Aquest cap de setmana, la Fira Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat acull el trenta-unè Manga Barcelona, la fira de cultura japonesa més important del país. Allò que va començar l’abril del 1995 com una petita trobada a l’estació de França s’ha convertit amb els anys en un dels esdeveniments de cultura popular nipona més importants del món. L’any passat, hi van passar 167.000 visitants, un rècord absolut.

Com ja és habitual, el certamen d’enguany ofereix tota mena d’estands amb productes vinculats a la cultura japonesa, concerts, exposicions immersives, tallers d’il·lustració i de gastronomia nipona, projeccions de films d’animació, espais per a degustar menjar japonès i competicions de cosplay, una pràctica que consisteix a disfressar-se i caracteritzar-se com un personatge de ficció reproduint-ne tant l’aparença com l’actitud.

A més, també s’hi fan sessions de signatures i trobades amb autors de manga, il·lustradors i creadors de videojocs tan prestigiosos com Gou Tanabe, reconegut per les seves adaptacions de l’univers de Lovecraft; Takashi Matsuyama, que fou ajudant d’Akira Toriyama, creador de Bola de Drac; i Shinichiro Watanabe, artífex i director de Cowboy Bebop.

Durant aquestes darreres tres dècades, el Manga Barcelona s’ha convertit en un punt de trobada ineludible per als afeccionats a la cultura japonesa del país. Com més va és més habitual veure-hi persones que van créixer fortament influïdes per aquest univers i, sobretot, pel seu vessant audiovisual, que va viure una eclosió en català a començament dels anys dos mil gràcies al 3XL, l’antic canal juvenil de TV3. Aquesta influència també ha fet que avui sigui més freqüent trobar catalans que treballen en l’entorn del manga i, fins i tot, que fan d’il·lustradors, o mangakas, com se’ls coneix al Japó.

Per exemple, Carles Dalmau va créixer anant al saló des de Girona i, fa dos anys, en va dissenyar la mascota. “A Girona hi havia poca cultura freak i arribàvem al saló i vèiem un munt de coses increïbles per a comprar, que no havíem vist mai, i també molta gent a qui li agradava el mateix que a nosaltres”, relata. Com molts joves catalans, la seva infància i l’adolescència van quedar marcades per les sèries d’animació japoneses: “Bevíem moltíssim del K3. Recordo Sailor Moon, La màgica Do-Re-Mi o Bola de Drac.”

Aquesta afecció fou l’embrió de la seva gran passió: la il·lustració. Si bé va començar estudiant un grau en comunicació audiovisual i multimèdia, perquè pensava que el món de la il·lustració tenia poques sortides professionals, uns anys després va rectificar, sortosament. “Va ser una mica a la desesperada. A tercer curs del grau vaig començar a prendre’m seriosament la il·lustració i, a còpia de compartir material a Instagram, se’m van obrir portes”, explica.

Actualment, és cap d’art de l’empresa Massive Monster Studios i ha treballat en el videojoc Cult of the Lamb. També ha estat artista conceptual a l’estudi d’animació We Are Royale i ha col·laborat com a il·lustrador per a Disney, Netflix i uns quants videojocs, com Monster Camp, Genshin Impact, The Binding of Isaac, Wildfrost i Ankora: Lost Days, entre més. L’avenç de les tecnologies li ha permès, a més, de treballar per a empreses nord-americanes sense moure’s de Girona.

En aquest saló, hi presenta Brain Rot, una novel·la gràfica elaborada juntament amb Fernando Llor i editada per Planeta Manga, que explica la història de Vega i McCoy, dos investigadors de fets paranormals en plena davallada professional que decideixen d’acceptar un últim cas desesperats: esbrinar què passa a l’Hotel Miramar, un edifici tant misteriós com perillós. A més, també ha publicat més mangues, com Lucid Lucy, Calamari Kebab i Magic Animals, editat en català per Destino.

A final de 2023, l’organització del saló li va fer un encàrrec molt especial: dissenyar la mascota oficial de la cita. El resultat fou l’Onachan. “És una barreja entre el sergent Keroro i la meva gossa”, explica Dalmau. Tot plegat va significar tancar un cercle: d’aquell jove apassionat del manga que assistia al saló com a fan, a esdevenir l’il·lustrador d’un dels seus nous emblemes.

Un altre cas paradigmàtic és el de Sergio Hernández. Nascut a València, va entrar en contacte amb la cultura manga gràcies a les emissions del K3 al País Valencià. “De ben menut, sintonitzàvem TV3 quan ens ho permetien”, relata. Anys després, ja d’adolescent, aquella inquietud per les sèries d’animació es va traslladar al món del manga. “Em va fer descobrir que l’anime només era el principi d’un món molt més gran”, diu. Finalment, mentre estudiava a la facultat, un treball sobre l’obra d’Inio Asano va ser l’empenta definitiva.

El 2020, va publicar Backhome juntament amb el dibuixant valencià Toni Caballero. Un any després, i tornant a fer tàndem amb Caballero, va publicar El diari de Laia, que es va convertir en un fenomen juvenil al País Valencià. “Va ser un procés molt natural. Normalment, en aquest gènere es fan exercicis d’escapisme i les accions se situen en indrets de ficció o al Japó. Nosaltres vam apostar per representar els carrers de València a l’estil manga i va funcionar molt bé a les xarxes”, explica.

Per Hernández, la clau de l’èxit del manga i l’anime són les emocions: “Avui dia és molt difícil suplir aquesta necessitat d’emocions; en tenim de molt complexes i no sempre les podem treure de dins. Exposar-nos al manga o a l’anime és estar en contacte constant amb unes altres emocions, tenir-les a flor de pell. I crec que això ens fa connectar amb nosaltres mateixos d’una manera molt més sincera que unes altres obres culturals més directes. També pense que aquesta mena de catarsi és molt potent en els adolescents, que potser no estan acostumats a exposar-s’hi, i, per descomptat, en els adults que s’hi poden veure reflectits”.