Metges en vaga acosten als ciutadans els motius de la protesta: “Els esforços que fem resten hores de vida”

El sindicat Metges de Catalunya ha convertit la plaça de la Universitat de Barcelona en una àgora en una nova jornada de vaga del col·lectiu, la vuitena d’ençà de l’octubre. En un speaker’s corner –o racó de l’orador–, el sindicat ha ofert un micròfon als metges per a explicar les seves condicions laborals i com impacten la salut i l’assistència als pacients, i també l’ha obert als ciutadans perquè expliquessin l’experiència com a usuaris de la sanitat. “Els esforços que fem resten hores de vida”, ha advertit Irene Bermell, vice-secretària general del sindicat. Una infermera jubilada ha animat els ciutadans a unir-se a la mobilització dels metges i també una turista de les Canàries: “Lluiteu. Fan tot allò que volen amb els metges perquè són vocacionals.”

Els metges tornen a estar cridats a la vaga  i l’aturada continuarà en una nova jornada demà, amb una manifestació de l’Hospital del Mar al parlament en què el sindicat preveu de coincidir amb els mestres, que també estan mobilitzats aquesta setmana. “Tenim un govern que és insensible al malestar dels col·lectius que formen els pilars bàsics de l’estat del benestar, mestres i metges. No es pot aguantar”, ha carregat el secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, en una atenció avui als periodistes.

Lleonart ha retret al Departament de Salut que no negociés mesures per a trobar una sortida a les reclamacions del col·lectiu i ha recalcat que els havien dit prou: “No podem continuar amb les condicions en què ens forcen a treballar i a donar assistència a la població. Són absolutament indignes. I, mentrestant, l’administració fa l’orni.” També s’ha referit a la resolució aprovada pel parlament que instava el govern a negociar amb els representants dels metges.

Lleonart ha assegurat que en aquestes mobilitzacions constataven una “resiliència del col·lectiu, tot i el desgast que pot tenir un cicle de protestes tan llarg”. “Mentre tinguem aquest suport, continuarem la mobilització. Som en un punt molt crític i, si no es reverteix, la sanitat pública s’ensorrarà com el servei de Rodalia”, ha alertat.

“Els metges estem bastant malalts. La sobrecàrrega ens destrueix”

Durant el matí, a la plaça de la Universitat hi ha hagut un micròfon obert –inspirat en la idea del racó del Hyde Park de Londres– perquè metges i ciutadans parlessin en públic sobre les experiències en el sistema de salut. “La sanitat està malalta, s’enfonsa”, ha avisat l’oftalmòleg Pere Pujol, que ha afegit: “Per als professionals que ho aguantem, la medicina és l’estatut mèdic propi, una norma que defensi els professionals mèdics davant els polítics de torn, davant els canvis de govern i davant els capricis de l’administració.”

La metgessa de família Elena Bartolozzi ha posat el focus en la salut dels metges: “Els metges estem bastant malalts quant a salut mental. La sobrecàrrega ens destrueix moralment. Estem deprimits, amb angoixa, cremats.” “Quan els usuaris, també metges, anem a una visita, hem de saber que moltes vegades la persona que és al darrere de la taula no és que no sigui amable, és que no pot més”, ha recalcat.

Irene Bermell ha destacat l’afectació de les guàrdies de 24 hores en la salut i ha afirmat que “no hi ha calers que les puguin compensar”. També ha alertat que a vegades s’han d’anul·lar proves, intervencions i visites perquè falten professionals per a substituir els metges malalts o que, per exemple, volen agafar dies de vacances.

“En les mans dels metges, hi poso la vida”

Una infermera jubilada, que ha explicat que era sogra i àvia de metges, ha pujat al faristol per animar els ciutadans a sortir al carrer i instar els polítics a reaccionar: “A veure si posen més metges, apugen els sous i redueixen les guàrdies. Els metges estan rebentats.”

Mari Carmen Rodríguez, turista a Barcelona, ha explicat que a les Canàries tenien els mateixos problemes i ha qualificat el sistema sanitari públic de “joia” per la qual calia lluitar. “Valoro tots els professionals, però no té la mateixa responsabilitat el metge de digestiu que em va operar que el zelador que em va portar a la sala d’operacions. En les mans dels metges, hi poso la vida.”