El mapa de l’Atles Lingüístic del Domini Català que Puigdemont ha fet amb IA

Carles Puigdemont ha presentat un mapa interactiu que permet de consultar les dades de l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC) de manera visual i intuïtiva. El mapa és consultable a aldc-mapa.onrender.com, i Puigdemont remet al web oficial de l’Atles per obtenir-ne informació completa.

L’aplicació, accessible en línia, ha estat desenvolupada amb l’ajut de Claude, la intel·ligència artificial d’Anthropic, i es presenta com una contribució personal i divulgativa a un dels projectes filològics més monumentals de la llengua catalana. Enguany, l’ALDC ha enllestit el novè i últim volum.

L’ALDC és una obra començada a mitjan segle XX per Antoni Maria Badia i Margarit i Germà Colón, i completada posteriorment sota la direcció dels professors Joan Veny i Lídia Pons i Griera. Durant dècades, un equip de filòlegs va recórrer tots els territoris de parla catalana per fer enquestes orals a parlants nadius i van recollir-ne les respostes en fitxes detallades amb transcripcions fonètiques, literals i, en alguns casos, enregistraments sonors. El resultat és un gran corpus que documenta la variació dialectal del català en tota l’extensió geogràfica i social.

El mapa mostra tots els punts d’enquesta de l’atles arreu dels Països Catalans. Els punts grisos corresponen a poblacions d’on hi ha fitxa, però no hi ha transcripcions ni d’arxius sonors. La resta de punts, classificats per colors segons el dialecte, permeten d’accedir al PDF amb la transcripció fonètica i literal, i en més d’una trentena de casos, sentir directament la veu dels informants, alguns nascuts a la darreria del segle XIX.

En un escrit a X, Puigdemont destaca la riquesa i la diversitat de les fitxes: “Des de costums i arts de pesca fins a menges per Pasqua, o canten una cançó.” I posa atenció en el detall de les dades biogràfiques dels informants: la data de l’enquesta, el nom dels entrevistats, l’edat, el nivell d’estudis, si havien sortit del municipi o no i si els homes havien fet el servei militar. “Això vol dir, també, que hi havia una gran generositat de la part de les persones entrevistades i una confiança en el treball dels investigadors, perquè sabien que en farien un bon ús i amb això ja n’hi havia prou”, conclou.

Un homenatge als filòlegs i al patrimoni

Puigdemont explica que la finalització de l’obra li va evocar figures llegendàries de la filologia catalana: “La notícia que l’Atles Lingüístic del Domini Català ha culminat el seu propòsit amb l’edició del novè i últim volum m’ha fet venir a la memòria tot d’un plegat mossèn Alcover, Francesc de Borja Moll i Joan Coromines, i per descomptat el mestre Pompeu Fabra.”

Situa l’atles dins la tradició de les grans obres filològiques catalanes i en fa una lectura política: “Una llengua que disposa d’obres com el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari etimològic de la llengua catalana, l’Onomasticon i ara l’Atles Lingüístic demostra com a mínim dues grans fortaleses: una tradició de científics i erudits que l’estimen amb passió i són capaços de dedicar tota una vida a la configuració de projectes dels quals poques llengües disposen, i la profunditat de les arrels de l’idioma en un àmbit territorial i un paisatge humà que són a la base de la nació.”

Gràcies a la intel·ligència artificial

Puigdemont reconeix explícitament el paper de la intel·ligència artificial en la construcció de l’aplicació: “He preparat aquesta modesta aplicació, sobretot gràcies a les eines i habilitats imprescindibles que posa a disposició Claude.” I afegeix: “Ja em perdonareu els errors que pugui haver comès, i les meves limitacions tecnològiques.” L’objectiu, diu, no és cap altre que la divulgació: “És una aportació particular, que no té cap altra finalitat que la de divulgar coneixement degudament acreditat i homenatjar les persones que l’han fet possible.”

El mapa interactiu s’afegeix a la creixent accessibilitat en línia d’un patrimoni filològic que fins fa relativament poc era de consulta difícil. Tal com recorda Puigdemont, el Diccionari Alcover-Moll, el Costumari de Joan Amades i el Diccionari etimològic de Coromines, que diu que va comprar amb els seus primers sous, “ara gairebé tot això és accessible per internet, de manera que tothom pot admirar l’extensió d’aquest immens patrimoni filològic.”