Els islamistes han empès Mali al caire del precipici

The Washington Post · Rachel Chason

Bamako, Mali. Després d’anys d’acumular armes i influència a les àrees rurals de Mali, aquest vast país de l’Àfrica Occidental, els milicians arrenglerats amb Al-Qaida han començat a estendre l’activitat fins al centre polític i geogràfic de l’estat. Han imposat un blocatge de combustible que ha paralitzat la capital maliana i ha posat en perill el futur de la junta militar que governa el país.

S’han hagut de cancel·lar o reprogramar desenes de vols humanitaris i comercials. Les ambaixades internacionals i les ONG han començat a acumular subministraments per si la situació empitjora. A Bamako, que fins ara havia esquivat la violència i la inestabilitat que fa temps que afecten la resta del país, els residents passen hores cercant benzina. Els cotxes i les motos es disputen l’espai viari en llargues cues fins a les poques benzineres que romanen obertes. Alhora, les apagades s’estenen pels barris de la capital.

“Som en estat d’emergència: la situació és molt, molt crítica”, explica Aboubacrine Ag Ali, veí de Bamako de seixanta-dos anys, en declaracions a The Washington Post.

Aquests darrers mesos, els Estats Units ha potenciat l’intercanvi d’intel·ligència amb la junta que governa el país amb l’esperança de frenar l’activitat dels milicians. Tanmateix, els insurgents no semblen sinó enfortir-se.

“Són pertot arreu –diu Ag Ali sobre els insurgents–. Pertot arreu.”

Els experts calculen que la força de combat de Jama’at Nusrat al-Islam wal-Muslimin (JNIM) al Sahel voreja els 6.000 efectius, una xifra que pot semblar petita per a un país extens i de gairebé 25 milions d’habitants. Però aquests darrers anys el grup ha aconseguit de consolidar el seu domini i guanyar suport popular en àmplies parts de Mali i de Burkina Faso, país veí, i ha esdevingut una amenaça per a països costaners com ara Benín, Togo i Ghana. Segons que expliquen funcionaris malians i diplomàtics occidentals, com també analistes de seguretat, el blocatge de combustible imposat a la capital és la demostració de força més significativa que el grup ha fet fins ara.

En un primer moment, el JNIM afirmà que el blocatge responia als intents del govern de restringir la venda de combustible en les zones del país que controla. En un comunicat emès divendres de la setmana passada, els insurgents anunciaren que el setge continuaria fins que la junta caigués, o bé fins que acceptés d’aplicar la xaria islàmica arreu del país. Totes les dones que surtin de Bamako, sigui en transport públic, sigui amb vehicle privat, hauran de portar el hijab, tal com decreta el comunicat.

Els dirigents del grup han mostrat una certa disposició a negociar amb el govern, segons que afirmen tres diplomàtics malians i occidentals, però tan sols a condició que les converses es facin per canals oficials, cosa que atorgaria al JNIM la legitimitat que fa tant de temps que cerca. Aquests darrers anys, mentre els seus soldats combatien les forces de l’estat, el JNIM ha signat acords de gestió amb les comunitats locals, sovint amb el vist-i-plau tàcit –però mai formal– del govern.

La junta militar de Mali, que l’any 2021 prometé de restaurar la seguretat al país, quan prengué el poder en un cop d’estat, ha rebutjat fins ara la possibilitat de negociar amb el grup, segons que expliquen tres representants del govern a The Washington Post –que parlen anònimament per a poder tractar de qüestions delicades. Ara per ara, diuen, el règim sembla decidit a redoblar l’estratègia de guerra total.

Els milicians “volen paralitzar el país i fer que el poble es giri contra l’estat”, diu Moussa Ag Acharatoumane, membre del govern de transició de Mali. “Però l’estat es defensarà.”

En col·laboració amb mercenaris russos –primer amb el Grup Wagner, i ara amb el rebatejat Cos Africà del Kremlin–, els soldats malians han dut a terme una campanya de terra cremada a les zones del país controlades pel JNIM, que segons els grups de drets humans ha causat milers de civils morts.

Els objectius de la insurrecció a llarg termini continuen essent tèrbols, segons els experts. Tanmateix, el blocatge ha evidenciat “tant la capacitat creixent del JNIM com la incapacitat de l’estat a respondre-hi de manera eficaç”, afirma Héni Nsaibia, analista sènior per a l’Àfrica Occidental del projecte Armed Conflict Location & Event Data (ACLED).

Ni el portaveu militar de la junta militar de Mali ni el Ministeri d’Afers Estrangers han respost a les preguntes de The Washington Post per a aquest article.

La campanya militar del JNIM a Mali fa preveure repercussions a la resta del Sahel, on règims militars que també han estat incapaços de contenir l’avenç del grup s’enfronten ara a l’amenaça creixent de la filial regional d’Estat Islàmic, com més va més forta.

“Fa molt de temps que cobreixo aquests països, i no me n’havia preocupat mai tant el futur”, diu Ibrahim Yahaya Ibrahim, sots-director del projecte Sahel de l’International Crisis Group. “Si un d’aquests països cau”, diu Ibrahim en al·lusió a Mali, Burkina Faso o bé el Níger, “la resta no trigarà a tenir problemes”.

La guerra pica a la porta

A la capital de Mali, pocs residents eren conscients de la força i la influència del JNIM –molt més poderós al nord del país, escassament poblat– fins fa ben poc.

“Sabíem que hi havia un problema amb el terrorisme”, diu Seydou Touré, mentre empeny la seva moto per l’autopista, una tarda de dissabte xafogosa, en cerca de benzina. “Però això ha demostrat de què són capaços –continua–. Ens ha agafat de sorpresa.”

El blocatge arrencà oficialment el 3 de setembre, quan un portaveu del JNIM anuncià en un vídeo que el grup començaria a blocar les importacions de combustible procedents del Senegal i de Costa d’Ivori, dos dels principals proveïdors energètics de Mali. El portaveu també anuncià que es prohibia als ciutadans de sortir de Kayes, prop de la frontera amb el Senegal, i de Nioro del Sahel, prop de la frontera amb Mauritània.

Pocs dies després, els milicians segrestaren sis camioners senegalesos a la banda maliana de la frontera i calaren foc a nombrosos camions cisterna procedents del Senegal i de Costa d’Ivori. El 14 de setembre, el grup atacà un comboi de més d’un centenar de camions cisterna escortats per l’exèrcit malià: van cremar cinquanta-un camions i van assassinar soldats. Els atacs han continuat aquestes darreres setmanes i les xarxes socials s’han omplert de vídeos de camions cisterna en flames.

L’ONU, que fa vols de reconeixement arreu del país, dins el seu operatiu humanitari, s’ha trobat obligada a recórrer a les reserves de combustible d’emergència del govern d’ençà de la tercera setmana de setembre, segons que explica una persona amb coneixement directe de les activitats de l’organització, que parla anònimament amb The Washington Post. El preu del combustible per a avions s’ha duplicat i més aquestes darreres setmanes, segons que explica, cosa que ha obligat a cancel·lar molts vols o bé endarrerir-los.

A començament d’aquest mes, l’escassetat de combustible començà a notar-se a Bamako, una extensa ciutat construïda a la riba del riu Níger, on viu prop d’un 20% de la població de Mali. La majoria de les benzineres de la ciutat han tancat; els cotxes i les motos s’amunteguen entorn de les poques que encara tenen assortidors en funcionament.

El propietari d’una botiga de la ciutat explica que molts dels seus prestatges s’han anat buidant perquè els camioners provinents del Senegal, aterrits pel JNIM, no volen passar la frontera a Mali. Les apagades –que ja eren un problema abans del blocatge– han empitjorat, explica, perquè no hi ha prou combustible per a alimentar la xarxa elèctrica. A Mopti, la tercera ciutat més gran de Mali, tres veïns expliquen a The Washington Post que fa més de dues setmanes que no tenen electricitat.

“La situació és la pitjor que recordo”, diu el botiguer de Bamako, que accedeix a parlar amb The Washington Post anònimament perquè tem represàlies de la junta de Mali, com més va més repressiva. “Em fa por que la part pitjor encara ha de venir.”

“Ja hi ha hagut massa morts”

El JNIM es fundà a Mali el 2017 com a organització paraigua que aglutinava quatre grups extremistes islamistes; els seus dirigents juraren lleialtat a Al-Qaida. Dirigida per Iyad ag-Ghali, un diplomàtic convertit en milicià del nord del país, i Amadou Koufa, un predicador originari del centre de Mali, el grup s’ha centrat a atacar objectius militars i governamentals en compte d’atacar civils, cosa que l’ha ajudat a guanyar-se el favor de bona part de la població dels assentaments remots del nord del país, desatesos per l’estat.

Els experts afirmen que el JNIM ha signat acords amb comunitats locals d’arreu el Sahel, en què sol exigir l’adhesió a l’estricta interpretació de la llei islàmica que fa el grup –incloent-hi el pagament de la zakat, que funciona com una mena d’import revolucionari. Segons que expliquen els experts, el govern malià sovint opta per no intervenir-hi, tot i tenir constància d’aquests acords, cosa que es pot interpretar com una constatació dels militars que el seu poder i influència és com més va més reduït.

Alioune Nouhoum Diallo, ex-president del parlament malià que ha participat en negociacions amb dirigents milicians en l’àmbit local, explica a The Washington Post que és hora que el govern consideri la possibilitat d’encetar un procés de diàleg nacional amb Ag-Ghali i Koufa sobre el futur de l’estat malià.

Una possibilitat, explica, seria la conversió de Mali en una república islàmica, seguint l’exemple de la veïna Mauritània. “Ja hi ha hagut massa morts”, afirma Diallo, a Bamako. “I l’exèrcit es troba al límit de les seves forces.”

Si alguns diplomàtics a la capital temen una presa del poder a l’estil talibà, alguns altres creuen que el JNIM està més interessat en un acord de repartiment de poder amb l’exèrcit, o bé a fer caure el govern actual amb l’esperança que el que el succeeixi sigui més favorable al grup, cosa que li permetria d’ampliar encara més les enormes xarxes de contraban amb què transporta drogues, armes i bestiar arreu de l’Àfrica Occidental.

“Crec que hi ha un cert desconcert sobre quin camí cal seguir”, afirma un dels diplomàtics occidentals. “Però si aquest govern cau, no és clar quines altres opcions tindrem.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb