24.04.2017 - 17:40
MADRID/BARCELONA, 24 (EUROPA PRESS)
Marc Clotet protagonitza al costat de Melina Matthews ‘El jugador de ajedrez’, una pel·lícula dirigida per Luis Oliveros i basada en la novel·la amb el mateix nom de Julio Castedo.
“És una història d’amor i de supervivència que s’emplaça pràcticament durant la Segona Guerra Mundial. Parla d’un París envaït pels nazis, cosa que s’ha tractat molt poc al cinema”, ha assenyalat Clotet en una entrevista concedida a Europa Press.
En la mateixa línia, l’actor ha destacat que la cinta retrata “quelcom sobre el que no s’ha parlat tant”, perquè parla d’una història de “gent corrent” en un moment en el qual “les seves vides es veuen truncades per una guerra”. “És una realitat que va viure una França ocupada perquè no van tenir més opcions”, ha dit.
La pel·lícula, que s’estrena el pròxim dia 5 de maig, explica la història de Diego Padilla (Marc Clotet), un campió d’Espanya d’escacs que durant la Segona Guerra Mundial se’n va amb la seva dona, Marianne (Melina Matthews), a viure a París, on els nazis el tanquen a la presó acusat de ser un espia. A més, en el llargmetratge han participat actors com, entre altres, Pau Durà, Andrés Gertrúdix o Alejo Sauras.
EL SEU PAPER “MÉS IMPORTANT”
Per a Clotet, aquest és el paper “més important” que ha interpretat, ja que “mai” havia topat amb un personatge “amb tant de pes en una història”. Per això, ha comentat que posar-se a la pell de Diego Padilla ha estat “un viatge preciós” i “un regal” que com a actor estava esperant.
Sobre el seu treball per interpretar a Padilla, ha afirmat que va estar “moltes hores” aprenent “tota la litúrgia” que tenen els escacs, i que “totes” les jugades “són reals” i que són “moviments reals”. “La gent que sap i que l’ha pogut veure et diu ‘bon treball’ i és quan dius que t’ha vlagut la pena l’esforç”, ha subratllat.
Així mateix, Clotet ha ressaltat que el seu personatge és “una persona amant dels escacs”, algú “molt calculador” i “metòdic” que lluita per aconseguir “aquest escac i mat” en la vida, i que sap “ser pacient” perquè pugui arribar aquesta victòria.
La història, segons l’actor, “no parla d’herois”, sinó de “gent comuna”, de ciutadans als quals “de la nit al dia” els canvia la vida s’han d’adaptar a “la nova realitat cruel i catastròfica”. “Els éssers humans intentem sobreviure i pocs intenten convertir-se en aquest Superman o en aquest James Bond que moltes pelis ens retraten. El bonic és que la gent pugui veure’s reflectida”, ha declarat.
UN DIRECTOR “MOLT METICULÓS”
Respecte al treball amb el director, ha afirmat que “des del minut u” va veure algú que parlava “el mateix idioma” i que és algú “molt meticulós” que sabia transmetre el que volia. “És algú que sap moltíssim de l’ofici, sap perfectament tots els detalls. Et senties en mans segures”, ha precisat.
En aquest sentit, Melina Matthews ha assenyalat que Luis Oliveros és un “gran director” i una persona que té “tot molt clar”, perquè tenia “la resposta a tot” i la pel·lícula “muntada” abans de rodar-la, cosa que, en la seva opinió, és “un gran avantatge”.
Sobre el guió, l’actriu ha destacat la història d’amor entre el seu personatge i el de Clotet, i “els sacrificis” que tots dos fan durant la pel·lícula. “Cadascun sent a la manera que pot segons la informació que tenen a la història, i això és el que els manté en vida. Crec que és el bonic i el que toca”, ha manifestat.
UN REPTE INTERPRETATIU
El personatge de Matthews és una periodista “lluitadora” que s’enamora “perdudament” i que “se sacrifica” per tirar endavant la seva filla. Per a l’actriu, l’arc dramàtic de Marianne és “molt interessant” perquè “comença sent una i acaba sent una altra”, cosa que li ha suposat “un gran repte” a nivell interpretatiu.
Igualment, l’actriu, que és “meitat francesa”, ha confessat que ha hagut de perfeccionar i arreglar “una miqueta” el seu accent francès a l’hora de parlar castellà.
Un dels “grans reptes” als quals s’ha enfrontat Matthews durant el rodatge ha estat aprendre a caminar, fumar, col·locar-se o agafar un got de la manera que ho faria una dona d’aquesta època. “Em va ajudar moltíssim la vestimenta. Tots els vestits que portava d’època me’ls havien fet a mida i això em va ajudar moltíssim a col·locar-me”, ha afirmat.
LA CONDICIÓ HUMANA EN TEMPS DE GUERRA
Per la seva banda, Luis Oliveros ha assenyalat que ha “intentat” centrar la pel·lícula en el “tema real”, tractant la condició humana “des del pol més fosc al pol més clar”. “El tema principal és la condició humana, la supervivència i com pot afectar una guerra a la gent comuna”, ha precisat.
Sobre l’elecció de Marc Clotet com a protagonista, el director ha recordat que es va decantar per ell perquè al càsting va fer una interpretació “sorprenent” del que estava cercant pel personatge. “El càsting sempre és bo encara que molts actors no ho vulguin fer. El càsting va ser bastant complicat de cercar però bastant fàcil de triar”, ha confessat.
Per al director, els escacs són “el fil conductor” en la història i un “element més” per atreure l’espectador. Els escacs són “una metàfora de la vida”, ja que, al seu judici, “la vida és un tauler d’escacs, i més en les guerres”.
UNA PEL·LÍCULA AMB PERSONALITAT PRÒPIA
Respecte a l’adaptació del guió, Oliveros creu que el guió és “bastant fidel” al llibre en la seva forma, però que la pel·lícula té una “personalitat pròpia” que li donen uns actors i un director. “Canvia en algunes coses el contingut dels personatges perquè una pel·lícula té vida pròpia pel que fa a la novel·la. Al final són germans bessons però no són idèntics en absolutament tot”, ha dit.
D’altra banda, Pau Durà, que dona vida a un comandant franquista, ha subratllat que va jugar a disfressar-se d’un “tipus falangista”, un personatge que és “molt real” i que té “molt poc maniqueu”. “La història la coneixem i tots tenim família que ha viscut aquesta època. És una pel·lícula amb molta emoció però sense caure massa en el drama”, ha comentat.
Finalment, Andrés Gertrúdix, que interpreta un company de presó del protagonista, ha afirmat que el seu personatge troba en els escacs el que l'”apassiona” en un lloc com una presó, la qual cosa li permet viure “més fora d’ella que dins de manera imaginària”. “Tots els personatges respiren humanitat perquè Luis s’ha preocupat molt d’això. Són personatges molt rics”, ha conclòs.
