12.03.2026 - 21:40
La missió fonamental del sistema educatiu és la transmissió de coneixements i, en concret, d’aquells coneixements que la societat considera imprescindibles per a formar individus autònoms. A primària, això vol dir ensenyar a llegir i escriure i a fer càlculs aritmètics, a més de donar les bases de l’entorn natural i social, sempre d’una manera estructurada. A secundària, ja es poden tractar matèries més especialitzades i afegir-hi una reflexió més profunda. Tota la resta d’objectius que sovint sentim mencionar –educar en valors, crear individus crítics, fer que els nens siguin feliços, fomentar la creativitat, resoldre situacions personals– no són irrellevants, però han de ser una conseqüència de la missió principal. Malgrat l’enorme brogit que acompanya la professió docent, la feina primordial dels mestres de primària i dels professors de secundària ha de ser aquesta, la de transmetre coneixements.
Aquest concepte tan senzill fa dècades que viu amenaçat per tot un seguit de corrents ideològics que s’hi oposen i que han introduït uns objectius i uns mètodes alternatius que semblen molt moderns, però que només afavoreixen els alumnes que vénen d’una família amb un nivell sociocultural alt. Aquestes ideologies han capturat les facultats d’educació i això ha fet que les darreres generacions de mestres s’hagin format de manera deficient, sense adquirir de manera sòlida els fonaments de la professió –ensenyar la lectura, l’escriptura i l’aritmètica. Parleu amb professors de secundària i tots us diran el mateix: ara els nanos comencen l’ESO sense entendre allò que llegeixen, una deficiència que cal atribuir a la primària. I compte: quan aquesta qüestió surt cíclicament, els columnistes del país (que gairebé sempre són escriptors) es lamenten d’un futur en què els joves no llegiran novel·les, però això és irrellevant. El problema és que aquests futurs adults no entendran el contracte laboral que hauran de signar, les condicions d’un crèdit o les instruccions d’un procediment mèdic. Creem ciutadans desemparats.
Una altra creença que altera la missió principal del sistema educatiu, i que també perjudica la formació dels alumnes, és la fascinació per la tecnologia, la idea absurda que cal aprendre menys coses perquè ja ens ho resoldran les màquines. Vull recordar que l’informe de la UNESCO Tecnologia a l’educació, l’estudi més complet fet sobre la qüestió, va concloure que “hi ha molt pocs indicis sòlids del valor afegit de la tecnologia digital en l’educació”, i que “molts d’aquests indicis provenen d’aquells que intenten de vendre-la”. També recordava que, “tot i que s’ha d’educar els estudiants en la tecnologia digital, això no vol dir necessàriament que s’hagi d’ensenyar als estudiants per mitjà de la tecnologia digital”. De fet, el primer punt l’hem descuidat completament. Com que ara rebem uns alumnes que es van criar tocant pantalles, ens hem pensat que ja dominaven els aparells electrònics, però de fet ara són incapaços de fer operacions bàsiques que tothom dominava fa deu anys o quinze (hauríem de recuperar amb urgència els famosos cursos d’ofimàtica). També hem fomentat que prenguessin apunts amb l’ordinador, malgrat que la ciència indica que s’aprèn molt més escrivint a mà.
I, amb tot això, ha arribat l’anomenada intel·ligència artificial generativa, capaç de tractar dades en massa i de crear texts complets en pocs segons. Aquesta tecnologia ja transforma el món laboral i moltes feines aviat quedaran obsoletes, tot i que també és possible que s’hagi format una bombolla que no sabem si explotarà. A l’educació –parlo tant de secundària com de la universitat–, ha matat un dels mètodes més arrelats, el treball de recerca fet a casa. Avui la tasca d’avaluar l’adquisició de coneixements ja només es pot fer dins l’aula i amb procediments analògics: proves escrites sense tecnologia i exàmens orals. Tota la resta és un enorme engany col·lectiu.
Ara, la revolució més urgent que ha de portar la IA és entendre que només l’adquisició sòlida de coneixements (amb memòria i reflexió) podrà protegir els ciutadans de la dictadura de la màquina. Els adults, gràcies a l’experiència i al bagatge intel·lectual, podem enflairar les al·lucinacions de ChatGPT o el biaix ultraconservador de Grok (el xatbot d’Elon Musk). Els adolescents, en canvi, han desenvolupat una fe absoluta en el contingut que genera la IA, una actitud molt perillosa que també els pot deixar desvalguts en el futur. Només amb una formació sòlida dins el cervell –l’únic lloc on, de moment, la tecnologia no pot entrar– podran conservar l’autonomia. Això no vol dir que no hàgim d’educar els alumnes en l’ús de la IA i les possibilitats que té, però, per a tota la resta, bolígraf, llapis, llibreta i conversa.
