Més de 300 escriptors s’uneixen en un manifest contra els atacs del Consell a la llengua i l’AVL

Més de tres-cents escriptors s’han unit en un manifest en defensa de la llengua i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que ha estat impulsat pel col·lectiu d’Escriptors i Escriptores de la Ribera. Ha tingut una gran acollida entre els escriptors valencians, i també s’hi han adherit més associacions culturals, intel·lectuals, artistes i activistes. Els sotasignats han manifestat el rebuig a les agressions contra la llengua d’aquests darrers mesos per part del Consell, i han mostrat el suport a l’AVL com a garant estatutari de la seua regulació gramatical al País Valencià.

Reivindiquen que la llengua és la seua única ferramenta de treball, i per això demanen que reste fora de tot debat partidista. També denuncien l’arraconament del català amb la nova normativa del sistema educatiu valencià, i els intents de minorització en la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, la nova mercantil de la radiotelevisió pública impulsada pel govern del PP. Així, demanen que les qüestions estrictament gramaticals –ortografia inclosa– es debaten en els escenaris acadèmics pertinents i resten fora de l’àmbit de l’opinió pública.

“Seria absurd llegir en la premsa espanyola debats encoleritzats, per exemple, sobre si en castellà caldria mantindre o no la grafia de la ‘z’, quan la immensa majoria de parlants d’espanyol no la pronuncien de manera distinta a la ‘s’. És a dir, pronuncien igual ‘zapato’ que ‘sábado’. I, a més, que se li puga atribuir una determinada tendència política als que estan a favor de mantindre-la i una altra als qui, en canvi, hi estan en contra. Seguint la lògica d’allò opinable, és encara més absurd fer que la qüestió de la grafia ‘z’ puga ser objecte d’una votació en un qualsevol ajuntament”, diu el text.

En aquesta línia, defensen la tasca de l’AVL i volen que continue regulant les qüestions lingüístiques merament tècniques, sense cap mena de pressió i amb els recursos necessaris. “Demanem que, des dels ajuntaments, la Generalitat, les diputacions, deixen de considerar la llengua una arma d’agressió política, perquè, en compte d’atacar l’adversari polític, s’agredeix l’usuari de la llengua i la llengua mateixa, amb la qual cosa es facilita l’abandó del valencià per ser una llengua ‘problemàtica’. Justament això és el que pretenen determinades opcions polítiques que recorden unes altres èpoques de prohibicions lingüístiques, com en els temps més durs de la dictadura franquista”, diuen.

Podeu llegir el manifest complet ací: