El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromés és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.

Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Dia de celebració cultural pel 87è aniversari de la signatura de les Normes de Castelló, eina pionera en la normalització de la llengua i declarades bé d’interès cultural el 2006. L’acte ha estat organitzat per diverses entitats culturals agrupades sota la plataforma Castelló per la Llengua, que l’any passat no va poder celebrar-lo perquè l’ajuntament va revocar el permís municipal. Durant el dia s’han pogut visitar les paradetes de diferents associacions de la ciutat i s’ha fet una mostra de foc, muixerangues i activitats infantils. Al vespre s’ha fet els concerts de Bandits, Maluks i Pepet i Marieta.

D’altra banda, Castelló per la Llengua ha organitzat una marxa amb el lema ‘Dret al valencià, igualtat real’, per a reivindicar la petició d’una llei d’igualtat lingüística per a la funció pública.

Podeu llegir ací el manifest del 87è aniversari de les Normes de Castelló:

«Respecte! Dret al valencià, igualtat real

El 21 de desembre de 1932, desenes de persones provinents de diferents indrets del País Valencià es van posar d’acord, a Castelló, per signar unes normes ortogràfiques que es coneixerien, a partir d’aquell moment, com a ‘Normes del 32’ o ‘Normes de Castelló’.

Com sabeu, aquest acord, pres sota l’auspici de la Societat Castellonenca de Cultura, que enguany celebra el seu centenari, va representar una ratificació de la unitat de la llengua que les valencianes i els valencians compartim amb la gent de les Illes, de Catalunya, de l’Alguer, de la Catalunya nord, d’Andorra, de les zones catalanoparlants de l’Aragó i Múrcia. Amb ells i amb totes les persones d’arreu del món que s’han fet seua la nostra llengua; que empren les mateixes paraules que nosaltres per a pensar, estimar, treballar, emocionar-se, créixer i entendre el món.

Hui, vuitanta-set anys després, ens apleguem un grup de dones i hòmens a la Plaça Major de la ciutat on es van signar les ‘Normes’. Hi som per recordar i commemorar aquell fet, és clar. Però sobretot hi som per a proclamar als quatre vents la nostra voluntat de mantenir viu l’esperit que animava els promotors de les Normes. Perquè, aleshores com ara, no tenim cap més alternativa que la unitat en la diversitat, que l’acostament de sensibilitats diferents. Perquè els reptes que tenim per davant són enormes. Perquè necessitem, contra totes les adversitats, convertir el valencià en una llengua viva, integradora, segura i preparada per als reptes del present i del futur.

Però tindre els instruments, com també sabeu, no sempre significa saber-los utilitzar, o voler fer-ho. Vuitanta-set anys després de la signatura de les Normes de Castelló, i trenta-sis anys després de l’aprovació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, el valencià, el nostre català, segueix sent una llengua forta en alguns aspectes però massa feble en molts altres. Perquè la vulneració dels drets lingüístics de les valencianoparlants continua a l’ordre del dia:

  1. Identificacions i detencions il·legals per fer servir la nostra llengua davant de les forces d’ordre.
  2. Estudiants universitàries que no poden seguir les classes en valencià perquè el docent o la docent no estan prou qualificats, o perquè una altra estudiant demana un canvi.
  3.  Metges que s’obliden del codi deontològic quan una pacient se’ls adreça en una llengua que “no entenen”. O més ben dit: que es neguen a entendre.
  4. Tribunals que li diuen al nostre govern, escollit democràticament, que NO es pot comunicar en la llengua pròpia amb els governs de les Illes i Catalunya, perquè el “valencià” i el “català” no són, legalment, la mateixa llengua.
  5. En fi, i per a no estendre’ns més, què podem dir de l’aspiració a expressar-nos en valencià en un judici? Això ja forma part del regne estricte de la utopia.

Per això, en els vuitanta-set anys de les Normes, estem al carrer per a reclamar una cosa ben elemental: RESPECTE. Perquè no som ciutadanes i ciutadans de segona, i no ens resignem a que ens tracten com a tals pel fet de parlar la llengua PRÒPIA del País, tan oficial com el castellà. Perquè encara cal dir obvietats com que no hi ha drets sense deures i que, perquè la ciutadania tinguem dret a expressar-nos en la llengua que preferim, cal garantir que totes les treballadores i els treballadors públics disposen d’una competència lingüística plena. I, amb això, la Generalitat ha de tindre clar que no s’hi valen mitges tintes. Perquè, un any més, cal recordar que no protegir ni promoure la llengua feble ens porta, inevitablement, a la dissolució del plurilingüisme real de la nostra societat.

El País Valencià necessita ja una nova llei d’igualtat lingüística, que faça possible una convivència real i justa entre les llengües i els seus parlants, i que pose el valencià al centre, com a llengua d’acollida i de cohesió de la societat valenciana. Sabem que això només serà possible si institucions, partits i societat civil remem plegats, amb uns objectius compartits a l’horitzó. Aquesta és la gran lliçó, per a la història del valencianisme, dels Huguet, Pizcueta, Revest, Martínez Ferrando o Porcar de 1932.

Amb el mateix esperit de concòrdia i d’entesa, Castelló per la Llengua i l’Ajuntament de la nostra ciutat estem d’enhorabona, perquè hem fet possible el que totes i tots desitjàvem: tornar a celebrar la festa de les ‘Normes’ a la Plaça Major de la nostra ciutat! Al lloc i amb la dignitat que es mereixen com a Bé d’Interès Cultural de tot el poble valencià.

Per totes les que ens han precedit, i per totes les que vindran, Castelló per la Llengua vos emplacem a continuar reivindicant els vostres drets. Continuem reclamant la igualtat lingüística real!

Castelló per la Llengua

Castelló de la Plana, País Valencià, 15 de febrer del 2020»

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.