Mas reclama un front de país per a obtenir la clau de la caixa renegociant el pacte de finançament

“O som responsables de les nostres finances o sempre serem uns manats”, ha sentenciat l’ex-president de la Generalitat Artur Mas. Amb motiu del desè aniversari del seu pas al costat, que va dur a la investidura de Carles Puigdemont, Mas s’ha pronunciat sobre el pacte de finançament en una conferència a l’Hotel Palace de Barcelona del Fòrum Europa-Tribuna Catalunya. Qui va ser defensor del pacte fiscal no ha volgut donar la negociació per acabada. Ha recordat que la proposta pactada pels socialistes i ERC no té prou suport al congrés espanyol per a prosperar i que, per tant, el govern espanyol i el català haurien de continuar negociant amb els qui s’hi oposaven si pretenien que s’aprovés. Junts, de qui en part dependrà l’aprovació, ha escoltat la conferència per mitjà del president del parlament, Josep Rull; el secretari general del partit, Jordi Turull, i la seva cap de files a Madrid, Míriam Nogueras, entre més. Però Mas, al faristol que s’elevava sobre les taules rodones de l’esmorzar, no els ha apel·lat directament. L’ex-president de la Generalitat ha fet una crida a vertebrar un front de país, de la societat civil organitzada, per a pressionar perquè Catalunya obtingui la clau de la caixa. És a dir, el poder polític que implica poder recaptar tots els imposts, encara que es contribueixi a la solidaritat.

Mas ha donat per fet que els partits no poden fer aquest moviment de fons però creu que la societat civil sí que pot fer palanca de fora estant. “Abans de no lluitar, no val la pena intentar-ho?”, ha demanat. L’ex-president de la Generalitat considera que l’independentisme s’ha d’adaptar al moment actual, bo i admetent que l’intent per a assolir la independència no va fructificar, però ha suggerit que els canvis per a la millora de l’autogovern que es vulguin fer siguin realment de fons. No ha volgut pronunciar-se directament si, personalment, votaria a favor o en contra del pacte al congrés espanyol perquè, entre més raons, sosté que pot canviar. Ara bé, ha assenyalat alguns aspectes negatius de l’acord, encara que comporti un increment dels recursos d’uns 4.700 milions d’euros per a Catalunya. Mas no creu que el principi d’ordinalitat estigui garantit. “Ha d’estar blindat legalment. Si no, és com si no existís”, ha advertit, convençut que no pot estar sotmès als capricis de qui governi. També ha assenyalat que era altament perjudicial per a Catalunya que no s’hagués introduït el cost diferencial de la vida, que implica que la prestació dels serveis públics sigui més cara que en uns altres territoris de l’estat.

Amb l’experiència de la seva llarga trajectòria política com a conseller d’Economia, cap de files de l’antiga Convergència, negociador de l’estatut i president de la Generalitat, ha subratllat que tots els pactes de finançament han significat una millora, però ha negat que aquest acord impliqui un canvi real de model. “El que hi ha sobre la taula és el mateix model evolucionat”, ha argumentat, i ha fet una crida a no donar-lo per bo, en un moment en què veu el país “endormiscat” i amb falta de vitalitat política. No és que Mas renegui del retorn a l’autonomisme: ha admès que el marc de joc és aquest mentre no canviïn les condicions. Però al mateix temps ha defensat que el país comenci a pensar com actuar quan la conjuntura sigui una altra: “Ens hem de saber adaptar a la situació nova, però al mateix temps ens hem de saber preparar”, ha dit. En unes altres paraules, també seves: “Adaptem-nos a l’etapa on som, però fem el que cal com a país perquè aquest autogovern sigui ple.” La seva tesi és que, després d’haver exercit el dret de decidir, el joc no s’ha acabat. Vindran situacions noves, perquè tot pot canviar encara que ningú no ho pugui preveure ara, de la mateixa manera que s’ha capgirat sobtadament la política i l’ordre internacional. “Això no és un game over“, ha dit.

D’aquí, també, la seva objecció al pacte de finançament. “Hi ha autogovern de debò quan tu no domines els teus ingressos?”, ha demanat. Això no vol dir que Mas doni per fàcil obtenir un sistema similar al del concert econòmic. De fet, ha admès que potser és tan difícil com acordar un referèndum d’independència, però ha defensat que s’intenti realment fer un canvi en la hisenda encara que Catalunya contribueixi igualment a la solidaritat. Com a anècdota, ha confessat que quan va plantejar el pacte fiscal al president espanyol aleshores Mariano Rajoy, li va respondre: “Com vols que et traspassi l’única cosa que funciona bé de l’estat espanyol?” Sigui com sigui, ha subratllat que quan prospera un acord de finançament, es manté durant molts anys, i es desvirtua, perquè el millor moment sempre és el dia que s’anuncia.

Deu anys després d’haver deixat la primera línia política per decisió pròpia arran del vet de la CUP a investir-lo president, Mas ha defensat el procés malgrat els errors comesos, perquè el poble català “va demostrar que tenia consciència i ànima” i això és la base per a continuar viu. Ha insistit igualment que no preveia de tornar a la primera línia política i que ho va refusar quan Junts li va proposar de ser el candidat a Barcelona en les pròximes eleccions municipals, com ja va fer públic en una entrevista a VilaWeb. El paper que vol mantenir és més institucional, tot i que no és mai taxatiu del tot quan li pregunten sobre una represa política. “Vull que s’entengui que a mi el que em mou no és una voluntat de tornar a la primera línia política, però sí que em mou una cosa: tot allò que cadascú pugui fer per redreçar i enlairar aquest país, jo tinc ganes de fer-ho. Però no donant cops de colze, no anant a batalles partidistes”, ha dit.

Mas també ha parlat d’Aliança Catalana: “Els hem de combatre.” Sosté que moltes de les idees que plantegen com a solucions no són operatives. A més, ha recordat que aquest és un país d’immigració i que ho continuarà essent. Tanmateix, creu que els fluxos migratoris s’han d’endreçar amb polítiques orientades a fer-ho. A la sala, hi havia ex-dirigents de Junts i de l’antiga Convergència com l’ex-batlle Xavier Trias, David Madí o Jordi Sànchez.