27.01.2026 - 19:50
|
Actualització: 27.01.2026 - 19:53
Ha estat una sorpresa. I, francament, molt negativa. Dic que em resulta sorprenent per dos motius. El primer és que no tinc la sensació, en vista de les altres magnituds importants –com ara el consum–, que han estat positives, que coexisteixin amb un augment de la desocupació i amb una baixada del nombre d’ocupats, cosa que ha afectat tant el quart trimestre com el conjunt de l’any. I el segon és que, al revés que moltes altres vegades, l’evolució de les xifres a tot l’estat espanyol ha estat molt millor que a casa nostra. La desocupació els ha baixat i els llocs de feina els han augmentat. Alguna cosa no fem bé. I ja fa temps que veiem i comentem que els comportaments d’ambdós territoris mantenen aquesta tendència diferencial.
Per això no puc estar d’acord amb la versió oficial que n’ha donat la Generalitat. En la conferència de premsa de valoració de l’EPA del quart trimestre, el secretari de Treball, Paco Ramos, ha dit que el balanç del 2025 és “positiu i més que notable”. I ha afegit: “L’augment de l’atur es deu a l’augment de la població activa, no a la destrucció d’ocupació.” Vegem-ne les xifres. Comparant els quarts trimestres del 2024 i el 2025, a Catalunya la població activa ha augmentat d’un 1,9% i a tot l’estat, d’un 2%. En canvi, aquí la desocupació ha pujat de 22.000 persones i a l’estat espanyol ha baixat de 116.000. Vet aquí la sorpresa. I, al capdavall, em preocupa perquè la taxa de desocupació ha pujat en un any del 7,9% al 8,2%; en canvi, a l’estat espanyol ha baixat del 10,5% al 9,9% –per primera vegada més avall del 10%, de molt de temps ençà. També feia molt temps que la diferència entre totes dues taxes no era tan baixa com ara.
Potser té raó el secretari de Treball, que ací no es destrueix ocupació, sinó que el “problema” és que entren massa actius nous. Però, si fos així, voldria dir que no som capaços de crear-ne de nova, com sí que sembla que fan més enllà de l’Ebre. I això també és un problema seriós. O no?
Bé, en realitat, a Catalunya l’ocupació ha pujat de 57.000 persones, però és que a l’estat espanyol el creixement és de 605.000, i això vol dir que de cada 100 llocs de feina que s’han creat a l’estat espanyol, solament 9 corresponen a Catalunya. Una relació molt pobra, tenint en compte que la població treballadora catalana representa el 17,5% de l’estatal. I també molt pobra en qualsevol magnitud que agafem per comparar. Per exemple, les exportacions són el 26% i el PIB és una mica més del 19%… Això, històricament, només succeeix quan hi ha una crisi seriosa, que ens afecta més a nosaltres, perquè tenim més indústria, que sempre és la més afectada. Però no sembla pas el cas actual.
L’evolució recent ho explica molt clarament, perquè ha anat moderant el ritme de creixement anual: del 3,6% del segon trimestre del 2025 a l’1,5% del quart. En canvi, al conjunt de l’estat espanyol, la taxa de creixement ha estat força superior, del 2,8%, és a dir, gairebé el doble. Com a curiositat, cal assenyalar, com ho fa la Generalitat, que, per sexes, el guany interanual d’ocupació ha beneficiat tan sols les dones, amb un creixement del 3,3% de l’ocupació femenina (58.000 ocupades més). Per contra, entre els homes s’ha vist un tímid descens (800 menys).
Aquest trimestre, el sector que ha fluixejat més és el dels serveis. I, dins aquest, l’hoteleria, amb una caiguda del -27% sobre el mateix trimestre de l’any passat (91.000 persones menys) i del -16% en l’acumulat. També han estat negatius, si bé no tant, l’epígraf de comerç a l’engròs i reparació de vehicles de motor i motocicletes, amb un -14%, i el d’activitats financeres, amb un -10%. En canvi, han tingut un bon comportament la construcció, que ha crescut al voltant del 8% sobre el mateix trimestre del 2024, i la indústria, amb un 3,3%.
Prenent un dels càlculs que fa l’Idescat, surt la millor dada, sens dubte, de l’EPA. Resulta que el sector de les TIC ha augmentat el personal sobre l’any passat, d’un 20%; en canvi, el sector turístic baixa d’un -10%. És clar que en valor absolut són molt diferents els guanys i les pèrdues, que són de -57.000 persones en el turisme i 33.000 a les TIC. La bona notícia és que, qualitativament, la valoració canvia molt positivament.
La valoració que n’ha fet el secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta, ha estat concloent: “És un mal any perquè, tot i que incrementem el nombre d’ocupats i afiliats, es posa en relleu que el nostre país no aprofita les oportunitats de creixement sostingut que tenim; i de persones disposades a treballar, n’hi ha, com indica el creixement de població activa.” A més, ha apuntat que, tot i que ara Finlàndia encapçala la taxa de desocupació a la Unió Europea (10,6%), el seu creixement econòmic ha estat del 0,2%; en canvi, a Catalunya, on la taxa és del 8,2%, i a Espanya, del 9,9%, hem tingut un creixement de l’economia del 3%. També ha destacat negativament el fet que la taxa d’ocupació és del 56,3% a Catalunya, “xifra que està molt per sota de la mitjana de la zona euro, que és del 76%”.
Per una altra banda, em sembla interessant el comentari de la directora de l’àrea de Treball de la PIMEC, Sílvia Miró, a la mateixa conferència de premsa. N’ha explicat una de freda i una de calenta: ha destacat la reducció del 3,7% de la taxa de desocupació dels menors de vint-i-cinc anys, però que encara continua essent elevada (16,9%) i per sobre de la mitjana europea, que és al voltant del 15%. Però no deixa de ser un pas positiu. En canvi, la desocupació, de llarga durada, ha crescut d’11.300 persones més que el trimestre anterior i 6.300 persones interanualment, de manera que el darrer trimestre del 2025 té 114.100 persones que fa més d’un any que busquen feina (el 32,5% dels desocupats).
En definitiva, un mal quart trimestre, que marca una tendència negativa. No és que les xifres siguin una catàstrofe, però les autoritats farien bé de tenir-les en compte i no deixar-les passar com si res.
