Mazón dimiteix un any i 229 morts més tard

Carlos Mazón ha dimitit com a president de la Generalitat. Ho ha fet un any i cinc dies després de la gota freda del 29 d’octubre de 2024, que va fer 229 morts, centenars de ferits i milers de milions d’euros en danys materials, i després de defensar repetidament que ell no tenia cap responsabilitat en la gestió de l’emergència.

En una compareixença on ha assumit errors, però en la qual s’ha presentat com una víctima i ha acusat el govern espanyol d’haver volgut tapar les seues mancances en la gestió, ha anunciat que proposaria la investidura d’un altre president i no convocaria pas eleccions. Mazón formalitzarà la dimissió en els pròxims dies, però mantindrà l’escó a les Corts i, per tant, continuarà essent aforat.

El nom que més sona, ara com ara, és el de Juanfran Pérez Llorca, secretari general del PP al País Valencià. Ara bé, el candidat que el partit voldria com a successor és Vicent Mompó, però no és diputat i caldria passar per unes noves eleccions. En canvi, la direcció espanyola del PP hi voldria María José Català, batllessa de València, que no és benvista per Vox, imprescindible per a la nova investidura.

“Sé que vaig cometre errors, els reconec, i viuré amb ells tota la vida. He demanat perdó”, ha dit, i ha assegurat que “cap d’ells no va ser per càlcul polític ni mala fe”. Tot seguit, ha denunciat que havia sofert “una campanya brutal” en la qual alguns havien “intentat de convertir en esport nacional” el fet d’anomenar-lo “assassí”. Ha reconegut que la seva figura era “focus de crítica, soroll, odi i crispació”, i que s’havia convertit en “un escull” per a superar la tragèdia. Alhora, ha aprofitat per vincular el seu desprestigi amb la crítica al govern espanyol: “Sé que el soroll al voltant de la meua persona és l’excusa perfecta per a tapar la seua assumpció de responsabilitats.”

Malgrat que ha defensat que “les víctimes tenen tot el dret d’expressar-se com considerin”, ha dit que aquests darrers mesos havien estat “duríssims” per a ell. “Encapçalar aquesta faena requereix una força que ni jo ni la meua família tenim”, ha dit abans de passar el relleu a “algú que, amb la majoria que clarament van votar els valencians, complete i consolide el nou temps de la Generalitat”. Una manera de dir que no convocarà eleccions i que espera allargar la legislatura amb les majories polítiques del 2023.

Finalment, Mazón s’ha acomiadat amb la petició que es restituesca la seua imatge: “Espere que la societat sàpiga distingir entre un home que s’ha equivocat i una mala persona.”

Quins errors reconeix?

Mazón ha vestit d’autocrítica tota mena d’atacs al govern espanyol i als partits d’esquerra. Malgrat les 229 morts, el primer error que ha llistat ha estat “permetre que es generaren falsedats molt doloroses per no haver donat explicacions a temps”, un argument que ja havia repetit durant les entrevistes que va fer pel Nou d’Octubre. En segon lloc, ha dit que fou un error no haver demanat la declaració d’emergència estatal, i ho ha atribuït al fet que el govern espanyol li va fer saber que no li donaria més efectius. “Més tard vam saber que ens volien deixar tots sols per estratègia política.”

També, ha dit que els seus agraïments i mà oberta al govern espanyol els primers dies després de la gota freda van ser perquè va creure que així col·laborarien més, i ha dit que havia estat un error creure-ho.

Finalment, ha reconegut com un error el fet d’haver mantingut la seua agenda, però se n’ha espolsat la responsabilitat i n’ha culpat les agències meteorològiques estatals i, en particular, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. “Era inimaginable que el barranc del Poio passàs d’estar sec a ser una trampa mortal”, ha dit.

Amb tot plegat, ha reconegut: “Hauria d’haver tingut la visió política de cancel·lar l’agenda i anar-hi”, cosa que ha comportat “que s’instal·làs la idea d’un president absent”.

L’aniversari de la gota freda ha estat la inflexió

D’ençà de l’endemà de la gota freda, totes les mirades es van concentrar en la responsabilitat de Mazón, i a mesura que passaven els dies i se sabien més detalls sobre l’absència de Mazón del CECOPI, la indignació popular va començar a articular-se en forma de manifestacions i tota mena de demostracions contra Carlos Mazón.

A desgrat d’això, van ser els crits que alguns familiars de les víctimes van proferir durant l’homenatge d’estat de dimecres, que va desencadenar una crisi institucional que feia insostenible la permanència de Mazón al capdavant del Consell. El funeral era retransmès en directe per la majoria de les televisions de l’estat, i vuit files darrere d’ell hi havia el líder espanyol del PP, Alberto Núñez Feijóo. La majoria dels diaris espanyols van assenyalar Mazón, i de pas, Feijóo, per mantenir-lo al capdavant de la institució.

De dimecres fins ahir mateix, s’han succeït les reunions internes del Partit Popular, els contactes telefònics i els consells dels uns i els altres. Ahir de vesprada la dimissió semblava imminent, però les negociacions amb el PP per com ha de ser el relleu van ser molt dures. Mazón va eixir molt tard de la Casa de les Bruixes, delegació de la Generalitat a Alacant, i aquest matí a primera hora ja era al Palau de la Generalitat, a València.

Un cadàver polític

Malgrat que la negligència amb què va actuar el 29 d’octubre de l’any passat va ser evident l’endemà mateix de la barrancada, quan les aigües es retiraven i deixaven a la vista desenes i desenes de cadàvers, Carlos Mazón s’ha mantingut com a president de la Generalitat amb el suport tancat dels dirigents del seu partit tant a Espanya com a País Valencià. Els mateixos que ara l’han empès a plegar li van dir que es quedàs, el van aplaudir i el van felicitar per la tasca feta. Fa molts mesos que era un cadàver polític.

Per assolir-ho, els seus assessors a Presidència de la Generalitat li van construir un món fictici, una autoficció, en paraules de la jutgessa de Catarroja, que consistia a culpar el govern espanyol de no haver avisat amb antelació de la gravetat i la intensitat de la gota freda. Aquesta tesi ha sigut rebatuda manta vegada per la magistrada, però Carlos Mazón, el seu número dos al Consell, Susana Camarero, i la resta del Consell, hi ha insistit fins al darrer moment.

Per defensar Carlos Mazón no han dubtat a sembrar dubtes sobre l’eficàcia de l’Agència Estatal de Meteorologia o sobre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, cosa que equival a posar en dubte la ciència.

L’altra pota que ha sostingut Carlos Mazón tot aquest any ha estat el partit d’extrema dreta Vox, que té tretze diputats que el PP necessita per a tenir la majoria a les Corts. En canvi de no deixar-lo caure, el PP ha accedit a incorporar tota la doctrina ultra: negacionisme del canvi climàtic, atacs constants a la llengua i a les institucions que vetllen per a promoure-la i preservar-la, atacs contra l’escola pública, contra la transparència… El 16 de maig, Carlos Mazón va presentar l’acord a què havien arribat amb Vox per a aprovar el pressupost, i mentre encara parlaven, Santiago Abascal va fer una piulada on li donava l’enhorabona per haver fet aquell gir a la legislatura.

A Vox li convenia de mantenir viu Mazón, encara que ja era un cadàver polític, perquè cada dia que es mantenia a la Generalitat eren vots del PP que queien a l’urna de Vox. Els sondatges, publicats el Nou d’Octubre, indicaven la tendència al transvasament.

El triomf de la societat civil

Onze dies després de la gota freda, més de 130.000 persones van trencar les costures de la ciutat de València. Va ser una de les manifestacions més grans que es recorden, també potser la més trista i, segur, la més transversal. Voluntaris, encara amb les botes brutes de fang, damnificats, afectats, víctimes i ciutadans de tota mena i condició, es van ajuntar per dir al president de la Generalitat que ja no els representava i per fer-lo responsable directe d’aquelles morts. El 9 de novembre encara no s’havia acabat el recompte de víctimes mortals. Encara hi havia desapareguts, el fang encara envaïa els carrers de molts pobles de l’Horta Sud, de la Ribera o de la Plana d’Utiel-Requena.

Cada mes, la societat civil ha fet costat a les entitats que organitzen les marxes i a les associacions de víctimes que han agafat les pancartes. Cada manifestació era un crit contra Carlos Mazón. Al mateix temps, l’ex-president de la Generalitat tancava cada volta més l’agenda i espaiava les compareixences fora del Palau de la Generalitat perquè, anàs on anàs, era escridassat.

Agitació a les Corts

El fet que Carlos Mazón continuàs com a president de la Generalitat ha marcat les sessions parlamentàries d’aquest darrer any. Tots els debats i totes les sessions de control tenien com a nexe comú el retret de PSPV i Compromís al president per no haver assumit responsabilitats polítiques i mantenir-se en el càrrec.