22.04.2017 - 10:54
MADRID, 22 (EUROPA PRESS)
Més de 150 d’organitzacions secundaran aquest dissabte 22 d’abril, coincidint amb el Dia Mundial de la Terra, la ‘Marxa per la Ciència’ (‘http://marchaporlaciencia.org/’) a Girona, Sevilla, Madrid, Granada i Barcelona (ciutats confirmades fins avui), per reivindicar el paper de la ciència en la societat.
A la convocatòria a Espanya s’han sumat associacions de joves científics, associacions estudiantils, partits polítics, sindicats com a CCOO, assemblees i entitats acadèmiques i científiques com la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE) i la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).
Totes elles secundaran la marxa sota tres pilars fonamentals: la celebració de la passió per la curiositat, la ciència i el mètode científic; la reivindicació d’una millor política científica i d’unes condicions de treball dignes per a la comunitat investigadora; i la defensa del paper del coneixement científic i humanístic en l’opinió pública.
Així mateix, amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Terra, s’han adherit a la convocatòria Aliança pel Clima i la Plataforma per un Nou Model Energètic.
INICIATIVA D’EUA
La mobilització, que va néixer als Estats Units en resposta a l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, s’ha convertit en un moviment global que busca ser “un pas decisiu per assegurar un futur en el qual la plenitud del coneixement científic beneficiï a totes les persones i on tots tinguin el poder de fer noves preguntes científiques”, segons han afirmat els convocants.
“Marxem per innombrables raons individuals, però ens reunim com la Marxa de la Ciència’ per concebre i sostenir una cadena ininterrompuda d’investigació, coneixement i benefici públic per a tots”, expliquen els impulsors de la iniciativa.
D’aquesta manera, es comprometen a “treballar junts per compartir i destacar les contribucions de la ciència, treballar per fer la pràctica de la ciència més inclusiva, accessible i receptora, perquè pugui servir a tota la societat i així assegurar que l’evidència científica exerceix un paper fonamental en l’establiment de les polítiques en el futur”.
Per això, la iniciativa busca posar en relleu la construcció de “una comunitat científica que treballa cap al ben comú i serveix a totes les persones”, a més de “enfortir els llaços de respecte mutu i comunicació entre els científics i el públic” i “assegurar que els responsables de la formulació de polítiques tinguin i utilitzin la millor ciència disponible per informar les decisions que afecten al públic”.
També pretén “recolzar als científics que siguin censurats o castigats per difondre evidència científica; fer responsables als líders polítics i responsables de polítiques si silencien, ignoren, ataquen o distorsionen les proves científiques; combatre la discriminació, l’explotació i la inequidad en la comunitat científica; i treballar per assegurar que la investigació científica i les carreres científiques siguin més accessibles per a persones d’antecedents històricament mal representats o marginats”.
Així mateix, contempla “advocar pels drets de cada nen a rebre una educació científica de qualitat i accedir a les tecnologies i eines que modifiquen el món; fomentar la participació en el procés electoral en tots els nivells per vincular la promoció científica amb l’acció cívica i la rendició pública de comptes; i transmetre a les generacions futures valors de curiositat, llibertat d’expressió, investigació lliure i pensament crític”.
MANIFEST A ESPANYA
Precisament a Espanya, COSCE ha impulsat un Manifest per la Ciència, que ha estat subscrit per la CRUE i prop de 40 societats científiques, que representen a més de 20.000 científics espanyols. Qualsevol persona pot sumar-se al manifest, disponible a ‘http://www.cosce.org/manifiestoporlaciencia/’.
El text de la COSCE reclama que s’atorgui a la ciència “l’atenció de la societat i de la classe política sobre la importància de la ciència al món actual i alguns dels perills que l’aguaiten”. A més, pretén enfrontar “un corrent polític global que menysprea, quan no ignora, el paper de la ciència amb el resultat d’una inexorable deterioració en la salut i el medi ambient, i un creixent menyspreu pel coneixement, que es veu substituït per interpretacions de la realitat alternatives a les quals proporciona la ciència”.
Segons el parer de la COSCE, en el cas d’Espanya, aquesta situació es veu agreujada pel fet que existeix “un persistent desinterès a construir polítiques científiques coherents i duradores per part de successius governs, justificant aquest abandó amb la crisi” pel que advoquen per “mesures urgents i duradores com la signatura d’un Pacte d’Estat per la Ciència, la creació d’una Agència realment independent de l’Administració, la restitució del Ministeri de Ciència i la institució d’un plenari anual al Congrés dels Diputats dedicat en exclusiva a la ciència.
D’altra banda, en relació al projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per 2017, presentat el passat 4 d’abril al Congrés dels Diputats, que contempla que la R+D+i civil compti amb una dotació de 6.029 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 4,1% del total respecte a 2016, la COSCE argumenta que aquesta partida descendeix en un 0,35% en relació als pressupostos de l’any anterior si es descompta la inflació prevista de el 1,5%. Amb aquestes dades, la investigació civil creixeria un 2,63% i la de caràcter militar descendiria un 28,02%, segons la COSCE.
