Maria Branyas tenia una edat biològica inferior a la real i característiques genètiques de protecció, segons un estudi

Un estudi sobre el cas de Maria Branyas, que es va morir a cent disset anys a final del 2024, indica que presentava “senyals inequívocs de vellesa” però, alhora, tenia “mecanismes de protecció”. L’anàlisi, publicada a la revista Cell Reports Medicine, assenyala que Branyas tenia característiques genètiques associades a la neuroprotecció i cardioprotecció, nivells inflamatoris baixos de facto, un microbioma dominat per bifidobacteris beneficiosos i una edat biològica més baixa que la cronològica, segons els marcadors epigenètics. L’estudi explica que en les persones supercentenàries hi ha una “dualitat”: conviuen senyals de vellesa extrema i alhora una longevitat saludable.

L’informe, que ha elaborat l’equip encapçalat pel doctor Manel Esteller, cap del grup d’epigenètica del càncer de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, s’ha fet mitjançant anàlisis de mostres preses amb mínima invasió. Han aplicat tecnologies genòmiques, proteòmiques, epigenòmiques, metabolòmiques i microbiòmiques.

Una de les conclusions és que les persones supercentenàries no arriben a aquestes edats per un retard general de l’envelliment, sinó per factors de “longevitat saludable”. A més, els investigadors destaquen que Branyas no tenia patologies greus, i això permet de distingir clarament entre envelliment i malaltia en l’estudi. També consideren prematur relacionar característiques biològiques amb hàbits particulars, però subratllen que una alimentació saludable, una xarxa de contactes estimulant i diversa i l’absència d’hàbits tòxics són elements a tenir en compte quan s’explica la inusual longevitat de Branyas.