Avui la comunitat educativa del País Valencià ix al carrer amb motiu de la vaga convocada pels sindicats STEPV, UGT, CCOO i CSIF. Reclamen, fonamentalment, sis punts, que van de la derogació immediata de la llei Rovira a la millora de les condicions laborals dels professors, passant per la reducció del nombre d’alumnes per aula i la reivindicació del català a l’ensenyament. No és la primera vaga que es fa aquest curs, i els sindicats ja han advertit que no serà la darrera si la consellera d’Educació, María del Carmen Ortí, no s’asseu a negociar les seues reclamacions. Parlem de tot plegat amb Marc Candela, coordinador d’acció sindical de l’STEPV, el sindicat majoritari.

—Com encareu la vaga?
—Amb molt d’optimisme perquè hem notat aquestes últimes tres setmanes un creixement exponencial del professorat que farà vaga. Preveiem que la vaga serà massiva i que els carrers seran plens de professors, i no només de professors, perquè el Sindicat d’Estudiants també convoca la vaga, i la Confederació de Pares i Mares Gonzalo Anaya anima les famílies a no dur els xiquets a escola i a participar en la mobilització.

—La primera cosa que demaneu és la derogació de la llei Rovira. Com ha afectat els centres educatius l’aplicació d’aquesta llei?
—Hi ha centres on ha estat un caos, perquè el resultat pot ser que tens un primer tot en valencià, un segon tot en castellà, un tercer mig i mig, un quart no sé com. Això, organitzativament i pedagògicament, és un caos. No és com abans, que tenies una línia en valencià i una en castellà; això sempre és més clarificador. Ara tens una alternança que destrossa el funcionament dels centres, perquè treballen pedagògicament en conjunt i lingüísticament ho tenen integrat. Eixe és un dels greuges d’aquesta norma. També tenim el problema de l’admissió de tres anys, que entren al sistema educatiu i han de marcar la creueta. Això alterarà progressivament el funcionament dels centres. És un caos organitzatiu, a banda de l’arraconament de la llengua.

—Semblava que aquest era el pitjor atac al català en les aules, però la consellera Ortí ha seguit els passos de Rovira i ara pretén eliminar del currículum els autors no valencians. Com es pot qualificar això?
—Sabem que hi ha un govern mantingut per un partit d’extrema dreta, que és el que aplica les polítiques en educació també. Governe qui governe a la Conselleria d’Educació, les polítiques són les que es marquen a les Corts i als partits que hi ha governant o en l’ombra. Era previsible que no hi haguera un canvi amb la nova consellera respecte del tractament de la llengua, sinó que continuaren els atacs i l’intent d’arraconar el català de l’ensenyament.

—Exigiu que es done prioritat als filòlegs per a ensenyar català. Ara mateix, quina és la qualitat de l’ensenyament de la llengua?
—Hem tingut un problema en la cobertura de les vacants dels professors de valencià, i això ha fet que la Conselleria, ja amb el Botànic, obrira molt les titulacions per a poder impartir l’assignatura. Tenim gent que ha entrat en el sistema que no prové de la filologia, prové d’unes altres titulacions, i sí que hem detectat queixes dels departaments de valencià perquè hi arriba gent que no en té prou coneixement, i més en batxillerat, per a fer front a l’ensenyament del valencià. La idea és eliminar progressivament la difícil cobertura per a obrir borses de treball periòdicament, en què els requisits sí que són estrictament els de filologia. Si ho aconseguim, la previsió és que tornem a la normalitat de tindre prou filòlegs en el sistema per a cobrir totes les necessitats. L’altra qüestió és l’atac al currículum de batxillerat; a més de limitar els autors no valencians, la dialectologia ha de ser la valenciana, no podem explicar tot el mapa lingüístic, i això també és un nou atac.

—Denuncieu que les aules són massificades i demaneu menys alumnes per grup. Per a fer això calen més recursos, que la conselleria reclama a l’estat espanyol. Com ho valoreu?
—Som un sindicat que critiquem l’infrafinançament, però la conselleria gasta aquest argument com a excusa per a traslladar el conflicte polític que tenen amb el govern de l’estat a les aules o al sistema educatiu, i no fer la seua faena, que és treballar per millorar l’educació pública. Durant la pandèmia, ja es van reduir les ràtios. Després vam presentar una ILP per a mantindre-les, i el PP i Vox la van tombar. Continuarem insistint en aquest tema. Evidentment, tot el món estem d’acord que estem infrafinançats. També el PP ha rebutjat la proposta de finançament de l’estat, que són més de 3.000 milions d’euros per al País Valencià. Ja s’ho faran. Però que no vinguen a explicar-nos-ho a nosaltres, perquè la seua obligació és millorar el sistema educatiu.

—Què necessiten els professors per a millorar les condicions laborals?
—Necessiten, primer, cobrar dignament, perquè des del 2007 quasi no hem tingut cap augment salarial de la nostra administració. A més, tota la normativa obliga els docents a atendre individualment el nostre alumnat. Això, amb els recursos i les ràtios que tenim, és pràcticament impossible, i genera una sobrecàrrega de burocràcia enorme que precisament ens desvia d’eixa atenció individual. Tenim ací una contradicció que hem d’abordar. I tenim una retallada de plantilles que fa que el professorat tinga més càrrega d’alumnat, sobretot a secundària, i que impedeix eixa atenció més individualitzada. Hem de treballar en eixa línia: reduir el nombre d’alumnes i augmentar el nombre de professors. No hi ha cap més remei.

—La setmana passada la conselleria va presentar un decàleg que vau refusar, entre més raons, perquè no incloïa la qüestió de la llengua…
—Ni la qüestió de la llengua, ni la qüestió de les infrastructures, ni cap mesura sobre la reducció de la burocràcia. El decàleg intentar imposar un marc de negociació. “Si el govern de l’estat ens dóna diners, ja en parlarem.” Fins i tot hi ha xantatges, com ara que si abaixen la ràtio anirà a compte del salari del professorat. Hi ha punts que ningú ha demanat de negociar i que pareixen coaccions, com ara parlar de l’absentisme laboral, com si el professorat estiguera de baixa constantment i no fera la seua faena. Per a nosaltres eixe decàleg és mort i enterrat. El vam rebutjar tots els sindicats. No acceptem ni excuses, ni coaccions, ni xantatges, ni res. No tenim cap proposta de mesura per part de la Conselleria d’Educació en cap dels temes. Diuen que ja han fet una ordre sobre la burocràcia. Doncs, quines mesures? Ni que siga oralment, digueu-nos-en alguna cosa. Res. Quan li vam preguntar fins on estaria disposada la conselleria a apujar-nos el sou, res. De cap mesura tenim res. Bé, del valencià, sí. Com que ve de les Corts, diuen que no hi poden fer res. Cosa que no és certa. És l’únic en què podem dir que tenim una resposta: que ens n’anem a les Corts a protestar, no a la Conselleria d’Educació.

—Com ha evolucionat la relació amb la conselleria d’ençà del canvi de cap?
—En el tracte, la consellera Ortí és més afable, per dir-ho així. Només hi hem tingut una reunió, el 7 de gener, i pareixia més predisposada. Amb ella hem aconseguit passar del “no” a negociar aquests temes, al “sí” a negociar-los. Però veiem una dilació. Vam quedar que al febrer s’incorporarien els temes al calendari de negociació. Al febrer vam tindre una reunió, i ens van dir que al març tindríem una taula de negociació per a parlar de les mesures. La vam tindre la setmana passada i ens van dir que el 16 d’abril ens tornarien a convocar per a parlar del calendari de negociació, no dels temes de negociació. Van dilatant innecessàriament la negociació que demanem des del 25 de setembre.

—No és la primera vaga que feu aquest curs i advertiu que segurament no serà l’última. Confieu que la conselleria responga?
—No tinc moltes esperances que el dia 16 d’abril tinguem una bona predisposició per a negociar res. Esperem que la vaga, que preveiem que serà massiva, siga un bon toc d’atenció, que la conselleria ja reaccione i s’assega a negociar no un calendari, sinó els temes directament, i amb compromisos concrets per a intentar arribar a acords. Si no va en eixa línia i no atén el que passe, i continuem dilatant-ho en el temps, hem anunciat la vaga indefinida a partir del maig; ja l’hem començada a preparar.

—Quines conseqüències tindria una vaga indefinida?
—Una vaga indefinida significa que el curs no s’acaba. Hem de veure encara en quin format. El més contundent és que a partir de tal dia ja no anem a treballar. Però hi ha més models. Ara Catalunya han anat fent per territoris, per exemple, de manera que no obligues tot el personal a fer vaga, sinó que un dia em toca a mi, un altre dia li toca al company d’un altre lloc. Hi ha un altre model que és per etapes educatives. Avui els de primària, demà els de secundària… Hi ha unes quantes opcions per a estar durant tot el mes de maig mobilitzats i no necessàriament que siga sempre el mateix professorat que faça vaga. Tot això s’ha de definir.

—I de cara als alumnes?
—No acabar el curs significaria que no hi ha avaluacions, no hi ha notes, no hi ha res, com a mesura de pressió cap a la conselleria, perquè veja que anem de debò. És una mesura de pressió que no volem que s’arribe a dur a terme, òbviament. Volem negociar i solucionar els problemes que tenim.

—Penseu també en accions directes com ara els talls de carreteres que hem vist al Principat?
—Tot és obert. La mobilització va agafant molta volada aquestes últimes setmanes. Els centres es van autoorganitzant. Els sindicats estem desbordats, en el sentit positiu. Hi ha tantes ganes de mobilitzar-se que ixen idees i propostes, i es va fent molta feina, els centres fan pancartes, concentracions a les portes… Hi ha moltes ganes d’eixir al carrer. I el que puga passar més endavant ja ho definirem. D’entrada, no diem que no a res. Tot el que haja de vindre ho volem fer conjuntament amb el professorat, en assemblea, perquè açò és una mobilització des de la base.