10.01.2026 - 21:40
El novembre passat, Corea del Sud va aprovar una nova normativa que obligava tots els aparcaments de l’administració a incorporar marquesines solars. Impulsat pel Ministeri d’Energia, Medi i Clima, amb aquesta mesura el govern sud-coreà pretén que l’administració local, regional i nacional doni exemple per accelerar el desenvolupament de les energies renovables en àrees urbanes. Alguns altres països, amb el nostre com a pioner, també disposen de regulacions, o en parlen, per aprofitar els aparcaments a l’aire lliure i generar energia solar dins les ciutats. Els experts destaquen la potencialitat d’aquests espais, però fins ara ha estat una opció desaprofitada. A continuació, analitzem els avantatges i inconvenients de posar plaques solars als aparcaments i per què no s’aprofiten, tot i les regulacions vigents.
Els avantatges de posar plaques solars als aparcaments públics
Com dèiem, els experts destaquen els avantatges de posar plaques solars als aparcaments. En primer lloc, perquè és un lloc que ja té un ús, però no s’entra en competència amb la seva activitat primària. D’aquesta manera, es minimitza el rebuig i no es consumeix territori extra, com passa a les centrals solars sobre terreny, on generalment cal renunciar a l’ús previ, com ara conreus. En el cas de l’agrivoltaica, on es combinen plaques i conreus, l’activitat agrícola pot resultar afectada parcialment o limitada a uns determinats conreus aptes. En canvi, en els aparcaments, les plaques s’instal·len sobre marquesines existents o en marquesines noves, sense eliminar places d’aparcament. A més, hi ha un segon avantatge: es proporciona ombra als vehicles. Els cotxes obtenen més protecció de les inclemències meteorològiques, com ara la pluja, la neu i la calamarsa. També redueix la degradació del vehicle per la insolació directa, especialment els interiors. I quan els passatgers tornen al cotxe no el troben tan calent, cosa que fa disminuir la necessitat d’aire condicionat i millora el confort.
Els aparcaments a l’aire lliure acostumen a ser àrees grans en entorns urbans, on el sòl és escàs i car. En aquest cas, és un terreny que ja ha estat adquirit per a una activitat (l’aparcament) i desenvolupar-hi una segona activitat no implica un cost addicional, més enllà del cost derivat de la construcció i l’explotació. Tractant-se d’un entorn urbà, té un impacte visual pràcticament inexistent, i a més acosta la generació d’electricitat al lloc de consum. Les marquesines solars als aparcaments a l’aire lliure s’adrecen principalment a l’autoconsum del propietari del pàrquing, generalment una empresa, un centre comercial, universitats, hospitals, estacions de transport públic i centre logístics, per exemple. Tanmateix, tenint en compte que poden tenir una superfície gran, també poden generar excedents significatius que poden servir per al consum local.
A més, com que és un espai antropitzat, té un impacte que és integrat dins la trama urbana i generalment és acceptat pels residents sense dificultats. Fins i tot pot tenir un impacte positiu, perquè la població veu les plaques i és conscient de l’aportació d’aquella instal·lació, cosa que contribueix a la idea de sostenibilitat de l’empresa o institució que l’ha impulsada. Alhora, essent un espai urbanitzat, és més fàcil d’instal·lar-hi les marquesines, pel fet que la base és perfectament coneguda (asfalt i formigó). Igualment, s’obté una sinergia molt important combinant marquesines solars amb carregadors per a vehicles elèctrics. Els cotxes no solament obtindran ombra de les marquesines, sinó que aquestes també els recarregaran. Això minimitzarà el consum de la xarxa elèctrica, que no anirà tan sobrecarregada.
Per una altra banda, el cobriment dels aparcaments a l’aire lliure es pot combinar amb la instal·lació de plaques solars a les teulades dels edificis del voltant i l’ús de bateries, per maximitzar l’autoconsum. On, per motius arquitectònics, no es puguin instal·lar plaques a les teulades, l’aparcament actua de substitut, sense haver de renunciar a tenir autoconsum.
El principal inconvenient: el cost d’instal·lació
Més enllà de la normativa municipal que ho pugui impedir i del desconeixement d’aquesta opció, el principal inconvenient és econòmic: les marquesines solars són més cares que una instal·lació solar estàndard. Llevat que el pàrquing ja en tingui, de marquesines estàndard, on es puguin afegir les plaques. Però, encara que sobre el paper la instal·lació de marquesines solars sigui més cara, cal contextualitzar aquest cost. D’entrada, ens estalviem el cost del terreny, i també cal considerar els avantatges que hem dit. Molts aparcaments tenen marquesines estàndard amb l’objectiu de proporcionar ombra als vehicles, encara que sigui més car que no tenir-hi cap mena de coberta.
D’una altra banda, tot i que les centrals sobre el terreny són les més econòmiques, l’electricitat ha de viatjar fins al lloc de consum, i això vol dir pagar el transport per la xarxa elèctrica. En el cas de les teulades i les marquesines dels aparcaments, malgrat el cost d’instal·lació, l’ús principal és cobrir autoconsum, de manera que s’evita el cost de la xarxa i els imposts, que poden multiplicar fàcilment per dos el preu del kWh que es paga. Això fa que, en termes generals, el kWh d’electricitat produït amb marquesines solars acabi sortint més bé de preu.
Un altre inconvenient en determinats casos és que pot congelar l’ús del terreny. Hi ha aparcaments implantats en terrenys on es té planificat un ús futur potencial, com ara l’expansió d’instal·lacions, nous edificis, etc., i que, mentrestant, s’hi deixen aparcar vehicles. En aquests casos, pot no sortir a compte econòmicament d’instal·lar-hi marquesines solars. Finalment, depenent de la instal·lació, l’aparcament pot perdre flexibilitat. Si s’hi instal·len marquesines baixes adreçades a turismes, s’impossibilita l’accés de vehicles més grans, com camions o autobusos.
L’impuls de les administracions: les Balears, pioneres al món
Per combatre aquest desconeixement, o la manca de voluntat d’invertir-hi, i aprofitar aquestes grans superfícies a l’aire lliure en entorns urbans, governs d’arreu del món han desenvolupat lleis i normatives per impulsar el cobriment dels pàrquings amb plaques solars. El nostre país n’ha estat un dels pioners mundials, fins i tot. El parlament balear va aprovar el 2019 la llei de canvi climàtic i transició energètica, en què s’introduïa el principi d’aprofitar superfícies urbanitzades, com ara teulades i aparcaments, per instal·lar plaques solars orientades a l’autoconsum. Els anys posteriors se’n va desenvolupar el reglament i la planificació. El 2023 es va establir que els aparcaments nous de més de 1.000 m2 i els existents de més de 1.500 m2 havien d’incorporar energia solar. Tanmateix, no s’especifica ni quin percentatge de la superfície ha de ser coberta, ni la potència mínima a instal·lar. Juntament amb una manca de règim sancionador clar, això ha fet que aquesta normativa no hagi tingut un impacte destacable.
Ha calgut esperar al 2026 perquè es comencés un projecte emblemàtic que serveixi d’esperó, amb la voluntat que progressivament es faci efectiva l’obligatorietat. El govern balear impulsa la instal·lació de marquesines solars a l’aparcament del Parc Bit, al nord de Palma. Al Parc Balear d’Innovació Tecnològica es preveu d’instal·lar-hi 3.200 kW de plaques solars, amb un pressupost de 3,5 milions d’euros. Desenvolupat per l’Institut Balear de l’Energia (IBE), té l’objectiu de proporcionar electricitat renovable als edificis del parc, juntament amb els punts de càrrega de vehicles elèctrics, cinc d’existents als quals se n’afegiran vuit de nous. Les obres van començar el 12 de desembre i tenen un termini d’execució de vint setmanes. El govern balear espera una reducció notable del consum d’electricitat de la xarxa del Parc Bit. A més, a l’octubre va fer públic que tots els aparcaments del sector públic tindran plaques solars, sempre que hi hagi viabilitat tècnica i pressupostària.
Més exemples: l’estat francès i els länder alemanys
L’estat francès va anar més enllà i va establir una normativa més concreta l’any 2023. Es determinava que tots els aparcaments exteriors de més de 1.500 m2 de superfície havien de cobrir pel cap baix el 50% de l’àrea amb marquesines solars, amb un calendari específic. Els aparcaments de més de 10.000 m2 tenen fins el primer de juliol de 2026 per complir la normativa, i els inferiors a aquest valor fins el primer de juliol de 2028. Les multes poden arribar a 40.000 euros anuals fins que no es compleixi. En el càlcul de la superfície s’inclouen els carrils de circulació, a banda les places d’aparcament, però se n’exclouen les zones verdes i els espais de vianants o d’emmagatzematge.
Tanmateix, el parlament francès va rebaixar-ne les condicions el 2025. Per una banda, també compten com a superfície coberta les ombres creades per arbres o sistemes de coberta vegetal, de manera que s’evita d’instal·lar-hi plaques solars. També se’n van ampliar les exempcions tècniques o econòmiques per a argumentar la impossibilitat d’instal·lar marquesines solars. Sigui com sigui, la diferència amb la normativa balear és que estableix un percentatge de cobertura i uns terminis i té un règim sancionador explícit. La nova normativa també ha servit d’estímul perquè empreses comencin a oferir marquesines pensades específicament per instal·lar-hi plaques solars. És el cas de la nord-catalana Mitjavila, amb seu a Ribesaltes (Rosselló), que ofereix una estructura d’alumini compatible amb el 99% de les plaques disponibles al mercat, incloent-hi plaques bifacials que generen electricitat pels dos costats.
A Alemanya, uns quants länder han establert obligacions generalment sobre pàrquings nous, deixant de banda els existents. Alguns, com Baden-Württemberg, en compte d’establir una superfície mínima, han optat per un llindar de places (35) a partir del qual s’han d’instal·lar plaques solars. S’aplica d’ençà del 2022 i obliga a cobrir un mínim del 60% de la superfície apta, tot i que també es poden emprar murs o façanes adjacents. Alguns altres länder exclouen de l’obligació els aparcaments a l’aire lliure d’ús exclusivament residencial. Alhora, els aparcaments han de ser declarats aptes per a un ús solar, d’acord amb els pendents, ombres i disposicions de les places.
Finalment, Eslovènia també va establir el 2024 l’obligació que els pàrquings de nova construcció de més de 1.000 m2 incorporessin energia solar. El govern prefereix impulsar aquesta opció amb fons europeus i no preveu multes. Tanmateix, els projectes que no incloguin aquesta opció no obtenen els permisos de construcció.
Corea del Sud: obligació tan sols en aparcaments de l’administració
En alguns altres països, com el Regne Unit o els Països Baixos, hi ha hagut mocions parlamentàries o iniciatives governamentals sense concreció. Actualment, uns quants països tenen interès a aprofitar aquests espais per augmentar la producció renovable, especialment en entorns urbans. És en aquest context, i com a nou exemple mundial, que la iniciativa de Corea del Sud ha tingut un gran ressò internacional en el sector energètic. La nova normativa va ser aprovada el 28 de novembre passat i es va aplicar de manera immediata al desembre. Presenta semblances, però també diferències, amb les normatives balear, francesa i alemanya. Per una banda, limita l’obligació al sector públic, tant administracions com organismes públics locals, regionals i estatals. És a dir, els aparcaments de propietat privada són exclosos de l’obligatorietat.
Per una altra banda, posa requisits concrets. Tots els aparcaments de propietat pública amb un mínim de 1.000 m2 han d’instal·lar 1 kW de plaques solars per cada deu metres quadrats de superfície. L’objectiu del govern sud-coreà és que l’administració doni exemple i vagi al capdavant en aquest àmbit, accelerant el desplegament de les energies renovables a les àrees urbanes i optimitzant el consum de territori per a instal·lacions solars. El Ministeri d’Energia ha tingut reunions informatives amb els governs regionals d’onze àrees metropolitanes, incloent-hi Seül, d’ençà de començament de desembre. Aquesta mesura s’emmarca en un pla més ampli, per a impulsar també la instal·lació de plaques solars a teulades o crear un marc legal per a l’agrivoltaica, la combinació de l’energia solar amb els conreus. Corea del Sud té instal·lats uns 30 GW d’energia solar, un valor semblant al de l’estat espanyol.
Tot plegat mostra que encara hi ha molta feina a fer per estendre l’ús de l’energia solar. Hi ha molts llocs on es podria aprofitar aquest recurs de gran valor econòmic, però, per una manca d’informació, regulació, voluntat inversora o lideratge de l’administració, no s’ha tirat endavant fins ara. Moltes empreses, hospitals, universitats, centres comercials i l’administració poden tenir grans estalvis i impulsar l’electrificació. Aprofitaran els seus aparcaments?
