09.10.2025 - 12:38
|
Actualització: 09.10.2025 - 13:08
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, no havia fet cap entrevista d’ençà de la gota freda del 29 d’octubre de l’any passat i ha aprofitat la Diada del Nou d’Octubre per respondre les preguntes dels periodistes. Això sí, de mitjans editorialment decantats cap a les seves tesis: ahir a OK Diario, i avui a Las Provincias. Al vespre, és previst que serà entrevistat a À Punt, com més va més escorada cap a l’espanyolisme i el conservadorisme.
A l’entrevista a Las Provincias, Mazón repeteix fil per randa l’argumentari que el seu equip i els portaveus del govern han anat desplegant aquests darrers mesos. No hi ha cap matís nou, cap autocrítica, sinó una repetició mecànica del relat oficial sobre la seva actuació durant els dies més crítics de la gota freda. Tot plegat, amb l’aire d’un discurs treballat per l’assessorament comunicatiu més que per la reflexió personal.
“Hi ha hagut desenes de boles i mentides sobre el 29 d’octubre”, diu quan li demanen per què no ha aclarit tots els dubtes sobre on era i què feia el 29 d’octubre. Diu que els primers dies es va difondre el relat d’un president despreocupat, i que no es va esforçar a desmuntar-lo perquè estaven massa ocupats a resoldre l’emergència. “Moltes parts d’aquest relat van caient onze mesos després”, diu. I s’excusa així de no haver estat clar inicialment sobre on era aquell dia: “No entenia que calguera donar una precisió mil·limètrica de la meua agenda”, diu. I afegeix que estava pendent de trobar els desapareguts.
Un dels moments més significatius és quan explica quan va desplaçar-se al CECOPI. Fins ara havia afirmat que hi havia anat molt abans, tot al·legant que el viatge va ser complicat per les condicions meteorològiques. Tanmateix, ara assegura que la decisió d’anar-hi la va prendre cap a les vuit del vespre –”potser un poc abans, potser un poc després”– pel risc del trencament de l’embassament de Forata. “Eixe va ser el moment en què m’hi vaig traslladar personalment, per una possible eventualitat de magnituds estratosfèriques”, diu.
“No m’hi esperaven. No m’havien de fer cap consulta ni m’havien de demanar permís per a res”, diu. Esmenta, com a exemple, que sense la seva presència s’havien enviat 22.002 SMS, s’havia convocat el CECOPI i s’havia activat l’UME, “sense demanar-me permís, perquè no és necessari”, justifica.
Aquesta nova versió s’ajusta millor a l’hora real d’arribada –les 20.28–, però contradiu el relat que havia sostingut prèviament davant les Corts. Segons que diu ara, no es va fixar en l’hora d’arribada al CECOPI però, a causa de “les mentides, les boles i les campanyes”, van comprovar exactament l’hora i van veure que havia arribat a les 20.28.
Diu que va seguir l’evolució a distància
Durant tota l’entrevista, Mazón sosté que, malgrat que no era físicament al CECOPI, estava al corrent de l’emergència arreu del País Valencià, però insisteix que no donava les indicacions, perquè no li corresponia.
“Sabia que es prenien les decisions oportunes”, respon quan li demanen si era conscient de la situació mentre dinava a El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana. Diu que durant el dinar sabia tres coses: que la previsió de l’AEMET deia que a les sis s’acabava l’emergència, “que tothom treballava d’acord amb les seues competències”, i que el CECOPI començava a les cinc. “Per això jo, ja cap a les cinc i mitja, telefone a la consellera per a saber com va tot. Sóc jo qui li telefona”, diu, i insisteix que no va estar incomunicat en cap moment.
El registre telefònic del 29 d’octubre indica que Mazón va parlar amb l’ex-consellera de Justícia i Interior Salomé Pradas a les 17.37, a les 18.16 i a les 18.30; amb el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, a les 17.46, a les 18.25 i a les 18.27; i amb el batlle de Cullera (Ribera Baixa), Jordi Mayor, a les 18.28. Aquestes trucades el gabinet de Mazón en les va fer públiques en un acte a Madrid. A més, Salomé Pradas va facilitar les seves a la jutgessa de Catarroja que investiga el cas.
Vilaplana va dir que durant el dinar Mazón no va mostrar gens d’inquietud per allò que passava, però ell es justifica dient que no havia de passar comptes amb ella, que no estava vinculada amb la gestió de l’emergència: “Les telefonades que jo feia a tercers eren telefonades a tercers”, diu.
Es protegeix judicialment
Quan li demanen si va donar instruccions a la consellera Salomé Pradas, Mazón ho nega rotundament: “Cap, ni una ni mitja. Com no vaig donar cap instrucció per a convocar el CECOPI, com no vaig donar cap instrucció per a activar l’UME. Com no vaig donar cap instrucció de gestió operativa, ni tècnica, ni d’alerta, ni de comandament en cap cas.”
És un detall que no és menor, perquè revela l’estratègia de defensa judicial: desvincular-se completament de la gestió operativa per evitar qualsevol responsabilitat directa. Alhora, Mazón insisteix que el seu paper com a president és d’acompanyar, però no de dirigir, amb què mira de defugir la imatge de negligència en cas d’una emergència d’aquesta magnitud.
En culpa l’AEMET
Una altra línia del discurs és la insistència a culpar l’AEMET dels errors de previsió. Mazón repeteix que l’agència havia anunciat 180 mil·límetres de pluja i que, finalment, en van caure més de 800. Aquest argument ja ha estat desmentit moltes vegades: l’AEMET no fa estimacions quantitatives exactes, sinó que estableix llindars per a canviar els nivells d’alerta. A partir de 180 mil·límetres, es decreta el nivell roig –i això, precisament, va fer l’agència.
“Això no em val, és una falòrnia. No em val que AEMET diga 180 i a partir d’allà ja és problema teu. A migdia sí que va dir que en caurien 220; llavors, per què no ens pot dir 700-800 litres per metre quadrat?”, respon.
Mazón també ataca la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i sosté que ningú no va advertir del risc al barranc de Torrent (també conegut per barranc del Poio). “El president de la confederació hidrogràfica ha reconegut que van saber què passava al Poio, però no ho van traslladar al CECOPI”, diu, i culpa la confederació de no haver complert un protocol intern que diu que cal avisar quan els registres superen els 150 litres per metre quadrat. “I es va passar de 28 litres a 1.800 sense avisar, amb el president de la confederació al CECOPI”, diu.
Acusa les víctimes de polititzar les protestes
Finalment, diu que respecta les víctimes, però torna a criticar-ne les mobilitzacions i diu que estan polititzades: “Qui no em genera el mateix respecte és qui utilitza una manifestació d’unes víctimes per a fins diferents al respecte, el recolliment o l’atenció a les víctimes. Quan algú va amb una bandera dels Països Catalans, amb una de la falç i el martell, quan algú parla d’un manifest en el qual es propugna la fi de l’imperialisme opressor o la desmilitarització de la Mediterrània, o va amb una pancarta d’un partit que es diu Compromís i juga a passar per sota.”
Diu que no té cap inconvenient que un representant de les víctimes estigui afiliat a un partit polític –”fins i tot qui essent víctima decideix d’insultar-me, ho respecte”–, però acusa directament Compromís i el PSPV “de tractar d’utilitzar el dolor de les víctimes per fer política”.
