Mares i àvies per la República, juntes a primera línia contra la brutalitat policíaca

  • Amb un mocador vermell com a símbol distintiu, aquest col·lectiu fa una crida a protegir els joves davant la repressió

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
22.10.2019 - 21:50

‘Si ens toqueu els nostres fills, no hi haurà marxa enrere!’ Així escridassava una dona els agents dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra en una de les concentracions de diumenge. Duia un mocador vermell al coll, símbol amb què es distingeixen les Mares i Àvies per la República (MAR), un col·lectiu que aplega les mares, ties i àvies –i també pares, oncles i avis– que volen defensar els joves de la repressió i la violència policíaca i judicial. Segons que explica Montse Piquer, professora i impulsora de la iniciativa, episodis com aquest són la mostra de l’èxit del col·lectiu: ‘No coneixem aquesta dona, però la volem conèixer!’

Explica que la idea va sorgir dissabte, després d’haver vist les protestes i la brutalitat de la policia contra els manifestants de divendres a la Via Laietana. ‘Juntament amb una altra mare, vam dir que allò no podia continuar d’aquella manera. Aquests joves són els nostres fills, el futur, i ens els criminalitzen.’ És per això que van decidir d’anar a la concentració de la plaça d’Urquinaona amb una pancarta que deia ‘Als nostres fills ni se’ls pega ni se’ls empresona’. Llavors van veure la necessitat de fer xarxa i apoderar-se, i per això van crear el compte de Twitter, que a hores d’ara té més de vint-i-un mil seguidors.

‘L’objectiu és aturar la brutalitat de la policia i exigir als partits polítics que siguin ells els qui es posin a primera línia per defensar el jovent’, explica Piquer, que diu que la principal iniciativa que vol impulsar el col·lectiu és que les mares, ties i àvies es posin, amb un mocador vermell, a la primera línia de les concentracions, davant el cordó de la policia. ‘Que s’atreveixin a tocar-nos! Ens pegaran a nosaltres, pegaran a les àvies també? Fins a on arribarà la seva violència?’ Diu que, malgrat el risc a què s’exposen amb accions com aquesta, han perdut la por. ‘No tenim por, només patiment, perquè si tens un fill a qui treuen un ull, això és per a tota la vida. I això sí que és violència. Volem reivindicar que, si han de pegar ningú, que ens peguin a nosaltres.’

Explica que la dona que va escridassar la Brimo no és pas l’única dona amb mocador vermell que les organitzadores no coneixen: ‘Una altra mare amb mocador vermell va dir que, si tocaven el seu fill, seria ella mateixa qui cremaria un contenidor. Cremar contenidors és un disturbi, no violència. La violència ve de l’estat. L’altre dia a Marlaska el va trair el subconscient quan va dir que l’estat tenia el monopoli de la violència, en comptes de dir “el monopoli de la força”, la qual s’ha d’utilitzar amb proporcionalitat. Els nostres joves són valents, no violents. Si aquí hi ha cap canvi, serà per ells.’ Creu també que el fet que el jovent sigui qui encapçala les protestes es deu a la frustració de la seva generació per totes les coses que han passat aquests darrers anys: ‘Aquests nanos els hem educat en la llibertat i la democràcia, i ara es troben que tenen vint anys i que tot allò que els hem explicat no es compleix. Tenen un govern que els enganya i una justícia que no existeix. Això genera molta frustració.’

Un símbol inspirat en les Mares de la Plaza de Mayo

El mocador vermell amb què s’identifiquen les dones del col·lectiu s’inspira en el mocador blanc que portaven les Mares de la Plaza de Mayo durant la dictadura de Jorge Rafael Videla a l’Argentina. ‘Va ser un moviment pacífic que va fer la volta al món i va qüestionar la política repressiva de la dictadura’, diu Piquer. El mocador vol ser una eina per a identificar-se les unes a les altres a les manifestacions i, d’aquesta manera, fer xarxa i donar-se suport mutu.

Malgrat que les Mares i Àvies per la República són un col·lectiu feminitzat i amb un nom en femení, Piquer diu que és un moviment inclusiu, obert també als homes que vulguin participar-hi, i que simplement es diu així perquè la idea van tenir-la dues mares. ‘Potser té una connotació cultural, allò que la mare protegeix les seves cries’, reflexiona.

De moment, les Mares i Àvies per la República seran a la primera línia de la manifestació convocada dijous a les 18.30 a la plaça de la Universitat de Barcelona. Segons que informen, es farà una trobada abans, a les 17.30, al bar estudiantil. A més, estan obertes a donar suport a tots aquells pares dels nois que pateixen repressió, que poden contactar-les per Twitter.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any