Menys fantasmes que no esperàvem en el segon semestre?

L’ombra de Trump pesa molt sobre els nostres caps d’ençà de fa mesos. I massa sovint sembla que estem condemnats al cataclisme, veient les atzagaiades d’aquest malèvol personatge. Per això s’agraeix que algú, amb coneixement de causa, ens desperti i ens recordi que les coses aquí no van tan malament, si més no, per ara. I que les previsions de creixement de Catalunya es mantenen a un ritme més que acceptable per a enguany. Ahir, per exemple, el BBVA Research va presentar l’informe de situació sobre Catalunya a la seu de l’entitat financera a Barcelona. I la perspectiva que va presentar és en termes positius, tot i la desacceleració del ritme.

Així, el servei d’estudis del BBVA estima que el creixement del PIB de Catalunya el 2025 podria situar-se al voltant del 2,6%, gairebé tres vegades més que el que s’observarà en el conjunt de la zona euro (0,9%), i per sobre del creixement estimat per al conjunt de l’estat espanyol (2,5%). Entre els factors que promouen el creixement, destaca el bon comportament de la demanda interna, impulsada pel consum de les llars; l’evolució de les exportacions, tant de béns com de serveis; i la recuperació de la producció industrial. Mirant cap endavant, el BBVA preveu una moderació del creixement el 2026 (1,5%), en un context marcat per la feble recuperació a Europa i una incertesa elevada en la política econòmica i aranzelària. Si es compleixen aquestes previsions, a més, la taxa de desocupació podria reduir-se fins al 8,5% de mitjana el 2026 i es podrien crear 155.000 nous llocs de feina en el bienni 2025-2026.

Fa una menció especial al bon paper que té el consum de les llars, atès que explica bona part de la resiliència de l’economia de Catalunya, on la despesa presencial total –nacional i estrangera– registrada a Catalunya en els terminals de punt de venda (TPV) del BBVA, o feta per clients de l’entitat, va augmentar d’un 12,2% el 2024, i en aquests mesos del 2025, s’ha desaccelerat lleument fins al 9,2%. Però és un percentatge molt alt. En particular, l’augment del consum és més important en les compres associades a supermercats i alimentació, lleure i bars i restaurants, mentre cau la despesa en electrònica i s’estanca la feta en transports, allotjament i viatges. La reducció progressiva de la inflació i dels tipus d’interès podria continuar donant suport al creixement de la despesa de les llars. Per altra banda, s’espera un increment dels salaris superior al dels preus, la qual cosa hauria de sostenir la seva evolució durant els trimestres vinents.

Quant al sector exterior, Catalunya és una de les comunitats que veuen les seves exportacions de béns més afectades per l’impacte de la incertesa. No obstant això, la fortalesa del turisme li podria permetre de mantenir un diferencial de creixement positiu respecte de la mitjana estatal. Un turisme que, ateses les dades del primer semestre tant en nombre de visitants com en despesa, sembla que ha tocat sostre, tot sigui dit. Veurem què passa en la temporada alta.

Els principals obstacles que es trobarà l’economia catalana, segons l’informe, seran els augments dels aranzels i la incertesa en la política global, que afectaran els fluxos comercials i la inversió. En aquest sentit, Catalunya està una mica més exposada a aquests impactes, tant en béns com en serveis, que no pas unes altres comunitats de l’estat. A més, l’apreciació de l’euro significarà un deteriorament de la competitivitat, amb impactes potencialment heterogenis, i riscs també potencialment més grans per a Catalunya.

Entre més aspectes que poden representar un fre al creixement, l’informe assenyala l’escassetat d’habitatge, que continua limitant l’avenç de la demanda interna. Encara que l’estalvi de les llars es manté en nivells elevats, les restriccions en l’oferta residencial i l’augment de preus dificulten l’accés a l’habitatge, especialment als joves, com hem comentat moltes vegades. Aquesta situació frena el consum i genera tensions en el mercat immobiliari. I a la construcció li costa de revifar. Pensem que els visats de nous habitatges a Catalunya han crescut menys que al conjunt de l’estat aquests darrers dos anys. Amb tot, el 2024 van augmentar d’un 11,2% (16,7% a l’estat) i es van visar prop de 17.000 habitatges, enfront dels menys de 14.000 el 2019, però a anys llum de la mitjana anual entre el 1995 i el 2001, que era de gairebé 63.000.

Finalment, els analistes del BBVA adverteixen sobre la dinàmica negativa de la inversió, que continua mostrant una resposta feble a la recuperació. Més enllà de factors cíclics com els tipus d’interès, persisteixen barreres estructurals, entre les quals, la baixa rendibilitat empresarial, lligada al diferencial de productivitat enfront d’altres economies europees. Això redueix la capacitat del teixit productiu per a transformar el creixement en inversió sostinguda.

Aquest plantejament de futur que fa el BBVA per a Catalunya no difereix gaire de les dades aportades pels indicadors de confiança i l’enquesta de clima empresarial que hem sabut aquesta setmana, de l’Idescat i la Cambra de Barcelona. Així, l’Índex de confiança empresarial harmonitzat de Catalunya augmenta d’un 1,2% per al tercer trimestre del 2025, respecte del trimestre anterior. Per sectors d’activitat, el comerç i la resta de serveis (tots llevat del comerç i l’hostaleria) són els sectors que mostren una millora més significativa (2,0%, en tots dos casos), seguits de la construcció (0,8%). D’altra banda, la indústria i l’hoteleria i el transport es mantenen estables, en ambdós casos.

D’altra banda, les expectatives dels empresaris catalans sobre la marxa del negoci per al tercer trimestre del 2025 registren un saldo positiu d’11,9 punts. El 22,0% dels gestors considera que la marxa del seu negoci serà favorable, mentre que el 10,1% opina que serà desfavorable. El 67,9% restant opina que es mantindrà estable. Tant la indústria com la construcció i l’hoteleria mantenen unes previsions positives. Però encara ho són molt més les dels empresaris dels sectors englobats dins la resta de serveis.

Per un camí semblant va l’enquesta de Funcas, que reuneix les previsions dels dinou serveis d’estudis privats estatals més importants, i que rebaixa d’una dècima la previsió de creixement estatal per a enguany, fins al 2,4%. Apunta, positivament, que l’economia espanyola ha mostrat una certa resistència davant els desafiaments comercials i geoestratègics, encara que s’observen símptomes de desacceleració. Així, preveu que el PIB creixi d’un 0,5% el segon trimestre, una dècima menys que no pas el primer, un altre 0,5% el tercer i que s’alentiria fins al 0,4% en l’últim tram de l’any. El resultat és un creixement del 2,4% el 2025, una dècima menys que en l’anterior. Com a nota especial, cal dir que la majoria dels enquestadors han fet les previsions amb la hipòtesi que l’aranzel mitjà que aplicarà els EUA a Europa se situarà entre el 10% i el 15%.

No tinc cap mena de dubte que és un mal moment per a mirar la bola de vidre. Hi ha massa nuvolositat. Però hi ha riscs que molts professionals de l’economia han de prendre. Veurem si els uns i els altres l’han encertada.