05.04.2026 - 21:40
|
Actualització: 05.04.2026 - 21:43
The Washington Post · Rebecca Tan
L’escassetat greu de combustible ha desfermat una onada de violència i inestabilitat en algunes zones de l’Àsia, en un exemple més de la magnitud de l’impacte que la guerra de l’Iran ha tingut arreu del món.
A Bangladeix, les màfies han saquejat benzineres en plena nit i han assaltat camions que transportaven combustible; uns quants treballadors de benzineres al país –i també a l’Índia i el Paquistan– han estat assassinats en robatoris i agressions vinculades a l’escassetat de combustible. Alhora, a les Filipines, milers de transportistes es declararen en vaga la setmana passada en protesta per l’escalada dels preus del gasoil.
“Això és una bogeria. És intolerable”, declarà Rashed Al Mahmud Titumir, assessor del primer ministre de Bangladeix, dilluns de la setmana passada.
Els governs de l’Àsia han hagut de suplir les importacions de cru del Llevant, immobilitzades a la regió arran del tancament de l’estret d’Ormuz, amb les seves reserves de combustible. Molts països han hagut d’escurar-se les butxaques i comprar petroli a l’anomenat mercat al comptat, més car, per a mantenir l’estabilitat del subministrament energètic. Alguns altres han provat de neutralitzar l’augment dels preus del combustible mitjançant subsidis prohibitivament cars.
Tanmateix, els analistes adverteixen que aquestes mesures d’urgència poden ser insuficients, atesa la incertesa sobre les presumptes negociacions entre Washington i Teheran i els indicis que els Estats Units es preparen per a una invasió terrestre. Si l’escassetat de petroli i gas continua, l’impacte pot anar més enllà del mercat de l’energia i repercutir en el preu –i la disponibilitat– del menjar i dels productes bàsics.
Ideen Salehyan, politòleg de la Universitat del Nord de Texas, explica que els estudis demostren que l’encariment sobtat del petroli sovint deriva en violència, tant a escala local com nacional, especialment si els governs retiren proteccions socials com ara els subsidis. “Si els preus del petroli es mantenen per sobre cent dòlars per barril i aquesta situació s’allarga fins a l’abril, o fins i tot fins al maig, la inestabilitat esdevindrà veritablement crònica”, afirma Salehyan.
Els països més pobres són els més vulnerables a l’encariment del petroli, però les economies avançades tampoc no en són immunes. Les associacions empresarials d’Austràlia afirmen que els robatoris de combustible han augmentat d’un 50% en algunes localitats. La setmana passada, els transportistes francesos blocaren l’accés a ciutats importants del país per demanar subsidis més generosos per al combustible.
Sigui com sigui, països com ara Bangladeix –on més d’una quarta part dels 175 milions d’habitants viu sota el llindar de la pobresa– són els més vulnerables a l’encariment del petroli.
Bangladeix, un dels països més densament poblats del món, importa vora un 95% de l’energia que consumeix, i depèn en gran manera del cru que s’exporta a través de l’estret d’Ormuz. Fins ara, el govern del país ha aconseguit de mantenir estable el subministrament de combustible, però l’acaparament i els saqueigs han començat a buidar les benzineres del país.
Els conductors, angoixats, fan cues de quilòmetres. Muhàmmad Nazmul Haque, president de l’Associació de Propietaris de Benzineres de Bangladeix, explica que l’aglomeració de clients sol deixar les benzineres sense combustible en qüestió d’hores, cosa que agreuja encara més el pànic social. Les màfies que desvien combustible per revendre’l al mercat negre, afegeix Haque, no fan sinó empitjorar la situació.
Cada dia es denuncien agressions en algunes de les vora 3.000 benzineres que hi ha al país, segons que explica Haque.
Al nord de Bangladeix, un grup de motoristes agredí un treballador d’una benzinera amb tanta contundència que hagué de ser hospitalitzat. A l’est de la capital, Dhaka, uns conductors es presentaren en plena nit a la benzinera on els havien negat el servei poques hores abans i, presos per la ira, en llançaren els treballadors a un canal proper.
A Narail, a l’oest del país, un camioner ha estat detingut per l’assassinat de Nahid Sardar, gerent d’una benzinera. Les imatges de les càmeres de seguretat mostren que, tot i que Sardar li digué que no quedava benzina, el transportista es quedà a la benzinera tot esperant que acabés el torn i, una volta sortí per la porta, l’atropellà amb el camió. Durant l’interrogatori amb la policia, el transportista afirmà que feia vuit hores que esperava per omplir el dipòsit.
Rabiul Islam, propietari de la benzinera de Nahid, ha explicat que l’arribada de carregaments ha estat molt irregular d’ençà de l’esclat del conflicte, i que fa dies que ja no rep cap carregament nou. En el moment del crim, diu, feia hores que el combustible de la benzinera s’havia esgotat.
“La benzina que teníem era molt insuficient”, explicà Rabiul. “No n’hi havia prou per a tothom.”
La violència a les benzineres, segons que explica Haque, no fou tan greu ni tan sols durant el moment àlgid la pandèmia, ni durant l’onada de protestes que culminà en l’enderrocament del govern del país, l’any 2024. Alguns treballadors han rebut amenaces escrites en què els adverteixen que les benzineres on treballen poden ser cremades en qualsevol moment. Molts, diu, han demanat de deixar la feina.
“Què se suposa que els hem de dir?”, es pregunta Haque, que diu que ha demanat al govern que desplegui agents de seguretat a les benzineres.
Titumir, l’assessor del primer ministre, afirma que les autoritats treballen per abordar la crisi de seguretat.
El govern, segons que explica l’assessor, ha imposat topalls a la quantitat de combustible que pot comprar cada consumidor. El cap de setmana passat, el Ministeri de l’Interior desplegà soldats d’una força paramilitar perquè vigilessin uns quants dipòsits de combustible. El Ministeri de Justícia també ha muntat tribunals mòbils per processar més de pressa els acaparadors de combustible; la policia també ha aconseguit de recuperar carregaments desviats o saquejats.
Així i tot, explica Titumir, protegir la població d’aquestes pressions inflacionàries serà “molt difícil” si el conflicte s’allarga indefinidament.
Shafiqul Alam, investigador en cap per a Bangladeix a l’Institut d’Economia Energètica i Anàlisi Financera, explica que el país, de fet, ja paga tres voltes més que no pagava ara fa un any en concepte de subvencions al consum de gas natural liquat (GNL). Per a mantenir aquestes subvencions, explica, el govern del país malda ara per a aconseguir un paquet de finançament de 2.500 milions de dòlars d’organitzacions com ara el Banc Mundial.
“Si els preus es mantenen alts, el govern haurà de reduir les importacions o deixar que els preus pugin”, explica Shafiqul, que afegeix que ambdues opcions podrien tenir efectes negatius en la seguretat al país.
Certament, Bangladeix no és l’únic país que es troba al caire de l’abisme energètic.
Fins ara, Indonèsia ha aconseguit d’empescar-se-les per mantenir elevats els subsidis al combustible, però l’augment del dèficit fiscal del país pot obligar-ne el govern a reduir-los si el conflicte s’allarga. El país ja ha estat testimoni d’unes quantes onades de violència derivades de l’augment del preu del petroli, inclosos els aldarulls del 2022.
Gul Nawaz Afridi, president de l’Associació de Distribuïdors de Petroli de la província del Khyber Pakhtunkhwa, al nord-oest del Paquistan, diu que li preocupa que el govern no pugui mantenir les subvencions gaire temps més. “Sabem que la gent podria violentar-se en qualsevol moment”, afirma. A començament de març, un treballador d’una benzinera de Sialkot, al nord-est del Paquistan, fou assassinat a trets després de negar-se a omplir els bidons de combustible que li havia dut un motorista.
Titumir explica que, si la crisi energètica s’allarga, qui acabarà pagant-ne un preu més alt seran els països pobres que queden més lluny de l’epicentre del conflicte, i els costs no solament seran econòmics. En aquest sentit, l’assessor explica que la guerra de l’Iran ha posat bastons a les rodes a l’ambiciós programa d’inversió en infrastructura del govern del país, que fou elegit poques setmanes abans de l’esclat del conflicte.
“Ens castiguen per quelcom que no té res a veure amb nosaltres”, sentencia Titumir.
Shaiq Hussain, d’Islamabad estant, i Haq Nawaz Khan, de Peixawar (Paquistan) estant, han contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
