Quan encara falten deu dies per a les eleccions municipals, gairebé la meitat dels municipis de Catalunya Nord ja saben, amb tota probabilitat, qui en serà el nou batlle. El motiu és ben senzill: en molts pobles només s’ha presentat una sola candidatura.

Segons les dades oficials de la prefectura dels Pirineus Orientals, s’han registrat 387 llistes per als 226 municipis del departament, és a dir, menys de dues de mitjana. En 112 municipis, doncs, s’hi ha presentat una única llista. En aquests casos, els electors igualment són cridats a votar, però el resultat és gairebé sabut. Si la candidatura obté com a mínim un vot vàlid, els seus membres seran elegits regidors i, posteriorment, el ple municipal elegirà el batlle, que habitualment és el cap de llista: en teoria, perquè el cap de llista podria no ser elegit pel seu propi equip, encara que aquesta situació és molt poc habitual.

A la resta de municipis, el cas més freqüent és el duel entre dues candidatures i, per tant, el mateix dia ja se sabrà qui guanya i com estarà format el nou consistori. En canvi, en algunes ciutats, principalment les més poblades, la competició és molt més oberta: a Elna i Sant Esteve del Monestir es presenten quatre llistes; al Voló i Ribesaltes, cinc; i a Perpinyà, sis; amb possibilitat que hi hagi una segona ronda.

Pobles petits i també algun de més poblat

La majoria d’aquestes comunes amb candidatura única són petits pobles del Conflent, el Vallespir, els Aspres i la Cerdanya, on sovint és difícil de reunir prou persones per a formar més d’una candidatura. Però també hi ha alguns municipis relativament poblats de la plana del Rosselló.

És el cas de Pià, amb més d’11.000 habitants, on el batlle sortint Jérôme Palmade és l’únic candidat i, per tant, continuarà al capdavant del municipi. Hi ha situacions semblants en més municipis del departament: a Pollestres, de 4.647 habitants, el batlle sortint Jean-Charles Moriconi no té cap rival; a Vilanova de Raò, amb 3.828 habitants, la batllessa Jacqueline Irles també s’hi presenta sense oposició; i a Torrelles de la Salanca, de 3.487 habitants, la llista encapçalada per Guy Rouquié és l’única registrada.

Entre les comunes on tampoc no hi haurà competència electoral hi ha alguns municipis emblemàtics. A Prats de Molló, capital històrica de l’Alt Vallespir, l’única candidatura és la que encapçala Claude Ferrer. També passa a Vilafranca de Conflent, amb Gilles Robert; a Sallagosa, amb la candidatura de Georges Armengol; i a la Guingueta d’Ix, on l’única llista és l’encapçalada per Daniel Armisen.

Aquestes municipals també estaran marcades per un relleu important en moltes batllies. Fins a 81 batlles de Catalunya Nord han decidit de no tornar-s’hi a presentar, més d’un terç dels municipis del departament. Entre aquests hi ha figures històriques de la política local com per exemple André Bascou, batlle de Ribesaltes d’ençà del 1983, i René Olive, que ha estat al capdavant de Tuïr d’ençà del 1989. En alguns casos, el relleu posa fi a trajectòries polítiques de dècades al capdavant dels municipis.

Un fenomen estès a l’estat francès

El fenomen de les llistes úniques no és exclusiu de Catalunya Nord. Prop del 68% dels municipis de tot l’estat francès només tenen una llista en aquestes municipals, és a dir, uns 23.700 municipis dels 34.875 que hi ha a l’estat. La situació és especialment visible en territoris rurals.

A Occitània, per exemple, les dades publicades indiquen que nou municipis de cada deu sabran qui serà el batlle ja el mateix vespre de les eleccions, perquè o bé hi ha una sola candidatura o bé només dues i, per tant, la llista guanyadora superarà el 50% dels vots en la primera ronda. En alguns departaments, la proporció de municipis amb una sola candidatura és especialment elevada: al Gard és del 52,7%, a la Losera del 72,1% i a l’Avairon supera les tres quartes parts dels municipis.

En alguns municipis es dóna encara un cas més extrem: no s’hi ha registrat cap candidatura. En són 68 a tot l’estat francès, tots pobles petits –sovint amb menys de mil habitants– on no es podrà fer cap votació. En aquests casos, el municipi serà administrat provisionalment per una delegació especial nomenada per l’estat, que s’encarregarà de gestionar l’ajuntament fins que no es convoquin noves eleccions. Una de les explicacions d’aquest nombre elevat de municipis amb una sola candidatura –la gran majoria, sense etiqueta de partit– és la reforma del sistema electoral en municipis de menys de mil habitants. Fins ara s’hi podia utilitzar el sistema anomenat panachage, que permetia de barrejar candidats de llistes diferents o modificar els noms del butlletí, però, a partir d’aquestes eleccions, tots els municipis han de presentar llistes completes i paritàries, amb el mateix nombre d’homes i de dones, cosa que ha dificultat encara més de crear candidatures alternatives en pobles petits.