13.02.2026 - 21:40
“Aquest ritme de creixement ja no és sostenible.” “La capacitat de càrrega, per molts factors importants, s’ha assolit o s’ha excedit, i dóna lloc a problemes econòmics, socials i ambientals.” “Pensam que ha arribat el moment de prendre decisions valentes.” Totes aquestes frases, les va pronunciar la presidenta del govern, Marga Prohens, el 22 de maig de 2024. Era el dia que es constituïa la Mesa pel Pacte Social i Polític per la Sostenibilitat Econòmica de les Illes. En aquell moment, la presidenta enviava un missatge clar: la capacitat turística de les Illes era insostenible.
Les declaracions representaven un tomb total a l’argumentari del PP en relació amb el turisme. Prohens havia recapacitat o només era una estratègia política? Aquell missatge es va llançar pocs dies abans que una gran manifestació recorregués els carrers de Palma amb el missatge “Mallorca no es ven” i demanant un canvi de model que afecta, també, el dret de l’habitatge. La societat civil estava plenament organitzada. Mallorca Platja Tour cridava a “omplir les platges de mallorquins” d’ençà que Vox va dir que els residents no podien pretendre d’anar a la platja al juliol i l’agost tranquil·lament, com –molts– anys enrere. Les arribades de creueristes omplien –encara més– el centre d’una ciutat ja desconeguda per a molts residents i el resultat de tot plegat eren unes illes claustrofòbiques a l’estiu.
Les dades no enganyen. Quan Prohens va dir aquestes paraules davant de 140 entitats, sindicats, organitzacions, partits i actors de la societat civil, se sabia que en tot el 2023 havien arribat a les Illes 17,8 milions de turistes. Això és gairebé un milió més que el 2022. La presidenta començava a parlar de “contenció” en compte de “decreixement”. Però contenir no vol dir decréixer, tampoc. I la realitat és que, entre el moment en què la presidenta va dir que s’havien de prendre mesures valentes i ara, han arribat 1,2 milions de turistes més a les Illes, l’equivalent a la població resident. El 2025, la xifra ha superat els 19 milions i s’ha allunyat prou dels 15,3 del 2016, quan la societat civil ja denunciava a tort i a dret la sensació de massificació.
Augment de l’impost de turisme sostenible?
Tenint en compte totes aquestes dades, la idea que Prohens va llançar l’octubre del 2024 al debat de política general semblava coherent: augmentar l’impost de turisme sostenible en temporada alta. Era la primera vegada que el PP deia tan clar que calia una modificació de l’ecotaxa impulsada per Francesc Antich, seguida per Armengol i tan criticada pel PP, a instàncies dels hotelers. I, de fet, fins i tot alguns hotelers van anar reconeixent la situació de saturació. Això sí, per no fer enfadar el sector turístic, la proposta incloïa també de reduir-la durant els mesos d’hivern.
El març del 2025 s’insistia en aquesta idea i, fins i tot, s’anava més enllà. El consell de govern va aprovar una proposta per a la creació d’un nou impost als vehicles turístics, que pagarien entre 35 euros i 150 segons les emissions i el temps que circulessin per les Illes. Més enllà dels anuncis per a intentar frenar una mica les protestes, la realitat havia tornat a parlar: ni cap mesura de “decreixement” ni cap mesura de “contenció”.
Ho ha reconegut el mateix govern aquests darrers dies: no s’aprovarà cap gran mesura per a frenar el turisme. Assegura que s’ha assolit l’èxit de la contenció, però les dades topen directament amb aquest argument. D’ençà que la presidenta va dir que s’havien d’adoptar mesures valentes fins que ha fet marxa enrere, l’increment de turistes ha estat d’1,2 milions. Per fer-se’n una idea encara més clara: amb 19 milions de turistes, només les Illes igualen destinacions tan turístiques com ara Egipte i superen les visites de països de gran magnitud com ara el Brasil (6,6 milions).
Justificacions coixes
Ara el govern ha de justificar la marxa enrere. O justificar allò que ja no volia fer d’un bon començament, però que va dir que faria. El portaveu, Antoni Costa, deia que l’increment en temporada alta només havia estat d’un 0,7% de turistes i que l’augment real s’havia produït en temporada baixa, amb més d’un 10%. Però créixer continua essent diferent de contenir.
L’indicador de pressió humana, que calcula la quantitat de gent que hi ha en un mateix instant a les Illes, corrobora la sensació d’ofegament, per molt que el govern justifiqui que el dia de més pressió de l’estiu del 2024 hi havia 14.000 persones més que el del 2025, o que el creixement de turistes hagi estat més significat els mesos de temporada baixa.
Ho advertia l’entitat Terraferida: la tardor del 2025 ja s’hi registrava més gent que l’agost de feia vint-i-cinc anys. L’agost del 2000, el nombre màxim de persones que van trepitjar les Illes al mateix temps va ser d’1,5 milions. L’octubre de l’any passat, 1,7 milions. I a l’agost, ara ja se superen els 2 milions: és a dir, es duplica gairebé la població total de les Illes.
L’indicador de pressió humana es dispara a les Illes Balears com mai. L'hivern de 2025 registra més gent que l'agost de fa 25 anys. El problema és el que ve però: Mallorca té sòl urbanitzable per edificar més de 554.000 places més. pic.twitter.com/12jL5wSJcF
— Terraferida (@Terraferida) February 6, 2026
Una enquesta que desmunta el govern
Fins i tot, la presidenta va dir que no es podien prendre decisions a partir de percepcions, sinó amb anàlisis rigoroses i realistes. I per això van encarregar un estudi d’opinió sobre la congestió turística, per saber el parer real dels residents de les Illes. Els resultats els han estat amagant. Per exemple, que el 75% dels residents considera que hi arriben massa turistes. Fins i tot, un 71% dels qui tenen vinculació econòmica amb el sector pensen el mateix. El 77,2% pensa que el turisme té un gran impacte en l’augment del cost de la vida. Un 62,3% també considera que té un gran impacte en la degradació dels recursos naturals. El 77,4% dels enquestats mallorquins pensa que s’ha de limitar el nombre de visitants. I, sobre les mesures anunciades primer i descartades ara per Prohens, el 79,6% creu que cal limitar el nombre dels cotxes de lloguer i el 67,6%, que cal augmentar l’ecotaxa.
I una altra evidència de la posició del govern: el 6 de febrer va dir que continuaria defensant l’augment de l’impost de turisme sostenible a la Mesa del Pacte per la Sostenibilitat –tot i haver reconegut instants abans que el govern no aprovaria res–, però dimecres proppassat, quan es van reunir, va decidir d’ajornar la votació amb els agents presents perquè el debat –ara– “va més enllà de l’increment mateix”.
Les mentides de Prohens han estat diverses: ni augment de l’ecotaxa, ni nou impost als vehicles de lloguer, ni el precinte de cap pis turístic il·legal ni augment del cànon de sanejament de l’aigua, sumat a un aixecament de moratòria de places. També ha mentit el Consell de Mallorca, que va prometre de reduir 18.000 places turístiques el 2024 i ara també s’ha fet enrere de la decisió.
El fracàs de les polítiques per a la societat és evident, però l’èxit polític, que no és el mateix, també: a la presidenta només li queda any i escaig fins a les eleccions i, governant en minoria, només té un estiu més que la pugui posar a prova, tot i que ja farà tard.
