Més dones i joves: creix el sensellarisme a Barcelona enmig d’una saturació dels serveis socials

A Barcelona, el sensellarisme continua essent una realitat creixent i complexa i un desafiament social de primer ordre. L’ajuntament calcula que hi ha 1.500 persones dormint al carrer, sense comptar la gent que viu en assentaments. La xifra no cessa de créixer i entitats socials de referència, com la Fundació Arrels, alerten que els serveis han arribat al límit. “Hi ha saturació. Veiem que hi ha més presència de gent, tant al carrer com als centres oberts. Més persones i més gent que no coneixem”, explica Bea Fernández, directora de l’entitat.

El panorama no és gens esperançador. Les llistes d’espera als albergs són eternes, no hi ha prou places per a cobrir les necessitats bàsiques. I Arrels critica que les accions de l’administració tampoc no hi acompanyen. A parer de Fernández, l’Ajuntament de Barcelona aborda el sensellarisme amb una visió de seguretat i neteja i hi ha una manca de resposta en l’àmbit social.

Diu que això és palpable quan hi ha desallotjaments d’assentaments, com ha passat aquest estiu. A més, critica que són desallotjats d’alguns dels pocs espais que fan servir com a refugi climàtic. A mitjan agost, per exemple, la Guàrdia Urbana va desallotjar una quarantena de sense-sostre del parc de l’Estació del Nord. En aquest cas, l’operació era conjunta, de la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra i els serveis de neteja municipal. El consistori diu que els Serveis Socials havien reforçat la presència al parc aquests darrers dies i que la intervenció d’aquests serveis han de comptar, necessàriament, amb la voluntat dels afectats.

Actuacions amb visió de seguretat i neteja

Fernández critica durament que l’administració tracti el sensellarisme a partir del vessant de seguretat i la neteja, i no pas dels drets socials. “Amb les intervencions, es mouen els sense-sostre. No s’aborda el sensellarisme, és un desplaçament, perquè la gent es troba obligada a dormir en una altra banda perquè les places als albergs són plenes”, explica.

La directora d’Arrels insisteix que amb els desallotjaments el problema es trasllada: “Desapareix el focus en una zona perquè les persones es desplacen, però tampoc no se’n fa cap seguiment. Molts acaben en assentaments fora de Barcelona o al parc Joan Miró. La qüestió és que no s’aborda des d’una visió, i això és el que reclamem.”

Fernández assenyala que moltes de les actuacions són motivades per les queixes veïnals, amb intervencions molt concretes, sobretot arran de discursos “que vinculen el sensellarisme al consum de drogues, a la delinqüència, a la brutícia…: el criminalitzen”. “Els posen en un sac amb una intencionalitat clara, estigmatitzar-los”, diu. Però també destaca que hi ha moviments veïnals centrats en els drets humans, que fugen d’aquesta mena de discursos.

Al barri de Sant Antoni de Barcelona, un dels punts més crítics, això es veu clarament. És una zona on no solament hi ha sense-sostres: també hi ha consum de drogues al carrer, brutícia, soroll, baralles, problemes d’incivisme… Un còctel que ha causat un malestar general, i s’ha pogut palpar que s’aborda amb dos discursos marcats.

Si els uns propugnen d’endurir les ordenances municipals i que les solucions provinguin de l’àmbit de la seguretat, alguns altres, organitzats en la plataforma “Sant Antoni Vol Conviure”, volen deixar clar que l’arrel del malestar veïnal no està en les persones vulnerables, sinó en el model de ciutat. Volen millorar el barri deixant de banda els discursos simplistes o d’odi, que criminalitzen la pobresa i la diversitat. Volen deixar palès que és un problema amb moltes arestes i que, entre més mesures, cal reforçar els serveis socials i d’atenció als sense-sostre, garantir l’accés a serveis bàsics com ara lavabos i dutxes i abordar el consum problemàtic de drogues.

De resultes de les queixes, l’ajuntament va activar un pla de xoc per a afavorir la convivència al barri, amb una combinació de mesures de reforç policíac, millora de la neteja i intervencions socials centrades en espais com la superilla del carrer de Borrell, la ronda de Sant Antoni i els voltants del mercat.

Més dones i joves

Arrels ha notat que la xifra de persones que dormen al carrer augmenta i que el perfil de sense-sostre varia. La imatge mental que hom se’n pot fer, com ara la d’un home gran amb barba, es va desdibuixant. Aquests darrers anys, han detectat que cada volta hi ha més joves i dones. “De dones, pot ser que n’hi hagi més perquè també ens hi fixem més. La crisi de l’habitatge i laboral afecta molt el col·lectiu”, assenyala Fernández.

La tendència a l’alça de dones i joves també la confirma el darrer informe d’Arrels, publicat el juliol de l’any passat amb dades de l’enquesta del 2023, quan es van detectar 1.384 persones dormint al ras. En aquest cas, un 10% dels enquestats van ser dones i un 15% eren joves entre 18 anys i 29.

Les dones acostumen a resistir més temps abans d’acabar dormint al carrer. Passen per pensions, habitatges sobreocupats o cases de familiars. Però quan finalment hi arriben, es troben en una situació especialment greu: són més exposades a la violència masclista i als abusos sexuals. La mitjana d’edat de les dones entrevistades és de quaranta anys, i fa uns tres anys i mig que viuen al carrer.

Quant als joves, la fotografia també és preocupant. La mitjana d’edat és d’uns 24 anys, i molts fa poc temps que viuen al ras –uns dos anys de mitjana–, sovint després d’haver passat per centres de protecció a la infància. La majoria són d’origen extracomunitari i van arribar a Barcelona cercant feina o millors oportunitats.

Darrere l’augment de dones i joves al carrer hi ha factors de risc molt concrets. Segons l’informe d’Arrels, un 16% de les dones han perdut l’habitatge arran de situacions de violència, bé cap a elles mateixes, bé cap als fills, i això les deixa en una situació de vulnerabilitat extrema. En el cas dels joves, gairebé quatre de cada deu menors de vint-i-cinc anys han passat per centres de protecció a la infància i la joventut, un fet que mostra la connexió entre la sortida del sistema de tutela i l’entrada en el sensellarisme.

Oferir un allotjament estable

Fernández reconeix que el tractament del sensellarisme és complex, però està convençuda que la millor solució és oferir “espais residencials dignes”. És a dir, que els sense-sostre puguin viure en un habitatge estable. “Les solucions han d’anar enfocades a les necessitats de les persones que estan en situació de carrer. Poden tenir problemes esporàdics, però hi ha d’haver solucions pensant que la situació no es resoldrà en sis mesos, sinó que els cal estabilitat”, assenyala.

La proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i eradicar el sensellarisme també ha d’ajudar a aportar solucions. La norma va decaure l’any passat arran de la convocatòria d’eleccions a Catalunya, en un moment que ja estava prou avançada i mancava poc temps per aprovar-la. Ara, els partits impulsors, PSC-Units, Junts, ERC, el PP, els Comuns i la CUP, l’han reactivada i ja ha superat el debat de totalitat.

La norma ha de servir per a crear un marc per a abordar el sensellarisme, tot reconeixent un seguit de drets bàsics als sense-sostre i orientant les pròximes polítiques públiques en aquest àmbit. Per exemple, es preveuen instruments de cooperació entre l’administració pública i les entitats socials, la creació de la figura de l’espai residencial digne i una resposta a les situacions de sense-sostre complexes.