el telèfon a París i l’ambaixador d’Espanya a Finlàndia, Manuel Camaro Hermosa, ha presentat queixes contra mi moltes vegades. S’ha queixat al parlament, al Ministeri d’Afers Exteriors i al Gabinet del Primer Ministre. De fet, s’ha queixat tant que no crec que ningú se l’escolti, ja.

I la vostra relació actual amb ell com és?
—Des que l’ambaixador espanyol em va amenaçar, a mi i al meu país, en un correu electrònic i jo ho vaig fer públic, ja no he sentit res més d’ell. He intentat contactar-hi, però no m’ha respost.

Com descriuríeu la democràcia espanyola?
—La democràcia a Espanya està en crisi i s’ha perdut la visió de la jugada. La democràcia consisteix en la capacitat de negociar i arribar a pactes. Aquesta no és la situació avui a Espanya. L’any passat, Espanya va empresonar més artistes que la Xina o l’Iran i la llibertat d’expressió perilla. La separació de poders no funciona. El ministre Borrell ha contactat amb Bèlgica i ha demanat als polítics que defensin el jutge Llarena en un tribunal belga. Aquesta és una prova clara que Espanya no entén què significa la separació de poders.

Com és possible que un membre de la UE com Espanya infringeixi tants valors de la UE, inclosos drets civils i humans, sense cap reacció significativa d’altres estats membres?
—Espanya és un gran poder econòmic i ha silenciat molts països amb amenaces i a canvi de recompenses. És terrible. Però crec que això no continuarà així gaire temps més. Confio en Amnistia i en els processos internacionals actuals. Quan l’ONU i Amnistia reconeguin que hi ha presos polítics a Espanya, les coses començaran a canviar.

Què ens podeu dir de l’oferta de mediació que va fer l’ex-primer ministre finlandès Vanhanen abans de la declaració d’independència de l’octubre passat?
—Només que estava disposat a ajudar, però cal que ambdues parts ho acceptin i Espanya s’hi va negar.

Com preveieu que evolucionarà la tensió entre Catalunya i Espanya els mesos vinents? Espereu algun gest per part del nou govern socialista a Madrid?
—Hi ha alguns elements positius. Pedro Sánchez va dir que la crisi catalana necessitava una solució política després d’haver-se reunit amb Quim Torra. Jo no sóc gaire optimista, però espero estar equivocat. Espanya ha de seure a la taula de negociacions amb Catalunya sense cap condició prèvia i ha de reconèixer que Catalunya té el dret d’exercir l’autodeterminació. Però encara més important, Espanya ha d’alliberar els presos polítics que ara mantenen com a ostatges i permetre un retorn segur als qui són a l’exili. Aquest hauria de ser el primer gest urgent.

Vull la teva col·laboració

Tenim un compromís amb tu. Entenem el periodisme com un combat diari. I necessitem del teu suport.

Per a tu fer-te subscriptor és un esforç petit, però per a nosaltres el teu suport ho és tot.

Ajuda VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb