01.04.2026 - 19:50
|
Actualització: 01.04.2026 - 19:51
Aquesta vegada, les borses han decidit de creure el president Trump. Ahir al vespre als EUA i avui –a l’obertura– a Europa, han tingut alces importants i han recuperat part del terreny perdut aquest mes. “El meu objectiu era que l’Iran no tingués armes nuclears, i aquest objectiu s’ha aconseguit. No tindran armes nuclears. Anem enllestint la feina i crec que ho aconseguirem en unes dues setmanes, o un parell de dies més”, va dir.
No era res de nou, però sí que ho va ser que el president iranià, Massud Pezeixkian, obrís la porta a un alto-el-foc en una trucada al president del Consell Europeu, António Costa. Li va dir que el seu país estava disposat a posar fi a la guerra si rebia garanties que no hi hauria nous atacs. Pezeixkian va reclamar, a més, als països europeus que abandonessin l’“enfocament destructiu” envers l’Iran i defensessin el dret internacional.
Ara la comunitat internacional espera el discurs de Trump d’aquesta nit –previst a les 3.00, hora catalana–, que pot ser el moment de redefinir el conflicte. Ja ho veurem. Curiosament, ahir al vespre, els mercats van agafar com a catalitzador el fet que Trump digués que estava disposat a acabar la guerra sense reobrir Ormuz, i passés la pilota als europeus, sense estalviar-los improperis, com és habitual. Els inversors ho van interpretar com una possible fi del conflicte, perquè es van ajuntar la fam i la gana. Sigui com sigui, els ànims continuen fràgils. La inflació per l’energia pressiona, el barril de petroli avui encara supera els 100 dòlars i no cal dir que qualsevol escalada militar pot capgirar els guanys en qüestió d’hores.
Tot plegat és una demostració més de la volatilitat actual de tots els mercats, ancorada als capricis contradictoris del president multimilionari, capricis dels quals, presumptament, ell i els seus afins poden treure un benefici ben sucós. Però això ja són figues d’un altre paner. A Europa no es veu la situació tan clara com apunten els mercats. I la Comissió procura que els països es preparin per a la situació més negativa: que la guerra duri molt més que no diuen els americans. Per això sospesa de reactivar algunes de les eines dissenyades durant la crisi energètica del 2022, quan la retallada del subministrament de gas per part de Rússia va dur tensió màxima als mercats. L’actual pertorbació, derivada de la guerra de l’Iran, torna a posar a prova l’estabilitat energètica del continent, i obliga Brussel·les a considerar mesures extraordinàries per a contenir l’impacte.
Abans-d’ahir, en una carta als ministres d’Energia dels països membres de la Unió Europea, el comissari d’energia, Dan Jørgensen, va convidar els governs a sospesar d’aplicar “mesures voluntàries de reducció de la demanda, […] amb especial atenció al sector del transport”. Això significa que es podria demanar als ciutadans que restringissin els desplaçaments amb cotxe o que renunciessin als viatges amb avió, a fi de conservar el combustible per a fins més essencials. A més, a la tarda va convocar d’urgència una reunió extraordinària virtual dels ministres. Però no en van sortir propostes concretes.
Malgrat l’eufòria sorprenent dels mercats d’avui, Dan Jørgensen va dir, després de la reunió, que Europa s’enfrontava a una “situació molt greu” sense un final clar a la vista. Va insistir en el fet que la guerra de l’Iran probablement causaria una interrupció prolongada en els mercats energètics. “I no serà curta. Encara que demà hi hagués pau, hi haurà conseqüències en la producció, perquè la infrastructura energètica a la regió ha estat arruïnada, en bona part, per la guerra.” Com a curiositat, una de les coses que van demanar davant la premsa –i que em sembla molt difícil de dur a terme– van ser pràctiques de conducció eficients per als vehicles comercials, i també una organització millor de la logística de lliurament de mercaderies. Què hi dirà Amazon?
Evidentment, va recordar la forta dependència del combustible importat a Europa, que la deixa exposada a l’impacte del conflicte del Llevant en els preus globals de l’energia. Els preus del gas europeu han augmentat més del 70% des que va començar la guerra i els del petroli, al voltant del 50%. Va prometre que la Comissió anunciaria un conjunt de mesures a escala de la UE ben aviat.
Sobre l’encariment dels preus i l’hipotètic problema subsegüent en què ens podem trobar, la penúria de producte, en parlava ahir Paul Krugman al seu bloc. Per ell, aquest augment de preus fins ara ha estat especulatiu, impulsat per l’expectativa de futures escassedats, més que per una falta de petroli real. De fet –deia–, fins ara els enviaments als mercats de tot el món no han disminuït, perquè el transport de petroli des del golf Pèrsic als principals mercats triga entre 4 i 6 setmanes. Com a resultat, quan va començar la guerra, ja hi havia una gran quantitat de petroli a la mar, navegant més enllà de l’estret.
No obstant això, “aquest període de gràcia és a punt d’acabar i la crisi del petroli és a punt d’esdevenir crítica”. Es referia al fet que els lliuraments als mercats asiàtics s’acabaran aquesta setmana i els lliuraments a Europa, la vinent. I afirmava: “Una vegada la crisi es torni física, ja no hi haurà marge per a manipular als mercats.” Recordava que, des que va començar la guerra, Donald Trump havia aconseguit, unes quantes vegades, de fer baixar els preus afirmant que s’havien obert negociacions amb els iranians, però sense dir mai amb qui. El comentari d’ahir en podria ser un exemple. Però, evidentment, això no funcionarà si s’exhaureix el petroli.
La pitjor hipòtesi possible que pinta el premi Nobel americà és la mateixa que ha pres de referència el comissari Jørgensen. La recomanació de la Comissió Europea és un senyal que la crisi logística, al golf Pèrsic, passa de la dimensió “econòmica” a la “física”. És a dir, no sols pagarem més per l’energia, sinó que correm el risc de no tenir-ne prou. Atès que la guerra contra l’Iran podria durar molt de temps, i fins i tot perilla d’ampliar-se a la mar Roja, Jørgensen creu que els països de la Unió Europea “s’haurien de preparar a temps per preveure una interrupció potencialment prolongada” del subministrament. I millor si no hi han de recórrer, és clar.
De moment, avui les borses han tancat amb una pujada molt forta: l’Íbex-35, amb un 3,1%; l’Euro-Stoxx 50, un 3%; i els índexs dels EUA, a l’hora de tancar les europees, pugen moderadament, al voltant de l’1%. El petroli ha baixat fins a 102 dòlars el barril i tothom resta a l’espera, una vegada més, de què digui Trump aquesta nit. Demà serà un altre dia…
