05.09.2025 - 21:40
Milers de ciutadans es mobilitzaran avui per la independència d’Escòcia en una manifestació convocada per l’organització All Under One Banner (“Tots sota una bandera”, AUOB), que té l’objectiu de convocar mobilitzacions unitàries. El recorregut començarà a Johnstone Terrace i passarà per Lawnmarket, High Street, Canongate i Horse Wynd, és a dir, l’eix central d’Edimburg, i acabarà a Holyrood, al parlament escocès.
La marxa vol engegar un nou cicle polític marcat per la independència. Els organitzadors han posat l’accent en la importància d’aquesta jornada: “Quan ens acostem a les eleccions del 2026, cal la unitat de tots els partits per a fer possible el camí cap a la independència.” La mobilització, transmesa en directe a les xarxes socials, és presentada com un acte multitudinari per a mostrar força i cohesió. Es podrà seguir en directe ací:
El primer ministre escocès, John Swinney, ha deixat clar que les eleccions del 2026, previstes per al 7 de maig, tindran la independència com a qüestió central de la campanya. Segons ell, una majoria democràtica de diputats pro-independència a Holyrood hauria de legitimar la convocatòria d’un nou referèndum, seguint el precedent del 2011, quan la victòria de l’SNP va obrir el camí al referèndum del 2014. Swinney insisteix que la força del mandat rau en la representació parlamentària, i no pas en la suma dels vots de llistes de diverses formacions, perquè les eleccions no es decideixen exclusivament sobre la qüestió nacional.
Amb tot, afronta pressions internes dins l’SNP mateix. Quaranta-tres branques territorials del partit han presentat una moció amb l’objectiu de sacsejar l’estratègia independentista. Reclamen que als comicis del 2026 no es mesurin els suports en nombre d’escons, sinó en nombre de vots de llistes. Segons la proposta, si la majoria dels vots correspon a partits que defensen la independència –SNP, els Verds, Alba o qualsevol altra formació–, hauria de ser reconegut com a mandat democràtic per a obrir negociacions amb el govern britànic.
Els promotors van encara més enllà: si Westminster refusés de negociar, el parlament escocès hauria de dissoldre unilateralment la unió i proclamar la independència. Diuen que el temps d’anar a demanar referèndums ja ha passat i defensen una estratègia més assertiva i desacomplexada.
La proposta es debatrà a la conferència nacional de l’SNP prevista per a l’octubre. Allà es mesurarà la força d’aquest sector intern que pressiona per a fer un tomb més ràpid i contundent, enfront de la línia més pactista de la direcció de Swinney. El debat reflecteix les tensions creixents dins el partit: d’una banda, una base militant que vol accelerar el camí cap a la independència, i d’una altra, una direcció que opta per la via negociada amb Londres, però que ara com ara no se’n surt.
A la recerca d’una via
La via de Swinney és més gradual: confia que un parlament britànic sense majoria absoluta després de les eleccions del 2029 forci el nou primer ministre a negociar i a fer concessions. Una altra possibilitat és una victòria de Reform UK, el partit encapçalat per Nigel Farage, amb un programa centralitzador i marcadament pro-anglès, que podria causar una reacció no sols a Escòcia, sinó també al Nord d’Irlanda i a Gal·les, i obrir un nou front que reforcés la majoria independentista dins la societat escocesa i fos una finestra d’oportunitat.
L’estratègia contrasta amb la que havia defensat Nicola Sturgeon abans de plegar, quan va proposar de fer un referèndum unilateral el 2023 si Westminster continuava blocant l’acord. Però aquell pla es va ensorrar arran de la sentència del Tribunal Suprem britànic, que va establir que el parlament escocès no tenia competències per a convocar una consulta sense l’autorització de Londres. Aquell revés jurídic, sumat a les dificultats internes de l’SNP i al desgast personal de Sturgeon, va tancar la via del referèndum unilateral i va obrir l’actual paràlisi i debat estratègic dins el partit.
Per a les eleccions del 2026, l’Alba Party, que havia estat encapçalat per Alex Salmond que es va morir l’any passat i que ara té Kenny MacAskill al capdavant, defensa que aquests comicis s’han de convertir en un referèndum d’independència de facto. Segons el partit, el vot de llistes regionals hauria de ser considerat un mandat democràtic directe: si la majoria dels sufragis es dirigeix a formacions independentistes, el parlament escocès hauria de començar immediatament a negociar amb Westminster. En cas d’una negativa del govern britànic, proposen de declarar el començament de la independència, desplegar estructures d’estat –en camps com les relacions internacionals, l’economia i la seguretat energètica– i cercar el reconeixement internacional.
Per la seva banda, els Verds escocesos posen l’accent en polítiques de resposta a l’emergència climàtica, la inversió en serveis públics i la reducció de desigualtats. Plantegen la independència com un instrument per a unir la lluita ecològica amb una reforma social profunda, però no proposen cap via concreta per a avançar-hi contra el blocatge del govern britànic.
Mobilització popular
Les marxes d’AUOB a Glasgow i Stirling, fetes mesos enrere, ja havien mostrat un augment de la participació després dels anys de la pandèmia. El moviment es mostra dividit sobre l’estratègia, però tots coincideixen en la urgència d’avançar i en la necessitat que la independència marqui l’agenda política de l’any vinent.
La marxa d’avui s’emmarca en un calendari intens. El 28 de març de 2026, l’organització Believe in Scotland ja ha convocat una altra gran manifestació a Edimburg, amb el lema “End London Rule” (“Posem fi al domini de Londres”), pensada per a mantenir la independència al centre del debat en plena campanya electoral.
